Resultats de la cerca
Es mostren 1211 resultats
Caterina II de Rússia
Història
Tsarina de Rússia (1762-96).
Filla del duc Cristià August d’Anhalt-Zerbst el seu nom era Sofia Augusta El 1745 es casà amb el gran duc Pere, nebot de la tsarina Elisabet i hereu del tron Pere III El matrimoni fou un fracàs i els amants de Caterina se succeïren continuadament fins a la seva mort Pocs mesos després de l’accessió de Pere III al tron 1762, Caterina aprofità el descontentament de la noblesa i promogué, ajudada per Orlov, l’aixecament de la guàrdia imperial Pere III abdicà i es retirà al camp, on fou assassinat al cap d’una setmana Caterina, convertida en emperadriu de Rússia, ambicionà de…
Olusegun Obasanjo
Política
Polític i militar nigerià.
D’ètnia ioruba i cristià, es formà en escoles militars de la Gran Bretanya i ingressà a l’exèrcit nigerià l’any 1958, on inicià una llarga carrera L’any 1976 accedí a la presidència de Nigèria després de la mort del president Murtala Ramat Mohammed, assassinat en una temptativa de cop d’estat Seguint la voluntat del seu antecessor, Olusegun Obasanjo intentà impulsar la instauració d’un poder civil i la transició a la democràcia Adoptà una constitució de caràcter presidencialista i facilità el sorgiment de partits polítics L’any 1979, fou substituït en el càrrec per Aliyu Shagari…
Sant Salvador de Montsec o del Bosc (Llimiana)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’absis, en què destaca la seva base, que forma una plataforma rectangular, la qual pot ser el vestigi d’un primitiu absis rectangular atribuïble al segle X Arxiu Gavín El santuari de Sant Salvador del Bosc, conegut popularment com el Sant del Bosc, és situat en un repeu del vessant nord del Montsec, dominant la vall de Barcedana, des d’on surt el camí que hi mena, anomenat de les Cent Corbes JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG291556 Història Malauradament no ens han pervingut notícies documentals d’aquesta ermita fins l’any 1758, en què consta com a capella de la…
Jean-Auguste-Dominique Ingres
Retrat de Mme de Sennones, de Jean-Auguste-Dominique Ingres (Museu de Nantes)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Fill del pintor i escultor Joseph Ingres, es formà en art i música a l’acadèmia de Tolosa 1791-97, on actuà de violinista, i anà a París, on ingressà al taller de David 1797 Guanyà el Prix de Rome del 1801 amb la tela Els ambaixadors d’Agamèmnon París, École des Beaux-Arts i assolí una ràpida fama, que li valgué els encàrrecs dels retrats de Napoleó Bonaparte com a primer cònsol 1804, Lieja, Musée de l’Armée Fins el 1806 no pogué gaudir de la seva pensió a Roma, on admirà Rafael i des d’on envià peces Banyista d’esquena , 1808, Louvre Júpiter i Tetis , 1811, Ais de Provença, museu Granet,…
Nigèria 2010
Estat
La inestabilitat al delta del Níger, els atemptats d’Abuja i les disputes en el si del Partit Democràtic del Poble PDP, en el poder per consensuar un candidat per a les pròximes eleccions van capitalitzar l’agenda política en un any en què la federació celebrava el 50è aniversari de la independència dels britànics Al delta, ric en petroli, una facció del Moviment d’Emancipació del Delta del Níger MEND, que rebutjava l’acord de l’octubre del 2009, va continuar amb els segrestos de tècnics estrangers que treballen en les empreses d’hidrocarburs i els atacs contra les seves installacions…
Jordà de Catalunya
Història
Missioner i viatger d’origen probablement català.
Ingressà als frares pelegrins, branca dels dominicans creada el 1311 arran del concili de Viena amb l’objectiu d’enviar missions a l’Orient El papa Joan XXII el destinà a l’Índia en un viatge iniciat a Messina Sicília, d’on passà a Tebes, capital del ducat de Neopàtria controlada pels almogàvers, i a Kaffa Crimea, on possiblement coincidí amb el bisbe Jeroni de Catalunya i aprengué el persa vers el 1320 Es dirigí aleshores a la costa malabar, on predicà De tornada a la cort papal d'Avinyó, cap al 1328, escriví unes Mirabilia descripta en les quals relatava el seu viatge, que a més del…
art aragonès
Plat de ceràmica aragonesa de Muel (1600)
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Aragó, a partir de la seva formació històrica.
El brillant moment islàmic, exemple del qual és el palau de l’Aljaferia de Saragossa, explica la riquesa i la varietat de solucions pròpies de l’art mudèjar, que predominà en una part important del regne, durant els segles medievals, i que tingué força i vitalitat fins a influir en el barroc del segle XVIII L’art cristià de la reconquesta començà a ésser desenvolupat al segle X amb el preromànic mossàrab de Sant Joan de la Penya o de les petites esglésies Gavin, Lárrede que iniciaren l’esplendorós romànic aragonès per terres d’Osca, entorn del nucli de Jaca i del nord de…
monaquisme
monaquisme Sant Benet, per Jaume Baçó
© Fototeca.cat
Religió
Moviment espiritual, que pertany a diverses religions i que pren formes molt diverses.
Es caracteritza per un cert apartament material de la societat i per una vida d’ascesi i de pregària contemplació Deixant a part l’islam, que no té una vida monàstica pròpiament dita, els tres grans corrents són el monaquisme cristià, l’hindú i el budista El monaquisme cristià, viscut per homes i dones, té l’origen en els ascetes i en les verges que en les ciutats vivien radicalment llur fe cristiana L’ideal de plaure solament a Déu en portà alguns a cercar un lloc inhabitat on poder menar la vida segons el model de l’Evangeli, seguint el precedent d’alguns…
Els mancusos catalans
El fenomen dels mancusos constitueix una de les proves més clares de la influència exercida pel món andalusí sobre l’economia i la societat catalanes dels voltants de l’any 1000 L’origen del mot mancusus ha estat objecte de nombrosos estudis per part d’historiadors i numismàtics Avui s’admet, seguint els treballs de Claude Cahen, que el terme deriva del participi passat àrab manqūš , del verb naqaša gravar Segons aquest autor, el verb i el seu participi passat haurien estat aplicats als dinars encunyats a partir de la reforma monetària feta pel califa ʿAbd al-Malik, l’any 694, per tal de…
Sant Pere de Miraver (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Situació Al costat de llevant del terme de Pinell, i termenejant amb els de Llobera i Olius a tocar del castell de Miraver, hi ha l’església de Sant Pere Mapa 329M781 Situació 31TCG725468 Entre els punts quilomètrics 7 i 8 de la carretera de Solsona a Sant Climenç, surt una pista, en bon estat, que en cinc minuts deixa a Miraver S’hi celebra culte A cal Ventureta, poc abans d’arribar a l’església, en guarden les claus JCS Història L’església, que actualment és la parroquial del poble de Miraver, és documentada ja el 16 de novembre de 1099, quan Pere, fill de Ramon, juntament amb el seu fill…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina