Resultats de la cerca
Es mostren 6636 resultats
Sant Cristòfol de Borrassers (Lluçà)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’edifici actual en el qual hi ha algun fragment de mur del temple primitiu M Catalán Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà, al lloc de Borrassers Des d’un principi degué ser una de les sufragànies de Santa Maria de Lluçà, fins que al final del segle XIX quedà vinculada com a tinença a la nova parròquia de Santa Eulàlia de Puig-oriol Aquesta església figura situada en el mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 23,9 —y 59,9 31 TDG 239599 Per arribar-hi cal agafar la carretera del collet del Vilar, que va a Santa Eulàlia de Puig-oriol A uns 7 km…
adopció simple
Adopció en la qual l’adoptat conserva un cert lligam amb la família biològica.
Excepte pacte en contrari, també en conserva els cognoms no té drets legitimaris ni pot influir en les legítimes, ocupant en la successió intestada el lloc després del conjuge vidu, amb exclusió dels collaterals
ovació
Història
A la Roma antiga, honor tributat als generals victoriosos.
Inferior al triomf, el general al qual havia estat decretada l’ovació no tenia dret al carro triomfal ni vestia la toga picta , sinó la pretexta, i era coronat amb una corona de murta
educació informal
Sociologia
Aprenentatge que s’obté en les activitats de la vida quotidiana relacionades amb el treball, la família, els mitjans de comunicació o el lleure.
L’aprenentatge informal pot ésser intencional, però en la major part dels casos no ho és, essent fortuït o aleatori No està estructurat en objectius didàctics, durada ni suport i no condueix a una certificació
desmotropia
Química
Isomeria dinàmica per la qual dues substàncies de la mateixa fórmula empírica difereixen entre elles per la mena d’enllaç d’alguns de llurs àtoms amb un àtom principal.
També difereixen en la natura del radical que formen aquests àtoms, però no difereixen en la valència de llur àtom central ni en l’arranjament dels àtoms a l’entorn de l’àtom central tautomeria
xarel·lo
Viticultura
Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Penedès, resistent a la secada.
Els ceps duren molts anys, i els raïms són poc ramificats, amb peduncle no gaire llarg ni fort La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca , a la zona d'Alella
Apol·loni de Tíana
Filosofia
Filòsof, un dels iniciadors del neopitagorisme, amb una orientació més religiosa que no pas filosòfica.
Difongué la idea que l’home és un ciutadà del món i que hi ha un déu superior als altres que no solament no necessita sacrificis, sinó que ni tan sols cal que sigui anomenat
Aïllats al Caucas
Un trop reiterat fins al cansament és parlar de ‘mar de muntanyes’ Però el cas és que, davant de segons quins paisatges, es comprèn l’abús d’aquesta figura retòrica hi ha realment mars de muntanyes, onejants successions de serralades que evoquen l’encrespada superfície d’una mar agitada Mars de muntanyes i illes a la muntanya, naturalment, àmbits ecològics o culturals aïllats en les seves valls respectives, separats severament els uns dels altres per crestalleres insalvables Al Caucas, per exemple La serralada del Caucas forma part del sistema alpí indoeuropeu Tradicionalment considerada un…
Les tribulacions de l’arquebisbe de Narbona
El comte Guifré de Cerdanya i el bisbe d’Urgell, Líber feudorum Ceritaniae , segle XIII ACA / RM A mitjan segle XI el vescomte Berenguer de Narbona deixava constància en un llarg inventari de greuges querimonia que “l’arquebisbat de Narbona estigué en mans del meu oncle l’arquebisbe Ermengol, en temps del qual era un dels millors bisbats que hi havia des de Roma fins a la frontera d’Hispània, carregat de viles, castells, terres i alous l’església era plena de còdexs, adornada de taules, i altars, i creus d’or, de corones daurades, de pedres precioses Molts canonges feien el servei de l’…
vapor saturat

Representació del vapor saturat : en un instant donat, hi ha tantes molècules que es vaporitzen com molècules que es condensen
© Fototeca.cat
Física
En un recinte tancat o que es pugui considerar com a tal, dit del vapor d’una substància que és en equilibri amb la fase líquida d’aquesta, és a dir, que en un instant donat, per a unes determinades condicions de pressió i de temperatura, el nombre de molècules que es condensen i de molècules que es vaporitzen és el mateix.
Hom pot condensar totalment el vapor saturat d’un recinte tancat mitjançant l’inici d’una operació de compressió o de refredament, sense que la pressió ni la temperatura variïn mentre hi resti vapor per condensar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina