Resultats de la cerca

Situació i presentació La serra de les Garrigues al N, la vall de Fonollosa a migdia i la depressió del Cardener a llevant constitueixen el marc geofísic d’aquesta extensa demarcació La serra de Castelltallat —amb el punt culminant a 936 m— és l’element orogràfic principal L’ample altiplà superior, en el qual s’han desenvolupat històricament els nuclis de població més importants, fa d’espina dorsal, i s’estén de ponent a llevant des del confí segarrenc fins a la vora del Cardener, bo i separant la vall de la riera de Coaner, al N, de la que ha obert la riera de Fonollosa, o de la Vall, al…

Situació i presentació És al bell mig de la Plana de Vic, al sector més planer Limita al N amb Santa Cecília de Voltregà, les Masies de Voltregà i Manlleu, a l’E amb les Masies de Roda, Roda de Ter, Tavèrnoles i Folgueroles, al S amb Vic i a l’W amb Sant Bartomeu del Grau Com tots els municipis d’aquest sector ponentí de la Plana, té com a límit W la serra que separa la Plana del Lluçanès, on la frontera del terme de Gurb va de l’extrem del pla de Sant Sebastià, sobre Monellots, davalla a la riera de Sant Joan i fins a la de Sant Bartomeu, que continua fins prop del cap de la costa de Sant…

Aquest gènere aparegué en el món hellenístic i romà decorant els fons de pintures Les tendències orientals i el cristianisme el reduïren a símbols i a abstraccions decoratives, i no tornà a sobresortir com a tal en l’art d’occident fins al naturalisme i el realisme del segle XIV La miniatura, en àmbits del gòtic cortesà, li donà una nova puixança, preludi de les minucioses visions dels Van Eyck Així, assolí progressivament un alt grau de perfecció, de primer a Florència i després, al segle XV, a tot Itàlia, arran de la nova concepció humanística de l’espai que la perspectiva artificialis…

Situació Peculiar aspecte d’aquest edifici des del costat sud-oest, amb la porta d’entrada i el teulat d’un sol vessant que recolza sobre el campanar ECSA - F Parra El santuari de la Feixa es troba damunt la Vileta de Serradui, a 1 025 m d’altitud, aprofitant un contrafort i al peu del penya-segat ponentí de la serra del Cis Mapa 32-11 251 Situació 31TCG021892 L’accés a l’antiga església de la Feixa es fa des de la Vileta, per la pista que surt al cap de la caseria en direcció nord-est i s’enfila cap a la serra JBP Història L’arxiu de l’antiga catedral de Roda conservava l’acta de consagració…

Situació Peculiar fisonomia d’aquest edifici que integra la capçalera de l’església romànica en el temple bastit el 1892 ECSA-M Catalán L’església parroquial de Santa Maria es troba situada en un indret aïllat a la part alta del nucli de població de Freixenet, situat a uns 2 km de l’estació de ferrocarril de Sant Guim de Freixenet Mapa 34-14 390 Situació 31TCG666136 S’hi pot accedir per la carretera LV-1003, des de Sant Guim, en direcció a les Oluges XSB Història L’antiga parròquia de Freixenet es fundà a mitjan segle XI, moment en què es reorganitzà i colonitzà tot el sector que envolta…

Situació Vista aèria de la vila de Sarral, on s’evidencia el nucli antic de carrers que forma una quadrícula força correcta i, al voltant, l’anella que correspon a l’antic recinte de les muralles ECSA - J Todó Població situada en una plana, al costat del riu de Vallverd, en la confluència de la via que va de Montblanc cap a Santa Coloma de Queralt i Igualada amb la via que va del Camp de Tarragona cap a Tàrrega Mapa 34-16418 Situació 31TCF537897 És al costat de la carretera C-241 que va de Montblanc a Santa Coloma de Queralt, a 10 km de Montblanc JBM Història El lloc de Sarral, dit en un…

Situació Aspecte del sector sud-est d’aquest temple, inicialment d’estructura molt interessant, del qual actualment només queden vestigis emmascarats per estructures tardanes ECSA - JA Adell L’església parroquial d’Hortoneda és situada als afores del poble, cap a ponent, al costat de la carretera que des de Claverol porta a Hortoneda JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG386790 Història El primer esment conegut de la vila d’Hortoneda data de l’any 958, en què l’abat Quint, com a marmessor i executor del testament del seu germà Radipert, donà al monestir de Lavaix diversos béns, entre ells, l’alou…

Província de Barcelona Eleccions del 12 d’abril de 1931 Boletín Oficial de la provincia de Barcelona , del 15-IV-1931, del 16-IV-1931 y del 17-IV-1931 Eleccions del 28 de juny de 1931 Boletín Oficial extraordinario de la provincia de Barcelona , 1-VIII-1931 Per la segona volta, Boletín Oficial extraordinario de la provincia de Barcelona , 14-VIII-1931 El cens de la província de Barcelona s’ha obtingut directament de les actes municipals i en els municipis en que no s’ha pogut localitzar s’ha estimat a partir del cens de població de l’any 1930 publicat a Població de Catalunya, Servei Central d…

Situació i presentació El terme municipal de Bellprat, de 30,98 km 2 , a l’extrem SW de l’Anoia, limita amb els termes anoiencs de Sant Martí de Tous NE i Santa Maria de Miralles SE i amb els de Santa Coloma de Queralt NW, les Piles W i Pontils SW, tots tres de la Conca de Barberà S’estén pel sector d’altiplans de Santa Coloma de Queralt, i el territori és accidentat per la serra de Queralt, que culmina a 851 m d’altitud on s’alcen les restes del castell de Queralt, que forma part de la Serralada Prelitoral Catalana, entre les plataformes tabulars del bloc del Gaià i l’Alta Segarra i que…

Situació i presentació El terme municipal del Pont de Claverol, de 166,46 km 2 situat al NE del subsector anomenat la Conca de Dalt dins de la Conca de Tremp, es creà el 1969 per la unió dels municipis de Claverol, Hortoneda de la Conca, Aramunt i Toralla i Serradell, que forma un enclavament situat al sector NW de la Conca de Tremp El terme rebé oficialment el nom de Pallars Jussà, fins el 1994, data en què el nom fou canviat pel de Conca de Dalt El municipi limita al N amb el terme de Baix Pallars Pallars Sobirà, al NE per un bocí de terres de Noves de Segre Alt…