Resultats de la cerca
Es mostren 2166 resultats
Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona
Institució de l’arquebisbat de Barcelona fundada el 1951 per a promoure l’estudi, la documentació, la docència i les publicacions sobre temes socials.
En foren promotors Joan AVentosa i Emili Boix i Selva Fou dirigit per Josep Boix 1964-74, Antoni Bascompte 1974-78, Maria Martinell 1978-98 i Carles Armengol 1998-2002 La docència fou impartida a travès de diverses seccions, entre les quals l’Escola Superior de Ciències Socials 1966 —vinculada a la Facultat de Teologia de Catalunya—, l’Escola Superior d’Assistents Socials des del 1979 i el 1983 convertida en Escola Universitària de Treball Social, l’Escola de Treballadors Familiars 1980, el Departament de Llengua i Cultura Catalanes 1976 i els Cursos de Formació Sociopolítica per a Joves 1979…
Necròpoli de Viladelleva (Callús)
Art romànic
Situació A uns 150 m en direcció sud-oest del mas Viladelleva, passant per un petit camí que surt del costat de ponent d’aquest mas, en un petit bosquet, hi ha un cementiri format per sepultures del tipus “cista” que havia romàs inèdit fins ara Long 1°46’54” — Lat 41°49’15” Necròpoli Planta de les quatre tombes aparegudes a 40 cm del nivell del sòl, disposades l’una al costat de l’altra i mirant en direcció a sol ixent A Mazcuñan-F Junyent Josep Sanz i Dolz Les tombes, concretament quatre, aparegueren en obrir-se un camí, soterrades a 40 cm del nivell del sòl Estan disposades una al costat de…
Sant Salvador de Massoteres
Art romànic
El poble de Massoteres és situat a la plana de Guissona, a 502 m d’altitud, prop de la carretera de Cervera a Ponts El lloc és esmentat en la documentació l’any 1040, i la seva església fou, des dels orígens i fins a la darreria del segle XIX, una sufragània de Sant Pere de Talteüll, i, com aquesta, va restar vinculada al bisbat d’Urgell fins a la creació de la diòcesi de Solsona al final del segle XVI D’altra banda, ós molt probable, tot i que no es pot confirmar, que, com l’església de Talteüll, Sant Salvador de Massoteres fos també una possessió de la canònica de Santa Maria de Solsona A…
terminologia
Lingüística i sociolingüística
Estudi de les nocions pròpies dels diversos camps especialitzats de coneixement i de la seva designació o representació per mitjà de termes.
La necessitat de sistematització dels termes científics i tècnics des d’una òptica extralingüística i universalitzant es féu patent a finals del segle XVII, però es desenvolupà sobretot amb l’enciclopedisme del segle XVIII i molt especialment en l’establiment de les nomenclatures de les ciències naturals Linné, Buffon La ràpida expansió de les ciències i les tècniques a partir de la revolució industrial del segle XIX, amb l’increment dels intercanvis d’informació que comportava, encara accentuaren més l’exigència de la normalització terminològica, sobretot per a les llengües estatals o…
moviment gai
Sociologia
Nom donat al conjunt d’organitzacions d’homosexuals que reivindiquen la igualtat de drets per a les persones amb aquesta orientació sexual.
Els seus objectius principals són l’eliminació de discriminacions tant de tipus legal com social, l’afirmació de la legitimitat i la dignitat de la condició homosexual i, de vegades, la pràctica deliberada d’un estil de vida diferent del statu quo Els anys vuitanta afegí la prevenció de la sida a les seves activitats Hom pot trobar precedents del moviment gai en el Comitè Cientificohumanitari, organització creada el 1897 pel metge alemany Magnus Hirschfield, el qual rebutjà considerar l’homosexualitat com una malaltia i impulsà, així mateix, la reforma de la legislació Més endavant, a la…
estructura gràfica
Mineralogia i petrografia
Estructura poiquilítica, en la qual els cristalls més llargs tenen una forma geomètrica i una orientació regular que recorden l’escriptura cuneïforme.
És causada per l’intercreixement de cristalls, normalment de feldespat i quars
tendència
Orientació o corrent que es desenvolupa a l’interior d’un grup, partit, etc, o d’un moviment cultural, artístic o literari.
Royal de Luxe
Teatre
Companyia francesa nascuda a Ais de Provença el 1979 amb l’espectacle Le Cap Horn, sota l’orientació de Jean-Luc Courcoult.
Es traslladà a Tolosa el 1984 i s’establí a Nantes el 1989 El seu teatre té vocació d’ésser popular, “necessari” i gratuït, per això el seu espai escènic per excellència sempre ha estat el carrer, la plaça, àmbits oberts que el grup dota d’ànima Un dels seus secrets essencials és l’imprevist escenaris inusuals, hora de convocatòria sobtada i temps de durada eventual Entre la seva extensa producció, cal destacar La mallette infernale 1981, inspirada en el cinema mut, o La maison dans les arbres 1988, en què una parella s’estava durant tres dies dalt d’un arbre mirant la televisió, cuinant i…
projecció de Mercator
Cartografia
Tipus de projecció, derivada de la projecció cilíndrica, en què les coordenades dels punts del mapa s’obtenen a partir de les coordenades dels punts del globus mitjançant una certa transformació de coordenades.
Si λ,ϕ són les coordenades geogràfiques d’un punt del globus λ és la longitud i ϕ és la latitud, les coordenades cartesianes del corresponent punt del mapa són x=R λ i y=RL=R ln tgπ/4+ϕ/2, on R és una constant igual al radi de l’esfera model de què hom parteix per a fer la projecció i L és la latitud creixent Aquesta projecció és conforme Els meridians són representats en el mapa mitjançant rectes paralleles equidistants i els parallels ho són mitjançant rectes perpendiculars a les anteriors i la separació entre les quals és proporcional a 1/cosϕ μ , on ϕ μ és la latitud mitjana dels dos…
polimorfisme
Electrònica i informàtica
Característica d’alguns llenguatges de programació que permet fer declaracions i definicions on, en el lloc de l’especificació d’un tipus, s’hi pugui fer aparèixer l’especificació d’un conjunt de tipus.
El polimorfisme es pot veure com un cas de generalització propietats o operacions similars sobre tipus diferents són en el fons la mateixa propietat o operació aplicada sobre diferents tipus Per exemple, en un llenguatge no polimorf, si es té una pila d’enters i una de cadenes, caldrà tenir una funció d’empilar enters diferent de la d’empilar cadenes en un llenguatge amb polimorfisme n'hi haurà prou d’especificar una sola funció d’empilar, capaç de rebre tant un enter com una cadena El polimorfisme, juntament amb l’herència, la sobrecàrrega i l’encapsulació, és una de les característiques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina