Resultats de la cerca

Al principi del segle VI tingué una important activitat política a la cort de Ravenna, on redactà documents oficials, compilats en els Variae , conjunt de lletres amb referències de decrets i edictes imperials, i una història dels gots publicada entre els anys 525 i 533, perduda, que segons tots els indicis era un panegíric per a legitimar el regnat de Teodoric Fou la base d’una obra molt més breu de Jordanes El 514 fou nomenat cònsol, i influí poderosament en la reconciliació de Teodoric I  amb l’església romana Després de la mort d’aquest 526, continuà la seva carrera a la cort i el 533…

Segons aquests vuit tons es troben agrupats els textos poètics dels oficis i de la missa dels diumenges durant l’any, començant després de la Pentecosta fins a la propera Quaresma Durant aquest temps, els diumenges es van succeint d’acord amb el to adient en petits cicles de vuit setmanes corresponents als vuit tons Sobre la base de textos anteriors, aquest recull organitzat segons els vuit modes es constituí entorn dels segles VII-VIII Apareix en l’antiga litúrgia de Jerusalem, com queda testimoniat en l’antic Iadgari o himnari georgià, i també en la litúrgia armènia, bizantina, siríaca, etc…

Foli 1 del ms 51, on hi ha la caplletra B, de la paraula Beatus , que encapçala aquest saltiri glossat ECSA - J Colomé És un llibre * elaborat en pergamí Els folis són de 282 × 207 mm, mentre que la caixa d’escriptura és només de 210 × 160 mm El text és escrit a plana sencera malgrat que el cos de glosses ocupi, aproximadament, la meitat exterior de cada foli El nombre de línies és de 27 per foli El total de folis és de 163 reunits en 21 quadernets, molt regulars, de vuit folis La numeració és posterior, feta amb llapis i en xifres aràbigues Es considera pertanyent al segle XII Cal dir que,…

Una biblioteca pot constituir un organisme funcionalment autònom o ésser un servei subordinat d’una institució, com ara una universitat, una acadèmia, etc Les biblioteques poden ser objecte d’una classificació sumària, segons el règim de possessió i l’objecte estatal, nacional, municipal, universitària, corporativa, pública o privada o segons el contingut general o especialitzada De les biblioteques especialitzades, hom pot distingir entre les orientades a un sector de públic infantils, etc i les que ho són per la selecció del seu fons història social, agricultura, etc Altrament les…

El terme alienació, d’origen jurídic, adquirí significació filosòfica amb Hegel, principalment en la Fenomenologia de l’esperit Hegel emprà aquest terme amb significats diferents, que en general poden reduir-se a la definició d’alienació com aquell estat en què una realitat es troba fora de si, això és, s’exterioritza o s’objectiva, afirmant-se com un altre Entaüsserung o com un altre estrany Entfremdung a la Fenomenologia de l’esperit , la natura és una objectivació de l’esperit i, en aquest sentit, és esperit alienat L’alienació és també un estat de la consciència previ a l’…

Un detall del foli 3v, amb una lletra capital “Q”, molt ornamentada, de determinació curvilínia i amb un cap d’animal Museu Episcopal de Vic Dos manuscrits diferents componen segons Josep Gudiol aquest volum en pergamí 111 i 38 folis de 32 x 24 cm Propietat de la catedral de Vic núm 7516 de l’inventari i XXXV de Villanueva, escrit en Carolina, les inicials són més abundants que en el Ms 38 Vic, relatiu també als Diàlegs de Gregori les defineixen amb negre, vermell, blau i groc No hi manquen els ataronjats * Com assenyalàvem ja en les notes sobre el Ms 38, la figura que es…

Desenvolupament enciclopèdic Seguint les pautes ideològiques de l’època, Ramon Llull pretengué integrar la cavalleria, la militia , dins del projecte general de l’Església Així, la concepció cavalleresca de Llull, tot i que no arriba a les posicions extremes de sant Bernat, que justifica la violència si cerca el bon fet, o l’arrogància de sant Pere Damià, que pretenia convertir els cavallers en veritables monjos, vol integrar el cavaller en la societat medieval i encara que Llull reconeix també, efectivament, la licitud de la violència en determinades situacions, aspira a imposar…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres, en l’especialitat d’història a València, i el 1942 ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs El primer destí fou a l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de Palma, i el 1947 fou nomenat director de la Biblioteca Provincial, situada a l’edifici del convent de Monti-sion Aleshores redactà el catàleg d’incunables de la biblioteca i el de manuscrits Durant la seva gestió es traslladà aquest fons a la Casa de Cultura de Palma 1955, al carrer de Ramon Llull A partir del 1967, la Biblioteca Pública de Mallorca experimentà un…

Desenvolupament enciclopèdic Destaca pels fons sobre la francmaçoneria, l’anarquisme i els moviments obrers del s xix Fou fundada el 1895 per l’escriptor i polític Valentí Almirall, per encàrrec testamentari del periodista i dramaturg Rossend Arús i Arderiu 1845 - 1891 El desig d’Arús era crear una biblioteca per al poble de Barcelona, i a tal fi destinà la seva biblioteca particular, de 4000 volums La seu de la biblioteca fou, i encara és avui dia, al número 26 del passeig de Sant Joan, la residència de Rossend Arús La catalogació del fons fou duta a terme per Cels Gomis i Eudald Ganivell el…