Resultats de la cerca
Es mostren 1730 resultats
Sant Martí Vell (Santa Pau)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme J M Melció L’església de Sant Martí Vell o Sant Martí de Santa Pau, situada al centre del terme municipal, al costat nord-oriental de Santa Pau, es troba vora la carretera d’Olot a Banyoles, a mà dreta, al peu de la serra de Sant Julià del Mont Mapa 295M781 Situació 31TDG653672 Per anar-hi, tal com hem dit, cal agafar la carretera d’Olot a Banyoles L’església es troba a l’altura de Santa Pau, a 1 km aproximadament de la carretera, vers tramuntana JVV Història Les notícies sobre l’església de Sant…
Brasil 2011
Estat
En el balanç del primer any de mandat de la presidenta Dilma Rousseff, l’element més significatiu va ser la continuïtat de gran part de les polítiques seguides pel seu antecessor, Lula da Silva No obstant això, Rousseff va posar més accent a promoure polítiques per a refermar la competitivitat econòmica i va dedicar més recursos a impulsar l’avenç tecnològic Un altre aspecte diferenciat destacable va ser la creació d’una Comissió de la Veritat, que es dedicarà a investigar les violacions dels drets humans durant l’època dels governs militars i recuperar la memòria dels anys de la dictadura…
Marià Pidelaserra i Brias
Pintura de la sèrie Els Vençuts (1943-45), per Marià Pidelaserra i Brias
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill d’un petit fabricant de tints i pintor afeccionat, amic íntim i veí de Simó Gómez Passà per Llotja i per l’acadèmia Martínez Altés Treballà d’aprenent a la litografia Gual, i Adrià Gual l’introduí vers el 1895 a l’acadèmia Borrell, on fou condeixeble dels integrants del grup d’ El Rovell de l’Ou Collaborà a la revista manuscrita Il Tiberio , on dibuixava i feia crítica d’art 1896-98 El 1895 ja participà en una collectiva a la Sala Parés, i l’any següent a l’Exposició de Belles Arts Barcelonina El 1899, amb Pere Ysern i Emili Fontbona, anà a París, on estudià a l’acadèmia Colarossi i li…
J.N. Farines
Historiografia catalana
Erudit local.
Exercí de farmacèutic a Perpinyà durant la primera meitat del s XIX Destacà pels seus coneixements en botànica, entomologia, herpetologia, malacologia, paleontologia i geologia Tingué un paper destacat en la creació de la Societat Filomàtica de Perpinyà, de la qual fou el primer president desembre del 1833 El 1841, aquesta societat prengué el nom de Societat dels Pirineus Orientals, Ciències, Belles Lletres, Arts Industrials i Agrícola i, finalment, el 1843 es transformà en l’encara vigent Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals SASL El primer butlletí de la societat…
Gabriel Ferrater i Soler

Gabriel Ferrater
© Associació Gabriel Ferrater
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Escriptor i lingüista.
Tingué els primers contactes amb les lletres en el medi familiar, puix que no anà a escola fins a 10 anys Des del 1938 fins a l’ocupació alemanya s’estigué a Bordeus, on el seu pare era conseller del consolat d’Espanya, i allí cursà estudis d’ensenyament mitjà Tornà a Catalunya, i a Barcelona cursà estudis de ciències exactes, que el feren apassionar per l’àlgebra Vers el 1955 havia fet una gran amistat amb poetes com Riba, Gil de Biedma, etc, i es guanyava la vida escrivint sobre pintura i literatura i traduint i fent de lector d’editorials El descobriment d’alguns escriptors anglesos de…
,
Ferran de Sagarra i de Siscar

Ferran Sagarra i de Siscar
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fill de Ramon de Sagarra i de l’Espagnol Llicenciat en dret civil i canònic 1875, sostingué la causa carlina durant la tercera guerra Carlina, però després evolucionà cap a posicions catalanistes, especialment en l’àmbit cultural, fet que es reflecteix en la temàtica de la seva obra com a historiador Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1906-09 i diputat de la Mancomunitat de Catalunya 1923 per Acció Catalana El 1890 ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1920, en l’Institut d’Estudis Catalans Secció Historicoarqueològica, i fou president de l’Ateneu…
,
Joan Josep Permanyer i Ayats
Política
Història del dret
Historiografia catalana
Historiador del dret, jurista i polític.
Vida i obra Fill del jurisconsult i polític Francesc Permanyer , obtingué el títol de batxillerat el 1862 i estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret administratiu 1867 i en dret civil i canònic abril del 1869, especialitat aquesta última en la qual es doctorà sis mesos després, el 15 d’octubre d’aquest mateix any A la Universitat de Barcelona fou professor auxiliar des del final del 1872, catedràtic supernumerari 1878 i catedràtic numerari d’història general del dret espanyol 1884 El 1899 fou proposat per la junta de professors de la Facultat de Dret com a vocal de…
,
Menopausa i climateri
La menopausa correspon a la desaparició de les menstruacions o, més estrictament, a la darrera regla que presenta la dona, per bé que usualment amb aquest terme es designa tot el període que envolta aquest esdeveniment De fet, aquest període crític de la vida s’anomena climateri , època en què acaba l’etapa reproductora que s’havia iniciat en la pubertat i que finalitza amb la interrupció permanent del ritme menstrual, mantingut durant anys En aquesta època de la vida es produeixen canvis molt diversos en el funcionament orgànic de la dona, causats per una progressiva inactivació espontània…
Brasil 2017
Estat
El president Michel Temer, des que va assumir la presidència, ha aplicat una política neoliberal basada en gran mesura a desmuntar bona part de les polítiques socials desenvolupades pels diferents governs del Partit dels Treballadors PT des de feia més d’una dècada, sota les presidències de Lula i Rousseff Dos exemples emblemàtics d’aquesta nova política van ser la proposta de reforma laboral i del sistema de pensions, que en ambdós casos incloïa un gran retrocés pel que fa a drets i també a beneficis socials Per aquest motiu, la població es va mobilitzar amb protestes i grans manifestacions…
Primeres accions davant d’una urgència
La primera persona que presencia una situació d’urgència mèdica hauria d’assumir la responsabilitat de socórrer la persona, o persones, la salut de la qual estigui en perill Per a alguns professionals, com ara policies i bombers, aquesta responsabilitat constitueix una més de les seves funcions, i el control definitiu dels trastorns de salut correspon als professionals sanitaris Tanmateix, qualsevol persona, encara que no sigui un d’aquests professionals, ha d’ésser capaç d’actuar davant d’una urgència en benefici de la salut de les persones afectades Per tal que la primera assistència d’una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina