Resultats de la cerca

Situació Capella en ruïnes de trajectòria històrica desconeguda, però interessant per la seva estructura ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Santa Eulàlia de Llavorsí es troben al caire d’un serrat que domina el poble de Llavorsí Mapa 34-10215 Situació 31TCH528070 Per a anar-hi cal prendre un corriol, a trams empedrat, que surt de darrere la torre de telecomunicacions de Llavorsí, i en cinc minuts de forta pujada porta a uns camps, al costat dels quals hi ha les restes de l’església JAA Història No s’han trobat referències documentals directes d’aquesta església, que…

Situació Edifici romànic restaurat fa pocs anys, molt transformat i cobert amb embigat ECSA - JA Adell L’església de Sant Elies es troba al cim d’un turó, al centre de la urbanització Sant Elies, situada sobre la carretera de Vilafranca del Penedès a Igualada, a uns 14 km d’Igualada JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF888944 Història El primer document trobat fins ara que parla de l’indret és de l’any 1301, quan Ramon de Soler, clergue i rector de Santa Maria de Capellades, llegà dos sous a Santa Magdalena de Sant Elies El 1304, el rector de Mediona, mossèn Bernat Sapossada, establí a Bernat…

L’indret de Blancafort, situat a l’aiguabarreig dels barrancs de les Costes i de les Garses, és esmentat tardanament en la documentació medieval, tot i que probablement el seu primitiu nucli es formà vers mitjan segle XII La menció documental més antiga que s’ha localitzat del seu castell data de l’any 1207, en una escriptura per la qual Arnau de Fitor i Pere Romeu feren donació al monestir de Poblet d’un cens anual de 2 sous sobre les cases que Pere Drula posseïa al terme del “ castro de Blanchafort ” De la seva primitiva església parroquial, d’estil romànic i dedicada a santa Magdalena, s’…

El 1898 Almera estudià estratigràficament la muntanya de Montjuïc i esmentà el jaciment de vegetals fòssils que existeix a la seva zona alta, del qual va esmentar dinou formes diferents L’aflorament que contenia les empremtes de plantes es trobava a la part SE de la muntanya, sobre les margues blanques que avui dia han desaparegut totalment a causa de l’explotació comercial que se’n fa Aquests nivells, pel seu contingut en fòssils d’invertebrats, foren datats com a pertanyents al Tortonià Aquesta flora té característiques intermèdies entre les que existeixen al Miocè mitjà i les del Miocè…

El creixement econòmic del país es va estabilitzar, però de manera lenta i estable 3% del PIB real, amb l’expansió del consum privat, l’impacte del turisme i l’alça dels salaris reals Les grans inversions també van augmentar la demanda interna les importacions 10,9% van superar les exportacions 7,4% L’índex d’atur es va mantenir estancat al voltant del 3,1%, com en anys anteriors També es va apostar per augmentar la productivitat a través de reformes educatives i la inversió en R+D Amb l’enduriment de les polítiques econòmiques es va fer front a un context i unes estructures desfavorables, un…

Els cabussons són, com indica el seu nom genèric, molt bons cabussadors, i exclusivament aquàtics La manca de cua i la morfologia del bec, caràcters que s’aprecien en aquest cabusset en plomatge hivernal Podiceps ruficollis , els diferencia dels ànecs Xavier Ferrer Els podicipediformes Podicipediformes són molt semblants en la forma, però més petits que les calàbries, amb les quals no es relacionen evolutivament la diferència més visible entre ambdós ordres la trobarem a les potes, palmades les de les calàbries i lobulades les dels cabussons Els cabussons són exclusivament aquàtics i…

Frontal dit de les orants, possiblement procedent d’un taller cartaginès Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest frontal fou trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona entre els anys 1923-25, i ara es guarda al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 4510 És de marbre blanc amb vetes grisoses i fa 1,86 × 0,55 m Es tracta d’una placa de marbre del Proconès per a ser collocada a la part frontal d’un sarcòfag Presenta cinc sectors rectangulars el segon i el quart el formen dos camps d’estrígils simètrics, cadascun en dues…

Vida i obra Cursà filologia romànica a la Universitat de Lió Ordenat de sacerdot el 1925, cursà música religiosa a Barcelona El 1929 s’installà a Sabadell com organista i mestre de capella de l’església de Sant Feliu, a més exercí de professor de religió i moral Collaborà amb articles a La Paraula Cristiana ,  La Veu de Catalunya  i la Revista de Girona  1961-82 També escriví assaigs, sermons, proses literàries, nadales i música religiosa, però destacà sobretot com a poeta Els seus primers reculls en vers foren Balades i cançons 1931 i Horitzons i rutes 1936 Poetitzà en francès la seva…

La màquia litoral que ocupava en altres temps la plana de Sant Jordi ha estat substituïda per altres formacions arbustives menys madures La plana limita al nord amb les muntanyes de Vandellòs, força visibles al fons de la illustració Anna Motis La plana de Sant Jordi 211, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La plana de Sant Jordi s’estén al sud del coll de Balaguer, des del cap del Terme a l’Ametlla de Mar i entre els contraforts de la serra de la Mar i la Mediterrània Ocupa en total més de 800 ha El substrat, format per una capa de conglomerats quaternaris,…

Són bastant nombrosos els jaciments de vegetals fòssils que s’han trobat als Països Catalans en estrats pertanyents al Cenozoic, alguns dels quals figuren entre els més importants del continent, tant pel nombre d’espècies presents com per la gran quantitat d’exemplars fòssils que hi apareixen Si exceptuem els més inferiors Paleocè i Eocè, els períodes de l’Era Terciària han proporcionat una flora abundant i ben representada que permet de conèixer bastant bé les característiques i la constitució de la vegetació que cobria les nostres terres al llarg dels últims 40 milions d’anys, sobretot a…