Resultats de la cerca
Es mostren 41621 resultats
dret de casa
Dret català
Costum vigent a les zones rurals catalanes que fa que els fills puguin, en cas de necessitat, tornar a la casa pairal i obtenir de l’hereu —llur germà— taula i aixopluc.
Aquest anomenat “dret” no té sanció legal, però és una convicció arrelada per tal com hom no considera trencada la continuïtat familiar per la mort del cap de la casa És considerat extingit respecte al fill que reclama de l’hereu el pagament de la llegítima
òxid de nitrògen
Ecologia
Nom comú que reben els compostos de nitrogen amb oxigen.
Principalment són el monòxid de nitrogen NO i el diòxid de nitrogen NO 2 Els òxids de nitrogen formen part dels gasos d’efecte hivernacle per la seva acció sobre l’escalfament de la Terra Es generen en els processos de combustió, sobretot a temperatures altes
tigre
Lingüística i sociolingüística
Llengua camitosemítica, del grup de llengües etiòpiques, que representa una forma dialectal pròxima al gueez.
Llengua no escrita, és l’única d’algunes tribus musulmanes uns 100 000 individus de la regió costanera de Massaua, de les illes Dahlak Kebir i de Sawakin, al Sudan, i és coneguda, en total per uns 250 000 individus Cal no confondre-la amb el tigrinya
poció
Farmàcia
Forma farmacèutica d’administració oral, líquida, edulcorada i amb una concentració tal en principis actius que ha d’ésser administrada a cullerades.
Cal no confondre les pocions, dolces i transparents, amb les mixtures, opaques i gairebé mai dolces tampoc no són pocions les tisanes, que hom pren a una dosi superior a 100 cm Generalment són preparades mesclant xarop medicamentós amb infusions, decuits o solucions de productes actius
sui et necessarii
Dret romà
Locució que vol dir ‘seus i necessaris’, aplicada en el dret romà als hereus de dret propi.
Aquests incloïen els fills del pater familias , els fills legítims o adoptius, la muller, etc, als quals corresponia, tant per testament com per abintestat, l’herència, la qual no podien renunciar si no era per un benefici d’abstenció que la llei pretorial preveia en certs casos
Santa Magdalena o Sant Salvador d’Horta (Sant Feliu Sasserra)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà, al lloc de Sasserra, on sorgí la població actual de Sant Feliu Sasserra No degué passar de capella de la població L’església apareix esmentada el 1288 L’actual edificació no conserva cap resta d’època romànica
macrodasiòdids
Zoologia
Ordre de metazous del grup dels gastròtrics format per individus que tenen el cos allargat i deprimit.
Es diferencien dels altres gastròtrics en el fet que no tenen quetes i la paret del cos és recoberta exteriorment de nombroses glàndules No tenen protonefridis, i són hermafrodites i marins Habiten a pocs metres de profunditat, a la sorra Dos gèneres típics són Turbanella i Macrodasys
Els humans i els fenòmens d’insularitat
Els factors genètics associats a la insularitat Els grups humans no solen ser sedentaris més que en intervals curts de temps la migració i la fusió incessants entre grups de regions diferents han estat una de les característiques més sorprenents però més constants de la seva història Les illes, en particular, han tingut molts atractius per als humans En la mesura que els han resultat accessibles les han anat ocupant i han anat passant de l’una a l’altra, en navegacions cada cop més prolongades i agosarades, deixant població estable en les que han anat resultant habitables, cada…
desafecció
Sociologia
Sentiment subjectiu d’impotència i falta de confiança que té una bona part de la ciutadania respecte el món de la política.
Terme encunyat pel politòleg Giuseppe Di Palma, la desafecció política ha estat detectada i estudiada en altres països democràtics on el sentiment de distància dels ciutadans respecte les institucions és cada vegada més gran i es parla, sovint, de descrèdit, apatia o cinisme democràtic En el nostre país ha esdevingut una preocupació relativament recent La desafecció ciutadana o el descrèdit de la política respon bàsicament a la percepció que el món de la política i els partits polítics en general “no escolten els ciutadans” i “no els tenen en compte en la seva presa de decisions” S’ha estès…
toxicologia dels aliments
Part de la bromatologia i de la toxicologia que estudia els possibles efectes tòxics (aguts o crònics) dels aliments (intoxicacions alimentàries).
Els efectes tòxics dels aliments poden ésser deguts a moltes causes contaminació bacteriana toxinfeccions, si el germen es desenvolupa en l’organisme, com la salmonellosi, o intoxinacions, si la toxina és preformada en l’aliment, com l’estafilocòccia i en el botulisme per composts químics afegits intencionadament certs additius o no intencionadament impureses pesticides, elements radioactius, substàncies procedents de pinsos, —antibiòtics, estrògens—, residus d’envasos contaminació natural seleni, mercuri i altres metalls, micotoxines, nitrats aliments que s’han descompost…