Resultats de la cerca
Es mostren 2032 resultats
matràs

Diferents tipus de matràs
© Fototeca.cat
Química
Recipient de forma esfèrica, o bé de cor, de pera, etc, de fons rodó o pla, amb una boca o més, de coll llarg o curt, estret o ample.
És emprat, tot formant part d’un muntatge, sobretot per a bullir-hi líquids
l’Alfàs del Pi

Vista de l’Alfàs del Pi
© Antoni V. Martínez Pérez
Municipi
Municipi de la Marina Baixa estès entre els de la Nucia (al N i a l’W), Altea (al NE), Benidorm (al S) i la mar (a l’E).
La costa es divideix en dos sectors, separats per la punta de la Bombarda o punta d’Albir el sector meridional, que forma part de l’ample promontori de la serra Gelada, i el sector septentrional, la cala o racó de l’Albir, que constitueix el sector meridional de l’olla d’Altea El terme és drenat pels barrancs de Carbonera i de Soler Les aigües de regadiu procedeixen de la séquia major de l’Alfàs i Benidorm i el canal baix de l’Algar, amb dos sindicats de regants El regadiu és dedicat al conreu d’arbres fruiters, principalment tarongers, i d’hortalisses La major part del terme,…
fluvial
Hidrografia
Dit del llit i la vall, de l’erosió, el transport i la sedimentació i del cicle mateix d’un riu.
El llit fluvial és el lloc per on corre o ha corregut el cabal d’aigua del riu, i té una forma i unes dimensions variables prop del naixement del riu té forma de V, a la part mitjana la té semicircular, i al final és més ample que profund Com que el cabal d’un riu és variable, també ho és el llit durant el Pliocè i el Plistocè els cabals i els llits canviaren molt, i es construïren, en molts casos, terrasses sobre els llits Així com el llit es forma per l’erosió vertical del riu, la vall fluvial es forma per l’erosió lateral la forma general de les valls fluvials és la d’una V,…
nas

Tall sagital del nas humà
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’olfacte dels vertebrats, de conformació molt diversa, que consta bàsicament de dues bosses —o una (ciclòstoms)— situades a la part anterior del cap i obertes a l’exterior per un nombre d’orificis que oscil·la entre els dos parells per bossa (peixos) i un orifici per bossa (els altres vertebrats).
En els ciclòstoms, l’única bossa s’obre a l’extrem del musell o a la part superior del cap En tots els vertebrats, llevat dels ciclòstoms i dels peixos no crossopterigis, les cavitats nasals es comuniquen a través del sostre de la boca amb la faringe i formen les coanes, la qual cosa permet que, a més d’acomplir la funció olfactòria, serveixin com a vies respiratòries A l’interior d’aquestes bosses hi ha cèllules olfactòries, i en els rèptils i els mamífers apareixen els carnots, a fi d’augmentar la superfície olfactòria i de condicionar l’aire En els ocells, el nas és molt poc desenvolupat…
conjugació
Gramàtica
Ordenació d’un sistema de paradigmes, resultat de fer funcionar tots els morfemes gramaticals del verb: la veu, el temps, l’aspecte, el mode, el nombre i la persona.
Cada verb, en ésser flexionat, s’ordena en un paradigma determinat, el qual es correspon sovint amb el d’altres verbs que presenten una coincidència en llur flexió d’ací neix un criteri que diferencia distintes conjugacions En català n’hi ha tres la primera inclou, en general, els verbs que presenten la terminació - ar a l’infinitiu estimar la segona , els que tenen la terminació - re àtona perdre , - r precedida de vocal tònica dir , - er àtona témer i - er tònica haver i la tercera , els que acaben en - ir sentir , tret de dir Aquestes són les conjugacions dites regulars , bé que…
Rodalies de Catalunya
Servei ferroviari de rodalia de la Generalitat de Catalunya.
És gestionat per RENFE i utilitza la infraestructura d’ample ibèric de l’empresa pública ADIF , adscrita al Ministeri de Foment Tingué com a nom comercial Rodalies Barcelona, o Cercanías Barcelona , fins el 2010, any que el Ministeri de Foment traspassà el servei a la Generalitat de Catalunya Inicialment comprenia les línies R1, R2, R2 Nord, R2 Sud, R3, R4 i R7, que transcorren principalment per l’ àrea de Barcelona i les comarques de la Selva, el Ripollès, la Cerdanya i el Baix Penedès, al llarg de la infraestructura ferroviària que es creà al final del segle XIX, gràcies a la…
Pere de Cardona
Història
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1472-1515), canceller (1479-1530), president de la generalitat (1482-85), arquebisbe de Tarragona (1515-30) i lloctinent general del Principat de Catalunya (1521-23).
Fill illegítim del comte Joan Ramon Folc III de Cardona, secundà, durant la postguerra, les accions d’aquest, fetes en nom del rei, contra el comte de Pallars Hug Roger III, i participà en la defensa contra les incursions franceses al Rosselló El 1472 succeí el seu besoncle, el cardenal Jaume de Cardona i de Gandia, al bisbat d’Urgell i com a abat i administrador de l’abadia de Solsona 1473-1515 Fou també abat de Lavaix i de Bages Residí, tanmateix, habitualment a Barcelona a causa dels seus càrrecs polítics, des d’on participà, al costat del seu pare i del seu germà, Joan Ramon Folc IV, en…
Josias Braun-Blanquet
Geobotànica
Geobotànic suís, fundador de l’escola anomenada sigmatista o de Zuric-Montpeller.
Havent estat encaminat a treballar en el comerç i en la banca, inicialment fou un autodidacte Aviat, però, entrà en relació amb alguns dels principals botànics suïssos de l’època Eduard A Rübel, John Briquet, etc Obstacles d’ordre burocràtic impediren que dugués a terme una vida universitària normal a Suïssa Acollit pels professors Charles Flahault i Gaston Pavillard a la Universitat de Montpeller, hi preparà la seva tesi de doctorat sobre les Cevenes meridionals 1915, obra en la qual assajà extensament, per primera vegada, l’aplicació de les seves concepcions teòriques El mateix any 1915…
Pont de la Margineda (Andorra la Vella)
Art romànic
Situació Vista frontal des de ponent Aquest pont, juntament amb el de Sant Antoni, són els dos únics d’Andorra, considerats com a romànics El de la Margineda és força més ample JM Ubach El pont travessa la Valira a l’antic llogaret, ara només una masia, anomenat la Margineda, al límit amb la parròquia de Sant Julià de Lòria És situat al camí ral que anava de Sant Julià de Lòria a Andorra la Vella, passant per Santa Coloma Es troba vora la carretera general I, a uns 2 000 m del poble de Sant Julià, vers tramuntana, i a uns 100 m del pont nou de la Margineda, sobre el qual passa la…
Sant Bartomeu de Segalars (Sant Gregori)
Art romànic
Situació La capella de Sant Bartomeu de Segalars és situada al sud del terme municipal, prop del Pla de Sant Bartomeu, el qual termeneja amb el riu Ter L’esglesiola es troba al costat del mas Jorda, també dit cal Bord, el qual serveix avui dia de cabanya Mapa L38-13333 Situació 31TDG793477 Hi porta un camí que surt del nucli històric de Sant Gregori, en direcció sud-est, continua vers el mas Castell i el mas Torron i deixa al peu de la masia de Can Bord, que s’estén per un sector fèrtil de regadiu entre el riu Ter i la riera de Llèmena APF Història Tot i que el lloc de Segalars apareix…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina