La primera persona que presencia una situació d’urgència mèdica hauria d’assumir la responsabilitat de socórrer la persona, o persones, la salut de la qual estigui en perill. Per a alguns professionals, com ara policies i bombers, aquesta responsabilitat constitueix una més de les seves funcions, i el control definitiu dels trastorns de salut correspon als professionals sanitaris. Tanmateix, qualsevol persona, encara que no sigui un d’aquests professionals, ha d’ésser capaç d’actuar davant d’una urgència en benefici de la salut de les persones afectades.
Per tal que la primera assistència d’una urgència sigui eficaç, és fonamental que la persona que la presta conservi la serenitat i actuï de manera lògica, seguint el procés més adequat per a resoldre la situació en el seu conjunt. És un error precipitar-se i atendre d’entrada les lesions més evidents o les persones que més ho demanen, en el cas que hi hagi diverses víctimes.
Abans que res, cal fer-se una idea global de la situació, per a decidir l’ordre amb què hom actuarà i poder sol·licitar els mitjans d’ajut més adequats. El primer objectiu ha d’ésser eliminar els perills que encara hi hagi, i que puguin agreujar la situació de les víctimes, o bé afectar la persona que les atén o d’altres que es trobin al voltant. Per això, convé d’efectuar un examen ràpid de l’entorn, que permeti esbrinar quina ha estat la causa de la urgència, i comprovar si persisteix la mateixa font de perill o si se n’han creat de noves. Així, per exemple, si s’atén una persona afectada per una electrocució, i s’observa que encara està en contacte amb la font d’electricitat, la primera acció consistirà a tallar el corrent elèctric. O bé, si es tracta d’un accident de trànsit, caldrà senyalitzar bé la zona i assegurar-se que el vehicle estigui immobilitzat.
Un cop s’ha controlat l’entorn de la urgència, cal avaluar la situació de les persones afectades. Primer de tot, cal esbrinar exactament quantes persones estan afectades, efectuant una inspecció detallada. S’ha de tenir present que, en cas d’accidents de trànsit o de catàstrofes, precisament les persones més greus poden estar ocultes i inconscients.
Al mateix temps que es localitzen les víctimes, hom pot anar valorant la gravetat de cada una d’elles, amb el fi de decidir en quin ordre se les atendrà i els mitjans d’ajut que es poden necessitar per a cada una d’elles. En efectuar la inspecció, cal observar també si hi ha algun indici de la causa de la urgència, o que pugui ésser important per al tractament mèdic posterior. Així, per exemple, pot ésser molt important recollir els envasos de medicaments o les restes de tòxics que hi pugui haver al costat de la víctima.
Quan es coneix la situació de l’entorn, el nombre de víctimes i la seva gravetat, ja es pot sol·licitar ajut pel mitjà més assequible en cada cas. És important poder facilitar aquesta informació, perquè es mobilitzi el mitjà d’ajut més adient a cada cas. Sempre que sigui possible, s’ha d’evitar abandonar les víctimes per demanar l’ajut, si no és que pateixen només trastorns lleus. Si presenten trastorns greus, sobretot si són afectades les funcions vitals, és preferible començar a assistir-les i esperar que vinguin altres persones que puguin anar a demanar ajut.
Cal evitar el trasllat de les víctimes a un centre sanitari per mitjà de vehicles no sanitaris, excepte en situacions molt excepcionals de carència absoluta de mitjans adients. S’ha de considerar que en el cas d’urgències greus o molt greus, en un vehicle no sanitari no poden prestar-se les atencions adequades; i en els casos menys greus, no hi ha necessitat de precipitar-se en el trasllat.
Mentre que no arriben els mitjans d’ajut necessaris, es pot començar a assistir les víctimes, atenent prioritàriament els trastorns amb conseqüències més greus.