Resultats de la cerca

Entre els anys 1926-30 participà en el moviment surrealista, però se n'allunya per tal d’intentar experiències literàries relacionades amb el cinema collaborà amb els directors cinematogràfics francesos més importants, com MCarné, ACayatte, etc, i amb el seu germà Pierre i amb la poesia, sempre, però, amb un gust particular per les divagacions elegants i paradoxals Símbol d’una època i d’una generació, la seva poesia Paroles , 1949 Spectacle , 1949 La pluie et le beau temps , 1955 Histoires , 1963 Choses et autres , 1972, sovint divulgada en forma de cançons, mostra el seu…

Fill de Guillem II d' Òdena i d’Elisenda de Granyena El 1236 hagué de donar satisfacció a l’ardiaca de Vic pel fet d’haver-se emparat del castell d’Espelt, propietat de la canònica El 1238 fou un dels signataris de la capitulació de València El 1240 renuncià els seus drets senyorials sobre la vila d’Igualada Inculpat d’una greu injúria contra l’Església, fou excomunicat el 1248 Féu costat al bàndol dels Urgell-Cardona, i continuà després la guerra pel seu compte Fet presoner, probablement al seu castell de Pontons, fou jutjat a Vilafranca del Penedès i condemnat a…

Estigué al servei de Martí l’Humà com a infant i com a rei i de Ferran I, i intervingué en diverses accions guerreres Fou oïdor de comptes de la Generalitat Coronat en els consistoris de Tolosa i de Barcelona, participà en el certamen barceloní organitzat a la parròquia de Sant Just per Bartomeu Castelló Les seves quinze poesies conservades al Cançoner dels Masdovelles , datables del període 1389-1438, comprenen sirventesos —obra versemblantment de joventut—, maldits —en els quals malparla de les seves dames i se n’acomiada—, debats amb el seu nebot Joan Berenguer —escrits ja en…

Fill de Josep Mas i Dordal, l’ajudà en el seu càrrec a l’ajuntament en fou adjunt el 1803 i n'esdevingué titular el 1808 Féu la nova casa de la ciutat 1831 —havent-ne enderrocat el pòrtic, l’església i una part del claustre de Sant Jaume— i n'acabà la façana el 1850 Autor de la porta del Cementiri Vell 1840, del pla topogràfic dels voltants de Barcelona 1854 i del mercat de Sant Josep 1840 Des del 1832 tingué el títol d’arquitecte acadèmic, després d’una aferrissada lluita amb Antoni Cellers, que pretenia el seu càrrec municipal, mantingut per Mas sota Carles IV,…

Filla de Carles IV d’Espanya i de Maria Lluïsa de Parma Fou casada 1795 amb el seu cosí germà, el futur rei Lluís I d’Etrúria En morir aquest 1803, exercí com a regent del seu fill Lluís II, i s’ocupà de suprimir les innovacions revolucionàries en restablir-se l’Antic Règim 1807, els francesos envaïren el regne i destronaren mare i fill De nou a la cort de Madrid, s’uní als seus pares en contra del germà Ferran VII, i els serví d’intermediària amb Murat Intentà que Napoleó li concedís un regne, per a ella i el seu fill, però fou confinada amb els seus…

Treballà a Venècia en collaboració amb els seus fills Féu, com a escultor, el cor de San Giobbe a la capella Giustiniani de San Francesco della Vigna, el monument del cardenal Zenó a San Marco, el d’AVendramin a San Giovanni e Paolo, el del dux Niccolò Marcello 1481 a l’església Dei Frari i el del dux Pietro Mocenigo a San Giovanni e Paolo Com a arquitecte, projectà l’església de Santa Maria dei Miracoli, amb incrustacions de marbres policroms El seu estil és una adaptació del gòtic a les formes venecianes El seu fill Tullio Lombardo ~1455 — Venècia 1532, escultor,…

Una de les personalitats mes originals i poderoses de la història del teatre al segle XX, durant l’ocupació nazi creà a Cracòvia el Teatre Independent, clandestí, en el qual començà a treballar textos de Slowacki i Wyspianski Tanmateix, la companyia amb la qual desenvoluparia i difondria el seu estil seria el Teatre Cricot 2, fundat per ell el 1955 En un pla més teòric, exposà el seu punt de vista sobre la creació escènica en els escrits Manifest del teatre informal 1960, Embalatges 1962 i Manifest del teatre zero 1963 Influït al començament pel surrealisme i l’…

Tercer i últim fill del rei Leopold III de Bèlgica i de la reina Astrid de Suècia Es casà el 1959 amb la italiana Paola Ruffo di Calabria, amb la qual ha tingut tres fills el príncep hereu Felip 1960, la princesa Astrid 1962 i el príncep Llorenç 1967 Començà el seu regnat el 9 d’agost de 1993 arran de la mort del seu germà, el rei Balduí de Bèlgica Al setembre del 1996, dugué a terme una intervenció sense precedents en la història del país atès el paper cerimonial de la monarquia en reclamar la renovació de la justícia davant el cas d’una xarxa de pederàstia que havia actuat a Bèlgica Tingué…

Fill gran de Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra El 1324 estava a Sardenya al servei de l’infant Alfons El 1325 era a Lleida com a membre de l’assemblea que deliberà sobre els drets successoris de Jaume II de Catalunya-Aragó al tron de Mallorca Era casat amb Maria de Nàpols, vídua del rei Sanç I de Mallorca, la qual hagué de recloure al seu castell de Xèrica, a causa del seu desequilibri Litigà amb la seva mare, Beatriu de Lloria, que retenia tots els estats de la baronia la sentència, el 1326, donà a Jaume l’honor de Xèrica i diners i a la mare el domini útil, però…

Estudià amb Enrico Cecchetti a l’Escola Imperial de Dansa del Teatre Mariinskij de Peterburg, on debutà 1908 Formà part del ballet que Diaghilev presentà al Châtelet de París 1909 i fou primer ballarí absolut de la seva companyia dels Ballets Russes, que el 1911 repetí els èxits assolits, a París, a Roma, en un gran nombre d’altres ciutats europees i als EUA Els seus salts prodigiosos en Le spectre de la rose , en ballets de Stravinskij, etc i el seu estil depurat foren l’admiració del seu temps Exercí també com a coreògraf El 1917 actuà a Barcelona, després d’un…