Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita amb Sant Feliu de Guíxols S, Santa Cristina d’Aro W, Calonge N i amb la mar a llevant S’estén per tot l’extrem oriental de la vall d’Aro i comprèn el poble de Castell d’Aro, centre històric, el nucli turístic de Platja d’Aro, actual cap administratiu del municipi, el centre residencial de s’Agaró i els antics veïnats de Fenals d’Amunt i Fenals d’Aro, a més de nombroses urbanitzacions i antics masos esparsos La vall d’Aro forma una petita subcomarca separada de la resta del Baix Empordà pels contraforts de les Gavarres que toquen a la mar els quals formen un…

A Guebellí Petit hi ha una important surgència vauclusiana ses Fonts Ufanes Hi ha 211 ha de pinedes, 105 ha d’alzinars i 690 ha de garriga Els conreus ocupen unes 1700 ha 52% del terme, de les quals només unes 140 són de regadiu els més importants són els cereals, ametllers, garrofers i figueres al pla, i oliveres a la part de muntanya Hi ha ramaderia, principalment bestiar oví i porcí La població tendeix a disminuir per emigració als centres turístics i industrials pròxims Inca, Pollença i Alcúdia La vila 2103 h agl 66 h diss…

El terme limita al N amb el riu de la Sénia Al sector occidental una sèrie de fonts sense desguàs han originat aiguamolls La superfície del regadiu, però, és bastant reduïda 90 ha La majoria de les terres conreades són de secà unes 4 200 ha, dedicades principalment a cereals, vinya i olivera El 37% correspon a terres muntanyoses en part coscoll Hi predomina el règim d’explotació directa Poble agrícola de secà, sense activitats industrials, ha conegut una forta i contínua davallada La vila 913 h agl 2006, canetans 320 m alt és…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Maresme, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca del Maresme, amb 397 km 2 de superfície, se situa entre les més petites de Catalunya per la seva extensió, però per la seva situació costanera i, fonamentalment, per la seva especial forma allargada és, sens dubte, la que es troba més de cara al mar Té uns 50 km de costa i una amplada que oscilla entre els 5 i els 15 km, que s’orienta de manera gairebé rectilínia des de l’W-SW a l’E-NE, i limita pel S-SE amb la mar i pel N-NW amb la línia de cims de la…

Situació i presentació El municipi de Cerdanyola del Vallès s’estén al sector meridional de la comarca Limita al N amb els municipis de Sant Quirze del Vallès, Sabadell, Badia del Vallès i Barberà del Vallès, al NE amb el terme de Ripollet, a llevant amb Montcada i Reixac, a l’W amb Sant Cugat del Vallès i a migdia amb Barcelona El territori és situat als vessants septentrionals de la serra de Collserola, fins a la depressió del Vallès, que forma el sector planer del terme, al nord La carena de la dita…

El lax concepte de desert El terme desert és una paraula ambigua dotada de molts significats Des del punt de vista etimològic, desert prové del verb llatí deserere , que significa ‘abandonar’, i del seu participi passat desertum , també utilitzat com a adjectiu, que significa ‘deshabitat’ o ‘abandonat’ Com a substantiu, utilitzat només en plural, deserta correspon a llocs deshabitats, solituds, espais sense assentaments humans en oposició al terme grec okoumenh “ecumene”, que significa ‘país habitat’ En l’ús actual, el terme defineix una regió sense…

El terme comprèn una part muntanyosa, d’origen cretaci, amb altures poc considerables el coll de Càlig , de 171 m d’altitud, és a la divisòria d’aigües entre la rambla de Cervera i la d’Aiguadoliva, i una altra que pertany a la plana litoral, d’origen plistocènic Més del 90% del terme correspon a conreus de secà 2500 ha, un 6% 160 ha a terres de muntanya, poc productives, i la resta a regadiu, que ha tingut un lleuger expandiment els darrers anys Els conreus principals són el de garrofers, d’oliveres, d’ametllers, de la vinya i de cereals 500 caps de bestiar oví Hi ha també…

La vila El repoblament del centre de la conca d’Odena Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on s’evidencia la seva formació al llarg d’un antic i històric camí ral parallel al riu Anoia ECSA - J Todó Les primeres notícies sobre el repoblament de la plana central de la conca d’Òdena, en el lloc on posteriorment sorgí Igualada, daten de la segona meitat del segle X, tot i que no pot descartar-se la presència a la zona d’un poblament anterior, de caràcter més o menys inestable El topònim Aqualata apareix citat per primera vegada l’any 976, i sembla fer menció al curs del riu Anoia que servia…

Paisatge de caire atlàntic als voltants de Vidrà prat de dall amb freixes de fulla gran Fraxinus excelsior en primer terme i fagedes vestint l’obaga de Curull, al fons Oriol Alamany El Vidranès 11, entre els principals espais naturals del sistema transversal Amb el nom de Vidranès es poden englobar un conjunt de serres i valls, situades a l’extrem meridional dels Pre-pirineus, entre les comarques d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa El seu paisatge és d’una gran bellesa i molt representatiu de…

Situació i presentació El municipi de Mediona és situat a la part més septentrional de la comarca de l’Alt Penedès Amb una extensió de 47,6 km 2 , és el segon terme més gran de la comarca Limita al N amb la comarca de l’Anoia termes d’Orpí, Carme i la Torre de Claramunt, a l’E amb el terme de Cabrera d’Anoia, al SE amb els termes ja penedesencs de Sant Pere de Riudebitlles i Sant Quintí de Mediona i al S amb Font-rubí El terme és configurat per dues cadenes de muntanyes quasi paralleles integrades dins el Sistema Prelitoral El cap de municipi és Sant Joan de Mediona Altres nuclis de població…