Resultats de la cerca
Es mostren 2758 resultats
Tierra de todos
Cinematografia
Pel·lícula del 1961; ficció de 100 min., dirigida per Antonio Isasi-Isasmendi Lasa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PC Isasi Barcelona, Suevia Films Cesáreo González, Madrid GUIÓ Josep Maria Font i Espina, Jordi Feliu FOTOGRAFIA Francesc Marin blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ Manuel Gallardo Juan, Amparo Baró María, Fernando Cebrián Andrés, Montserrat Julió Teresa, Elena María Tejeiro Isabel, Carles Lucena un obrer, José Montells l’emboscat, María Zaldívar l’àvia, Marc Martí Luis, Lluís Torner el foll ESTRENA Madrid, 22031962, Barcelona, 20111962 PREMIS Sindicato…
Oxford
Ciutat
Capital de l’Oxfordshire, Anglaterra, a la confluència del Cherwell amb el Tàmesi.
Gran centre de comunicacions, situat a igual distància dels ports de Bristol, Londres, Southampton i de Birmingham Hi ha fàbriques d’automòbils, de maquinària, d’aparells electrònics i de conserves, impremtes i editorials És bisbat anglicà A l’W de la ciutat vella hi ha el barri comercial i el castell normand a l’E, els edificis universitaris i les esglésies, envoltats d’un parc, més enllà del qual hi ha la ciutat nova A l’E del Cherwell, resideix més de la meitat de la població Al suburbi de Headington hi ha l’Oxford College of Technology La universitat, fundada al s XII, comprèn 40 colleges…
Xella
Xella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Canal de Navarrés, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, al límit amb la vall Farta (Ribera Alta), de la qual el separen el Montot (417 m alt.) i la serra de Sumacàrcer.
Comprèn una part de la vall del riu de Sallent, que travessa el terme de NW a SE, des de poc més avall del nucli urbà de Bolbait fins abans de la confluència amb el riu d’Anna Drenen també el terme el barranc de Malet, afluent per l’esquerra del riu de Sallent, i el barranc d’El Abrullador o del Brollador, afluent per la dreta L’extrem occidental del municipi, més enllà d’El Altico de los Carros 461 m alt, forma part de la capçalera de la rambla de Bolbait, i és accidentat pels contraforts del Caroig La Cruz del Gallinero, 657 m alt La meitat del terreny no es conrea, i és cobert de pinedes…
Torre de Cal Pepó (Torrelles de Foix)
Art romànic
Situació Aspecte d’aquesta malmesa torre de guaita que defensava en època medieval les masies properes ECSA - J Bolòs Torre adossada a una masia moderna, ara mig enrunada, situada a l’extrem de l’altiplà, orientat cap a la plana de Torrelles, on hi ha el veïnat de les Torres Altes Mapa 35-16419 Situació 31TCF795844 Al punt quilomètric 4,2 de la carretera que va de Torrelles de Foix a Pontons, surt, a mà dreta, la carretera que porta a l’església de Foix i a les Torres Altes Havent fet uns 3 km, abans d’entrar en una urbanització, surt a mà esquerra un camí, que cal agafar Uns 200 m més enllà…
Paul R. Ehrlich: 120 habitants/m2 a la Terra d'aquí a 900 anys?
Paul Ralph Ehrlich i la seva muller Anne promouen des de la dècada del 1960 un ecologisme neomalthusià antinatalista Entomòlegs de formació, els llibres que han publicat no mostren grans innovacions amb relació als estudis sobre demografia mundial que els han precedit, només una presentació esbiaixada i efectista dels fets Si bé és cert que als països en vies de desenvolupament la població sempre creixent continua essent l’agent primordial de transformació del medi a diferència dels països desenvolupats, on aquest paper correspon al consum energètic també creixent, resulta més discutible fer…
Sant Joan de Madrona (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Situació Al cantó de ponent de Madrona, i dalt la serralada que té davant, acompanyada de la solitud d’unes cases mig enrunades, hi ha l’església de Sant Joan, en part enderrocada Una vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera, a primer terme L Prat Una vista de l’exterior de l’església, esfondrada L Prat Mapa 329M781 Situació 31TCG629478 S’hi pot anar per la carretera de Solsona a Sant Climenç En arribar al trencall 10 km, cal continuar 6 km més enllà, on, a mà dreta, hi ha la pista senyalitzada que, amb 5 km, porta a Madrona Dalt la muntanya que hi ha a l’…
Castell de Torena (Sort)
Art romànic
Situació El castell de Torena, situat al cim del tossal de Torena, a 1699 m d’altitud, és al nord del poble de Llessui i al mig de la vall d’Assua Vista del tossal on hi ha les ruïnes del castell, situat al mig de la vall d’Àssua ECSA - J Bolòs Mapa 33-10214 Situació 31TCH419026 De l’est de Llessui surt una pista que porta a les bordes d’aquest poble Havent fet 1 km, ens hem d’enfilar per la carena, cap a l’oest, fins a arribar al cim de la muntanya, on s’alçava la fortificació Castell L’any 1994, els qui signem aquestes ratlles vam fer un estudi sobre el poblament i l’organització del…
Castell d’Àrreu (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Escassos vestigis del castell, una de les defenses de la vall d’Isil, camí natural vers la Vall d’Aran ECSA - J Bolòs Les restes del castell són al sud del poble abandonat d’Àrreu i damunt del poble de Borén Domina el pas de la vall d’Isil Mapa 33-9181 Situació 31TCH425253 Hi podem pujar des de Borén Agafarem el camí empedrat que surt de la plaça del poble, a la riba dreta del riu Havent passat un saltant d’aigua que hi ha a uns centenars de metres del poble, cal anar cap a la dreta i arribar fins a un collet, situat poc per sota del nivell del poble d’Àrreu El castell és en un turó…
Castell del Vilosell
Art romànic
La primera menció del Vilosell data de l’any 1067, en descriure’s les afrontacions del castell de Barberà En aquesta època sembla que el Vilosell era un assentament musulmà depenent del territori administratiu de la fortalesa de Siurana La colonització feudal d’aquest sector, però, no es devia produir fins després de la conquesta de Lleida 1149 No es tornen a tenir notícies del lloc fins l’any 1155, en una donació feta per Alegret de Tàrrega a la canònica de Solsona L’1 de gener de 1179, Alfons I lliurà a Guillem de Cervera diversos castells, entre ells el del Vilosell, reservant-se’n la…
Giordano Bruno
Filosofia
Literatura italiana
Cristianisme
Nom de religió amb què és conegut el filòsof i escriptor italià Filippo Bruno.
Fou autor de poemes liricoheroics, d’obres filosòfiques De la causa, principio ed uno , 1584 De l’infinito, universo e mondi , 1584 Degli eroici furori , 1585 i de comèdies renaixentistes Il Candelaio , 1582, aspectes difícilment distingibles de la seva obra i de la seva personalitat, puix que per a ell totes les arts, expressió de la saviesa divina, es confonen Esperit inquiet, abandonà l’orde dels predicadors, al qual pertanyia, i, en disputa amb catòlics i protestants, errà per gairebé tot Europa Assidu lector i expositor de les obres de Ramon Llull, en les quals trobà poderosos estímuls…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina