Resultats de la cerca
Es mostren 5532 resultats
coma de Cabanes
Coma
Alta vall del riu de Cabanes
, afluent del riu de la Bonaigua per la dreta.
És compresa dins el municipi d’Alt Àneu Pallars Sobirà Al centre hi ha el circ lacustre de Cabanes , d’origen glacial, on es destaquen l' estany negre de Cabanes i el de Xemeneies
Vila closa i castell de Sort
Art romànic
Situació Vista aèria de Sort ei sector central de la població, situat entre el castell i l’església parroquial, en formava l’antiga vila closa ECSA - M Catalán La vila de Sort, capital de la comarca del Pallars Sobirà, presideix l’anomenada ribera de Sort o depressió de la vall de la Noguera Pallaresa La població s’estén a banda i banda del riu, amb el nucli antic emplaçat al vessant dret i coronat per les restes del castell Aquest, situat, doncs, a la part alta de la vila, ocupa un ample perímetre poligonal que s’estén a 700 m d’alçada, al damunt del repeu del tossal de l’extrem nord-oest de…
Moren tres alpinistes catalans a Geòrgia
Tres alpinistes catalans moren en una allau a Geòrgia Les tres víctimes formaven part d’un grup de vuit persones del Pallars que feien una travessa amb esquís a la zona de Mestia, al Caucas
La societat pallaresa a l’edat mitjana
Art romànic
La composició social La manca de veritables nuclis urbans, que només comencen a insinuar-se tímidament vers el segle XIII, dóna a la societat pallaresa un caràcter eminentment rural i alhora força tradicionalista Dos grups conformen bàsicament la societat dels segles XI al XIII el d’aquells que tenen accés al poder i als beneficis que genera, i el de la resta No és tracta, però, de grups homogenis dins de cadascun d’ells hi ha diferents graus, segons la riquesa o la capacitat d’ascensió social El primer grup era format per la noblesa tant laica com eclesiàstica, el segon, per la pàgesia en…
La societat pallaresa a l’edat mitjana
Art romànic
La composició social La manca de veritables nuclis urbans, que només comencen a insinuar-se tímidament vers el segle XIII, dona a la societat pallaresa un caràcter eminentment rural i alhora força tradicionalista Dos grups conformen bàsicament la societat dels segles XI al XIII el d’aquells que tenen accés al poder i als beneficis que genera, i el de la resta No és tracta, però, de grups homogenis dins de cadascun d’ells hi ha diferents graus, segons la riquesa o la capacitat d’ascensió social El primer grup era format per la noblesa tant laica com eclesiàstica, el segon, per la pagesia en…
Vila closa de Vilamur (Soriguera)
Art romànic
Situació Portal d’accés al recinte murat, situat al costat de l’església ECSA - A Roig El poble de Vilamur, situat a 1 264 m d’altitud, es troba al peu mateix de la carretera de Sort a Adrall, a 10,5 km del Port del Cantó i a 8 km de Rubió, que és el nucli de poblament habitat situat a més altitud 1 687 m del país ARD Mapa 34-10215 Situació 31TCG487938 Història El topònim Vilamur no apareix documentat fins al darrer terç del segle XI per a designar el castell i el nucli de població, centre dels dominis dels vescomtes de Pallars per tant, la història de la vila és indestriable de la del…
pui de Lleràs

Panoràmica de la Serralada de Lleràs, a l’Alta Ribagorça
© Fototeca.cat
Cim
Cim (1 692 m) del sector de la serralada que constitueix la divisòria entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, al S del coll de l’Espluga (1 529 m), que separa de la serra de Camporan.
A aquesta serralada, de direcció N-S, s’uneix en aquest punt la serra de Sant Salvador vers l’E És termenal dels municipis d’Espluga de Serra Alta Ribagorça i Conca de Dalt Pallars Jussà
vara quadrada
Física
Antiga mesura de superfície.
Cent vares quadrades de València i de Castelló fan 0,8208 a de Xàtiva i d’Alacant, 0,8317 a de Pallars, 0,6053 a d’Aragó, 0,5959 a i de Terol, 0,5895 a
Josep Maria Blanc Romeu
Excursionisme
Excursionista.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya, entitat de la qual fou president 1935-40 El 1943 s’inaugurà a la vall de Peguera Pallars Sobirà un nou refugi del Centre Excursionista de Catalunya, que porta el seu nom
geoparc
Àrea amb expressió territorial i límits ben definits, que conté un nombre significatiu de llocs d’interès geològic de particular importància, raresa o rellevància escènica o estètica, i amb molt interès historicocultural i riquesa en biodiversitat.
Fou definit per la UNESCO amb la finalitat de protegir la geodiversitat i divulgar el patrimoni geològic entre el públic general Impulsats des del 2001, 17 geoparcs europeus i 8 de la Xina el 2004 crearen la Xarxa Global de Geoparcs El novembre del 2015 els estats membres ratificaren la creació dels Geoparcs Globals de la UNESCO , que el 2018 comprenia 140 d’aquestes àrees en 38 estats Als Països Catalans en formen part el Geoparc de la Catalunya Central , aprovat el 2015, i el Geoparc Conca de Tremp – Montsec 2018 Amb una extensió d’uns 1200 km 2 , el Geoparc de la Catalunya Central inclou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina