Resultats de la cerca
Es mostren 1138 resultats
Jordi Grau i Solà
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Estudià interpretació i direcció a l’Institut del Teatre de Barcelona 1947 i es dedicà professionalment al teatre com a actor, escenògraf, director i autor Ella , 1951 La cáscara de la nuez , 1956 La sal , 1968 en diverses companyies També feu de guionista a Radio España de Barcelona 1947-53, i es dedicà a la pintura i la poesia El poema nuevo , 1953 Entrà al món del cinema a través del Cineclub Monterols A Madrid collaborà amb la productora Ariel, per a la qual dirigí algunes escenes addicionals de Los jueves, milagro 1957, de Lluís G Berlanga, i amb la productora Procusa El 1957 dirigí el…
,
Traumatismes obstètrics del nounat
Definició i causes Són anomenades traumatismes obstètrics les lesions del nounat esdevingudes durant el procés del part Aquestes lesions es produeixen a conseqüència de les forces mecàniques que actuen sobre el fetus durant el part, degudes al mateix procés fisiològic o a les maniobres que s’efectuen per a extreure el fetus Es presenten especialment quan el part és difícil, i sobretot si s’han d’emprar instruments en l’extracció del fetus Per aquesta raó, els traumatismes són freqüents quan el fetus és relativament gros en relació amb les dimensions de la pelvis de la mare, i quan es troba…
El dia que va morir Marilyn
Literatura catalana
Novel·la de Terenci Moix, publicada el 1969; versió definitiva, 1996.
Evocació de la vida de dues famílies de Barcelona, des de la perspectiva dels pares i dels fills, que abraça des d’uns orígens menestrals fins a una ascensió econòmica i social es tracta d’una evolució clarament datada, des del final dels anys vint a l’inici dels seixanta, que reflecteix l’antagonisme radical existent entre dues generacions, visible en el seu comportament, en els seus models i en els seus valors, que desemboca en la fugida dels joves La novella es divideix en cinc capítols llargs o llibres independents, escrits en primera persona per Bruno Quadreny i Jordi…
nyàmera
nyàmera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, que arriba fins a 3 m d’alçària, d’arrel tuberosa, de fulles cordiformes o ovades i de capítols grocs.
D’origen nord-americà, actualment és extensament conreada, sobretot a Europa i a l’Amèrica del Nord
herba morenera

Herba moreneraPhagnalon sordidum (L.) Rchb.
floracatalana.net (CC BY-NC-SA 2.5 ES)
Botànica
Gènere de plantes sufruticoses o herbàcies perennes, de la família de les compostes, amb fulles estretes i tomentoses i amb capítols heterògams de flors groguenques i bràctees involucrals imbricades.
donzell arbustiu
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de tija llenyosa, alta de 50 a 100 cm, dreta, ramificada, amb fulles bipinnatisectes de segments linears i amb capítols globulosos.
Creix en roquissars del litoral
dent de lleó

Dent de lleó
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de fulles totes basals en roseta, pinnatífides o pinnatipartides i runcinades, de capítols grocs solitaris i d’aquenis terminats en plomall.
Com a planta oficinal, gaudeix de propietats diürètiques i aperitives Creix en prats, vores de camps i de camins, terrenys incultes, etc, sobretot a muntanya
barbeta
Botànica
Planta biennal, de la família de les compostes, de fulles oblongues, linears, amb grans capítols de flors grogues, totes ligulades, i fruits en aqueni amb bec acabat en plomall.
Viu en prats i llocs herbosos
Tirant lo Blanc
Literatura catalana
Novel·la escrita pel cavaller valencià Joanot Martorell.
Gènesi i circumstàncies de l’obra Segurament durant la seva estada a Anglaterra 1438-39, Joanot Martorell degué recollir idees i preparar materials per tal de redactar una novella cavalleresca, de la qual, en data indeterminada, donà una mena d’esbós o assaig, el Guillem de Varoïc , els episodis i les idees principals del qual foren refosos als cinquanta-vuit primers capítols del Tirant Hom pot acceptar que, com fa constar en la dedicatòria, al començament de l’any 1460, potser a precs de l’infant Ferran de Portugal, Martorell començà la redacció definitiva de la novella, que segurament…
,
El papa i les finances del General
La Diputació del General disposava d’un erari públic separat del fisc reial Víctor Ferro el considera “un dels eraris públics més antics d’Europa” Aquest tenia el seu origen en els impostos permanents i temporals i en el dret d’emetre un deute públic censals Creat per les corts, l’erari servia tant per a sufragar els serveis al rei com per a pagar les obligacions públiques de la Diputació, des de les vinculades als seus deures en matèria de defensa de la legalitat contra les contrafaccions fins a les lligades al manteniment de la mateixa institució i a les derivades de l’exercici de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina