Resultats de la cerca

L’agricultura, pràcticament tota de regadiu, ocupa tot el terme La séquia reial del Xúquer beneficia 1 400 ha 700 d’arròs a les marjals pròximes a l’Albufera, 400 de taronger, 450 de blat de moro i hortalisses La ramaderia té una certa importància La indústria, que tradicionalment no havia tingut gens de pes, s’ha desenvolupat els darrers anys fins a convertir el municipi en un dels més industrialitzats de l’Horta paper, productes químics, adobs, mobles, tèxtil, metallúrgica, pinsos La població havia tingut un ritme lent i constant d’augment fins el 1965 el creixement s’ha accelerat després…

De clima semihumit, amb una gran variació de paisatges que constitueixen una àrea de transició entre el nord i el sud de Portugal, té una densitat de població baixa La Beira es divideix en tres grans conjunts la Beira Alta és un peneplà on hi ha una gran vall central, recorreguda pels rius Mondego i els seus afluents, que separa les serres del nord-oest de la Serra da Estrêla S'hi conrea blat de moro, vinya i productes d’horta Viseu i Guarda en són les poblacions més grans La Beira Baixa és una àrea bastant uniforme entre la Serra da Estrela i el riu Tejo, travessada pel riu…

És travessada per nombrosos canals, que arriben fins al centre modern La part antiga, construïda sobre una illa artificial, es compon d’edificis baixos, bastits en carrers estrets i tortuosos Els primers barris moderns foren construïts entorn del palau reial, però s’han estès per altres sectors Principal centre econòmic de Tailàndia, la població treballa, sobretot, en el sector terciari Pel seu port passen el 95% de les importacions i el 75% de les exportacions A causa de les aportacions fluvials, el port ha d’ésser drenat contínuament, motiu pel qual els vaixells de gran tonatge…

El sector més oriental, gairebé tot marjal, és una llenca de terra d’uns 4 km de longitud per uns 100-300 m d’amplada, entre les séquies d’Albal i de la Ratlla que limiten aquest terme amb els de Silla i Catarroja, respectivament Les terres, gairebé totes d’horta, són regades per la séquia reial del Xúquer, a l’aigua de la qual tenen dret el 75% de les terres del terme és el poble més septentrional que aprofita les aigües del Xúquer i les aigües del Túria, a través de la séquia de Favara, a més d’aprofitar l’aigua del subsol L’aigua és repartida per tot el terme a través de la séquia d’Albal…

Neix al vessant sud de l’Himàlaia i desemboca al golf de Bengala Format per la unió de dos ramals l’Alaknanda i el Bhāgīrathi, travessa l’Himàlaia i penetra a la gran plana indogangètica, on té la major part del curs i on els principals afluents del nord l’han desviat cap al sud Durant el recorregut rep nombrosos afluents el Ghāghra, el Gandak, el Kosi i el Jamuna per l’esquerra i el Son per la dreta Aquests rius, alimentats per la fusió de la neu de l’Himàlaia, experimenten grans crescudes, que…

És constituït per una gran illa, Cèlebes Sulawesi, i d’unes altres de més petites, entre les quals es destaquen les de Butung, Peleng, Muna, Kabia i Banggai L’illa de Cèlebes és formada per quatre llargues penínsules i constitueix una regió muntanyosa afectada per freqüents moviments sísmics El clima és equatorial, i en constitueix la vegetació el bosc tropical, que cobreix gairebé tota l’illa La població és formada per diversos pobles i tribus, els més importants dels quals són els toales , els toradjes , els buguis , els macassaresos, els minahases i els gorontalos Les illes són densament…

És en una zona boscada, en un cim de la serra de Castelladral , que s’estén de NE a SW des dels plans de Serrateix Berguedà fins a prop del Cardener, entre les rieres d’Hortons i de Sant Cugat És documentat històricament des de l’any 941 en la donació que els vescomtes Onofred i Guinedella feren d’un alou que posseïren “dintre el terme del castell Edral” a sant Urbici i al monestir de Serrateix, que en venerava les relíquies El nom de Castelladral correspon segurament a un antropònim, i significaria castell d’Alderald o d’Aderald L’any 1184 consta com a castlà Bernat de Manlleu, el qual el…

És situada entre el Pacífic, a l’E, i la mar de la Xina Meridional, a l’W, i separada de Taiwan, al N, per l’estret de Luzon El N de l’illa és muntanyós, més elevat a la part central —on presenta un conjunt de muntanyes plegades, el massís central, orientades de N a S muntanya de Pulog, 2 928 m— que a la part oriental, amb la Sierra Madre Cetaceo, 1 834 m a la part occidental hi ha les muntanyes de Zambales El S és format per un conjunt de penínsules Batangas al S i Camarines al SE El clima és tropical, amb estació seca i fresca d’octubre a març el monsó hi porta pluges la resta de l’any,…

Les espècies d’aquest gènere són constituïdes per organismes paràsits o patògens d’un ampli espectre d’animals i d’unes quantes desenes de plantes Les cèllules no tenen paret cellular, fet pel qual són pleomòrfiques Fan entre 150 i 300 nm de diàmetre, i les formes filamentoses arriben a diversos μm Totes les espècies són quimioorganòtrofes i aeròbiques facultatives La seva membrana cellular conté esterol, que el fa vulnerable als antibiòtics poliènics, bé que són resistents a la penicillina Presenten l’òptim de creixement a 37°C de temperatura i a 7,0 de pH Tenen un cicle vital complex Els…

Pertanyen a diferents famílies i són de costums i aspecte força diversos Els anòbids són molt petits, de cos pubescent, o subcilíndric, i quan hom els molesta resten perfectament immòbils fugen de la llum i viuen especialment a la fusta o en d’altres matèries que contenen cellulosa se'n destaquen l’espècie Stegobium paniceum , el corc de pa , que ataca la farina i els productes que en són elaborats, i l' Anobium punctatum , el corc de la fusta o rellotge de la mort, que viu a la fusta i hi dóna uns cops, rítmicament, que recorden el tic-tac d’un rellotge Els ostomàtids tenen el cos negre…