Resultats de la cerca

La reflexió, la meditació i un cert esforç ascètic han estat generalment considerats com a condicions que possibiliten la contemplació Aquesta, practicada des d’antic en totes les grans religions, és un element important de l’hinduisme, on adquireix una forma metòdica a partir, sobretot, del sistema iogui, del budisme Zen, que insisteix en el caràcter espontani i com natural de la illuminació contemplativa, i del taoisme, per al qual l’objecte de la contemplació és de configurar imaginativament les realitats divines que habiten el propi cos, el qual és preparat, així, per assolir la…

Fou professor de teologia i el 1666 fou nomenat prior del convent dels dominicans de València Fou també vicari general de la província dominicana d’Aragó, examinador sinodal de l’arquebisbat de València, qualificador i jutge del Sant Ofici La seva obra principal és la Memoria de los sucesos particulares de Valencia y su reino en los años mil seiscientos quarenta y siete y quarenta y ocho, tiempo de peste 1651 L’obra incorpora, a les pàgines finals, una Memoria para gloria de nuestra ciudad y nación del considerable socorro con que ésta sirvió a su rey en el sitio de Tortosa, contra las armas…

El nucli primitiu fou un grup de cabanes bastides entorn d’una capella Malgrat la posterior construcció d’un monestir, el cenobi conservà l’estructura de celles individuals i independents, prototip de totes les cartoixes posteriors A partir de la fundació 1091 d’una nova cartoixa a la Torre, Calàbria, l’orde es difongué considerablement i arribà a tenir 282 comunitats Sant Bru no dictà cap regla El cinquè prior de Chartreuse, Guigo, compilà 1128 les Consuetudines , que reberen successives aprovacions i modificacions amb les Additiones 1259 de Basili, els Nova Statuta 1368 de Rainaldi i la…

El terme fou posat en circulació per Leibniz, el qual, en ocupar-se de Déu, creia cabdal de fer racionalment compatible l’existència de Déu amb l’existència del mal al món, és a dir, justificar el fet que Déu hagi creat un món on hi ha el mal Els estoics ja havien tractat d’aquest problema, i Epicur havia formulat així l’antinòmia o Déu vol suprimir el mal i no pot, o bé pot fer-ho i no vol, o bé ni vol ni pot, o bé vol i pot Les tres primeres hipòtesis són indignes de Déu, és a dir, incompatibles amb la idea que hom es fa de la divinitat la darrera hipòtesi resta en contradicció amb els fets…

La reflexió dels antics filòsofs grecs sobre l’espai anà lligada, inicialment, a l’oposició que hom feia entre el ple pléon i el buit kénon , i hom pot polaritzar llurs posicions en les representades per Parmènides el qual, en negar l’existència del no-res, havia de negar la del buit i per Demòcrit que n'afirmava l’existència per tal de justificar la possibilitat del moviment Plató definí l’espai com l’habitacle de les coses creades, i Aristòtil com el lloc on les coses en són particularitzacions Posteriorment hom adoptà una idea relacional de l’espai Teofrast el definia mitjançant la…

En la seva història hom distingeix tres èpoques la romana, representada per Plotí 204-270 i el seu deixeble i editor Porfiri la síria, a la qual pertanyen Jàmbic i Julià l’Apòstata i l’atenesa, centrada en les figures de Procle i Damasci Plotí, considerat el fundador de l’escola, presentà sempre el seu ensenyament com un comentari a la doctrina de Plató però, a través de les seves refutacions, exegesis o correccions, estructurà un pensament que era alhora una prolongació del platonisme i una creació autènticament seva La preocupació religiosa, que a partir del segle I aC es féu com més va més…

Fruit de la seva admiració per l’obra d’Horaci, Costa —seguint els exemples de Cabanyes i Carducci, de qui prengué el procediment d’adaptació dels metres antics— volgué introduir les formes clàssiques a la poesia catalana estrofes sàfica i alcaica, entre altres L’obra, que, malgrat la seva rigorositat clàssica, té encara un fons romàntic, tingué una extraordinària acollida i un gran èxit de crítica fou editada dues vegades el mateix any Hom l’ha considerada, per la novetat de la mètrica i per la perfecció del llenguatge, una de les aportacions més valuoses al moment cultural del país Anàlisi…

És practicada a totes les religions orientals Els budistes utilitzen les ablucions, entre altres ocasions, en la cerimònia d’ingrés a la vida monàstica A l’hinduisme, l’ablució és practicada en forma d’aspersió o en forma de bany, especialment per immersió en un riu sagrat L’Antic Testament assenyala una sèrie de ritus per a retornar a l’estat de puresa ritual el sacerdot havia de rentar-se els peus i les mans abans de pujar a l’altar, tot el cos abans d’ésser consagrat, les mans abans de menjar, etc Entre els musulmans és prescrita per l’Alcorà abans de l’oració segons el grau d…

Fill d’un vinyater modest, estudià al Seminari de Perpinyà i es llicencià en lletres a l’Institut Catòlic de Tolosa l’any 1960 Ordenat de prevere el 1948, fou professor de lletres al Petit Seminari de Perpinyà 1959-65 i rector de Vernet 1965-70 El 1970 tornà a l’estat laical, es casà i es dedicà a la investigació arqueològica Fou investigador becari al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS 1968-78, encarregat de curs a la Universitat de Perpinyà 1975, llegí la seva tesi Les gravures rupestres du Roussillon , a Montpeller el 1977, i fou nomenat poc temps després conservador del…

Fou el màxim representant del corrent iconològic que fundaren a Alemanya Aby Warburg i Erwin Panofsky Fill d’una família de llauradors, estudià filosofia i lletres a Madrid, Granada i Sevilla, i s’especialitzà en història d’Amèrica sota la guia de Diego Angulo, americanista destacat i figura cabdal de la història de l’art de l’època Amb una beca del CSIC 1957, inicià els treballs de la seva tesi doctoral sobre l’arquitectura gòtica a la província de Burgos i al monestir de Las Huelgas Estudià també a Heidelberg amb Walter Paatz, que l’imbuí del mètode formalista El 1961 llegí finalment la…