Resultats de la cerca

Als dos anys anà a viure a les illes Canàries amb la seva família Tornà a Barcelona el 1939, i hi estudià filosofia i dret fins el 1941, que es traslladà a Madrid definitivament Guanyà el primer premi Nadal de novella amb Nada 1944, de to realista i quotidià, reflex d’un ambient, la postguerra, on no passava res Més estilista en La isla y los demonios 1952, publicà també La llamada 1954, La mujer nueva 1955, història d’una conversió religiosa, La insolación 1963, Paralelo 35 1967 i el llibre de relats La niña y otros relatos 1970 Després d’un llarg parèntesi, el 2003 hom publicà…

Cursà estudis secundaris a l’institut de Leipzig, i fou ordenat sacerdot al convent augustinià de Sant Tomàs, a Brno, on prengué el nom de Gregor Ensenyà ciències naturals a l’escola primària de Brno, i dedicà bona part del seu temps a l’experimentació amb diverses classes de pèsols i altres plantes, que encreuava mitjançant la pollinització artificial Publicà Versuche über Pflanzenhybriden ‘Experiments d’hibridació en plantes’, 1865, on arribà a establir les lleis generals de la hibridació, que més tard reberen el seu nom, la importància de les quals no fou reconeguda ni per la societat…

L’antiga església de Sant Vicenç centra el poble del mateix nom, que es va anar formant amb carrers costeruts que s’apleguen prop de l’església Antigament s’anomenà també Sant Vicenç de Llavaneres i, més antigament, de Caldes El nom de Montalt, com a nom d’un castell molt fugaç que tot seguit desapareix de la història, consta des del 1017, i més tard 1128 consta només com a topònim L’església de Sant Vicenç, com a sufragània de Sant Andreu de Llavaneres, és documentada des dels anys 1169, 1174 i 1188 L’any 1577 l’església de Sant Vicenç va obtenir la seva independència de la de…

Aquest antic edifici és situat a l’actual número 23 del carrer de Montcada, dins el barri de Santa Maria Malauradament, ara per ara no coneixem cap notícia documental sobre la història de l’edifici Sembla però, per les restes que conserva encara avui, que es tracta d’una casa construïda al segle XIII Amb tot, la façana i l’escala principal corresponen al segle XIV, com també la torre quadrada que té situada en un dels extrems de l’esmentada façana Aquesta torre encara conserva una finestra triforada Als segles XVI i XVII li foren afegits els balcons de la planta noble i algunes…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Rocafort, al lloc d’Oristell No degué passar de capella rural dependent de la parròquia de Santa Maria de Rocafort El nom del lloc d’Oristell és una evolució del d’Ullastrell, ja que a partir del 966 apareix documentat el nom com a villa Ullestrello l’església apareix citada el 1230 i el 1291 com a Sant Pere de la Torre, en la primera data s’esmenta l’existència d’un altar dedicat a Sant Joan La seva història no té fets rellevants, sempre serví com a capella rural per als habitants del lloc d’Oristell, sota la dependència de l’…

Santuari situat molt a prop d’Os de Balaguer, sobre un turó Durant molts anys hi pelegrinaren freqüentment els habitants d’Os, Tragó de Noguera i Boix Tenien cura del santuari ermitans que vivien al mateix lloc El primer esment d’aquesta església es troba en la dècima de la diòcesi d’Urgell dels anys 1279 i 1280 Segons que explica Caresmar, els pobles del voltant decidiren alçar una nova església per consell de l’abat de Bellpuig i del comte Ermengol X vers 1300 Caresmar assegura “ haber visto muchos cuadros antiguos recordando esa historia y que en su testamento de 1314 Ermengol X concedió a…

S’inicià de nen en el món musical a cinc anys ja tocava el violí i a deu anys componia música Posteriorment es formà amb A Sammons, CH Kiston i H Farjeeon La seva carrera començà amb l’estrena de l’òpera Iernin 1934, a la qual seguiren dues més The Serf 1938 i John Socman 1951, que tracten de les llegendes o la història de la Gran Bretanya La seva obra, allunyada de la música contemporània, comprèn a més tres cantates, dotze simfonies, concerts per a violí, violoncel i piano i música de cambra A causa de les ferides rebudes durant la Segona Guerra Mundial abandonà la composició,…

Estudià música al Jesus College d’Oxford 1940-47 i fou violinista a la Philharmonia Orchestra 1948-49 Entre el 1949 i el 1954 fou productor en cap al departament de música de l’emissora radiofònica BBC Fou professor visitant en nombroses universitats, entre les quals la de Cornell 1955 i Pennsylvania State 1963-64, i també al Goldsmith College de la Universitat de Londres 1995 En 1964-76 fou professor a la Universitat de Columbia i en 1976-77 ocupà la càtedra d’història de la música a la Universitat de Washington a Seattle Fou fundador i director artístic de grups com Ambrosians…

Estudià musicologia a la Universitat de Poznan 1951-54 i a la de Varsòvia 1954-56, centre aquest darrer on es doctorà el 1966 També estudià orgue, direcció i composició Fou director del Cor de Cambra Nacional de Polònia, a Varsòvia 1956-59 Des del 1957 treballà a l’Institut de Musicologia de la Universitat de Varsòvia, on el 1971 fou nomenat professor i cap de departament d’història de música polonesa Fou professor a la Universitat de Poznan 1977-93 i professor convidat a les universitats de Calgary 1986 i Kansas 1986-87 Dedicà els seus esforços principalment a la…

Estudià a les universitats de New Hampshire i Harvard, on es doctorà el 1957 Ensenyà a la Universitat de Chicago 1957-60 i a la de Califòrnia, a Berkeley, des del 1960, on també fou catedràtic del departament de música 1969-72 L’any 1974 fou elegit vicepresident de la Societat Americana de Musicologia SAM Fou un expert en l’estudi dels segles XVI i XVIII El seu treball té especialment en compte la història social i política i el desenvolupament de les altres arts, així com un gran compromís amb la música Cal destacar el seu llibre sobre Pierre Attaignant, amb el qual guanyà un…