Resultats de la cerca
Es mostren 11468 resultats
Sant Bartomeu de Covildases (Vidrà)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església de Sant Bartomeu de Covildases des del costat de tramuntana M Anglada L’antiga església parroquial de Sant Bartomeu de Covildases es troba a l’extrem sud-oriental del terme municipal, al peu del puig de Cubell, vora el Puigsacalm, a uns 1 150 m d’altitud i a uns 200 m del mas de Sant Bartomeu Mapa 294M781 Situació 31TDG473639 Per arribar-hi cal agafar la pista que surt de Vidrà vers Siuret després d’1,50 km hom trobarà un trencall a mà dreta, el qual continua en sentit contrari, és a dir, vers migjorn, tot fent costat al curs del riu Ges al cap d…
Sant Pere de Fillols
Art romànic
Situació Sector més sencer d’aquesta capella, seu d’una antiga pabordia de Cuixà, format per l’absis i el mur meridional ECSA - A Roura L’església de Sant Pere, en ruïnes, és a la carena d’un serrat, a tramuntana del poble de Fillols, des d’on és perfectament visible Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 33’ 57” N - Long 2° 24’ 28” E Des de Fillols s’hi arriba seguint la carretera D-27 en direcció a Taurinyà L’església es troba al costat de la carretera, fets uns 600 m, damunt d’un petit monticle Des d’aquest indret es gaudeix d’una esplèndida panoràmica sobre la vall de Fillols i el Canigó JBH…
Castell de Castellar del Vallès
Art romànic
Situació El castell de Castellar, conegut també per castell de Clasquerí, pertany al terme municipal de Castellar del Vallès i és situat al sud-oest del nucli de la població, a la riba dreta del riu Ripoll S’alça estratègicament dalt d’un turó i és de grans proporcions i d’aspecte descurat té al davant de la porta principal, a una cinquantena de metres, la capella gòtica de Santa Bàrbara i al sector de tramuntana, un antic i curiós aqüeducte i una casa de pagès on habiten els masovers Mapa L36-15392 Situació 31TDG230066 Per tal d’arribar-hi amb vehicle caldrà que hom se situï a la carretera…
Castell d’Algerri
Art romànic
Situació Les romanalles d’aquesta fortalesa medieval s’alcen dalt del turó que domina la població d’Algerri ECSA - J Bolòs Aquest castell és situat al cim del turó que hi ha sobre el poble d'Algerri Es troba al límit entre les muntanyes de la Serra Llarga i la plana del Segrià Mapa 32-14359 Situació 31TCG039325 Des de la part alta del poble d’Algerri s’hi arriba en poca estona JBM-FFLl Història Una de les primeres referències documentals del castell d’Algerri data del 1105 —uns anys abans de la seva conquesta als musulmans—, quan el comte Pedro Ansúrez, tutor del comte Ermengol VI d’Urgell,…
Castell de Claramunt (Áger)
Art romànic
Situació Vista de la torre del castell des del costat nord-est ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’una penya, al vessant meridional de la serra del Montsec, a mitja muntanya És a la banda occidental de la vall d’Àger, prop del poble de Corçà Sota de la roca on hi ha el castell hi havia l’antic poblat de Claramunt Mapa 32-12289 Situació 31TCG100555 Si se segueix la carretera de terra que va al poble de Corçà, uns 500 m abans d’arribar a aquest poble, surt a mà dreta una pista que s’enfila i que porta gairebé fins a sota del puig on es construí el castell S’hi pot pujar per la banda dreta,…
Castell de Pujalt o de la Mota
Art romànic
Situació Fragment de mur, arranat al cim del turó que presideix la població, un dels escassos vestigis del que fou la fortalesa ESCA - F Junyent i A Mazcuñ El castell s’alçava dalt d’un pujol de 773 m d’altitud, a redós del qual s’esgraona la població, antigament emmurallada Mapa 34-14361 Situació 31TCG687198 Hom arriba al poble de Pujalt per la carretera de Calaf a Cervera Després de la fita del quilòmetre 17, a mà esquerra, hi ha el trencall que hi mena FJM-AMB Història Les primeres notícies del castell de Pujalt són anteriors a l’any 1035, en què aquesta fortificació ja era una de les que…
Castell de Clariana (Argençola)
Art romànic
Situació Un aspecte de la torre mestra, avui dia totalment esberlada, on es pot veure la porta adovellada que s’obre a l’alçada del primer pis ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les despulles del castell s’enlairen al vessant esquerre de la vall regada per la riera de Clariana, al fons de la qual i a la banda oposada es dissemina la població centrada per l’església, a la banda sud-oriental del terme Mapa 35-15391 Situació 31TCG753052 S’hi va per la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt Just en arribar al quilòmetre 4,3, a mà dreta, s’inicia el trencall que mena a Clariana, poble on no cal…
Castell dels Castellassos (Tamarit de Llitera)
Art romànic
Situació Vista d’aquesta fortalesa d’origen andalusí, amb els vestigis de la torre de planta rectangular, situada a la part nord-est ECSA - J Bolòs A l’est de Tamarit de Llitera, al cim d’un tossal, hi ha les restes d’una fortificació És situada gairebé a mig camí entre els castells de Tamarit i d’Albelda, i també, com aquests, és al límit dels contraforts meridionals de la serra de la Gessa i davant de la plana de la baixa Llitera Mapa 31-13 326 Situació 31TBG877383 A 1,5 km de Tamarit, seguint la carretera d’Albelda, en un petit revolt, surt una pista a mà esquerra que porta fins al peu de…
Necròpoli de Cal Pallot (Puig-reig)
Art romànic
Situació Dues sepultures, una mica desgastades, situades a la banda occidental de la necròpoli F Junyent-A Mazcuñan Forma aquesta necròpoli un conjunt de tombes excavades a la roca, situat uns 13 metres vers tramuntana de l’església de Sant Andreu de Cal Pallot Aquesta necròpoli figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 × 09,8 —y 47,5 31 TDG 098475 El camí per arribar-hi, doncs, és el mateix que hem indicat per a l’església JVV Necròpoli És molt probable que aquest cementiri, primitivament, encara comptés amb més tombes,…
Els països socialistes. 1932-1947
L’interès pels països en els quals els partits socialistes han aconseguit, per la via electoral o per la via insurreccional, el poder polític i la direcció dels afers públics és ben viu en la societat catalana d’ençà dels primers anys del segle XX El socialisme municipal anglosaxó i belga, el socialisme de càtedra germànic i austríac, el socialisme revolucionari francès, com també l’italià i el socialisme soviètic, són coneguts, sovint de primera mà L’any 1944, el polític i intellectual socialista Manuel Serra i Moret Vic, 1884 – Perpinyà, 1963, amb notables estudis d’economia i ciències…