Resultats de la cerca

El poble de l’Espluga es localitza a l’altra banda de la serra de Santa Creu i a l’esquerra del barranc que porta el seu nom L’any 1068 el rei Sanç Ramírez dotà la restauració de l’església de Roda amb un excusat a in Speluncham Armentare El 1089 aquest mateix rei i l’infant Pere de Ribagorça donaren en alou a Sant Vicenç de Roda el castell, la vila i l’església de l’Espluga, amb els termes i les pertinences que hi tenia aleshores el senyor d’aquest castell, des del mencionat torrent fins a la terra de la vall, i la vall damunt d’Arrafal Vacamorta Després de moltes disputes, l’any 1176 els…

Restes d’un bou sencer conservat al fons d’una sitja, Vinferri, Juneda, 1800-1500 aC UdL Els animals depredadors basen els seus sistemes de cacera en les característiques físiques naturals que han desenvolupat, com ara la rapidesa, la força, urpes i dentició poderoses i eficaces, l’instint i certes conductes apreses Tot i així, molts d’ells s’agrupen sovint en sistemes socials complexos per tal de minimitzar els riscos inherents a una activitat que és atzarosa i perillosa Abans de poder arribar a matar una presa tot sovint per asfíxia, han de poder superar les estratègies defensives que han…

Situació i presentació Confronta amb Medinyà, Cervià de Ter i Celrà al sector oriental, amb Girona i Sarrià de Ter al S, amb Sant Gregori al SW i amb els municipis de Palol de Revardit W, Cornellà del Terri NW i Vilademuls N, tots tres de la comarca del Pla de l’Estany El terme de Sant Julià s’estén a la riba esquerra del Ter i comprèn una sèrie d’elevacions, com Montaspre, la muntanya de Sant Julià, amb el collet de Costa-roja i el puig dels Sants Metges, i Montagut Aquestes elevacions  formen, davant la serra de Sant Miquel, al NW de les Gavarres, el congost del Ter El terme comprèn també…

Situació i presentació Es troba al límit oriental de la comarca Limita amb la Torre de Fontaubella S, Marçà SW, Falset W, Porrera NW, Alforja N i Duesaigües i l’Argentera E, aquests tres últims termes pertanyents a la comarca del Baix Camp S’estén pels vessants de ponent de la serra de l’Argentera o de Pradell 742 m, que separa les dues comarques en direcció N-S i forma una important cinglera que constitueix un magnífic mirador sobre el Camp El sector més septentrional de la serra separa la vall del riu de Cortiella al terme de Porrera de la vall de Pradell, a la capçalera de la riera de…

Forma part dels municipis de Monistrol de Montserrat, de Collbató, del Bruc i de Marganell Té uns 10 km de longitud i 5 d’amplada El vessant septentrional és format per una gran paret d’uns 300 m d’altura, solcada per dretes canals A migdia, els torrents són més llargs i la muntanya perd alçada mitjançant grans graonades El coll de Migdia, entre els cims de Sant Jeroni 1236 m alt i els Ecos 1212 m, divideix la muntanya en dos sectors el de llevant, amb les regions de Sant Jeroni dita Tabor , als volts del cim i de l’ermita, de Santa Magdalena dita Tebes , a la dreta del Torrent de Santa Maria…

Situació i presentació Es troba a l’extrem nord-occidental de la comarca Limita amb Ulldemolins NE, la Morera de Montsant SE, Cabassers S, la Bisbal de Falset i Flix W, aquest últim terme de la Ribera d’Ebre, i amb els de Bellaguarda NW i Juncosa N, de les Garrigues En forma l’eix el riu de Montsant, que travessa el territori de NE a SW formant un congost estret i abrupte continuació de l’iniciat a Ulldemolins entre els vessants meridionals de serra de la Llena que assoleixen 791 m a l’extrem NE damunt el coll de la Creueta, 707 m al puig de la Boronada, 659 m al Racó de les Espadelles, 696 m…

Exercí de farmacèutic a Perpinyà durant la primera meitat del s XIX Destacà pels seus coneixements en botànica, entomologia, herpetologia, malacologia, paleontologia i geologia Tingué un paper destacat en la creació de la Societat Filomàtica de Perpinyà, de la qual fou el primer president desembre del 1833 El 1841, aquesta societat prengué el nom de Societat dels Pirineus Orientals, Ciències, Belles Lletres, Arts Industrials i Agrícola i, finalment, el 1843 es transformà en l’encara vigent Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals SASL El primer butlletí de la societat…

Consideracions generals Les parts fondes de les cavitats constitueixen el medi més característic de la fauna troglòbia Les condicions ambientals hi són remarcablement estables, i els recursos tròfics, poc espectaculars però força regulars La fotografia, presa a la cova de la Fou de Bor Cerdanya, mostra alguns biòtops típics, com la base amarada d’aigua de les colades estalagmítiques, i els petits bancs d’argila Lluís Auroux Durant molt de temps les cavitats subterrànies es consideraren desproveïdes d’interès biològic, i les primeres troballes d’animals cavernícoles, fetes entre…

Les formes superficials són congost , dolina , lapiaz , pòlie , relleu ruïniforme , uvala , i les subterrànies avenc , caverna , cova , exsurgència , ponor , ressurgència , font vauclusiana , etc Per extensió, hom qualifica de càrstic tot relleu caracteritzat per processos de dissolució de les roques calcàries i també gipsoses de guix o salines de sals gemma, potàssica, etc, bé que no presenti una gamma completa de fenòmens i formes de relleu càrstics Varia segons les condicions climàtiques hom distingeix un relleu càrstic de la zona mediterrània o nu , on els massissos calcaris…

El 1963 ingressà a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual EADAG, on participà com a ajudant de direcció en muntatges de MA Capmany i R Salvat com ara Vent de garbí i una mica de por 1964, Ronda de mort a Sinera 1965 o La bona persona de Sezuan 1966 El 1967 dirigí No importa dónde se nace , de R Salvat, i Balades del clam i la fam , de X Fàbregas, i el 1968, Juli Cèsar , de W Shakespeare Des del 1968 fins al 1975, juntament amb MA Capmany i JV Alcover, formà la Companyia Ca, Barret, i s’encarregà de la direcció i producció dels espectacles de cabaret a la Cova del Drac, dels quals…