Resultats de la cerca
Es mostren 38380 resultats
Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries
Organització juvenil anarquista d’àmbit peninsular creada a instàncies de les joventuts de Madrid pel juny del 1932.
Independent de la FAI, fou criticada per aquesta i en especial per les Joventuts Llibertàries de Catalunya, les quals no s’hi adheriren fins pel novembre del 1936 Passà de 30 000 membres al principi del 1936 a 120 000 pel febrer del 1937 34 000 al Principat, 8 000 al País Valencià Durant la guerra civil, en fou secretari general Fidel Miró, exsecretari de la regional catalana Tingué, entre d’altres òrgans de premsa, “Juventud Libre” Madrid i “Ruta” Barcelona
maccarthisme
Història
Nom donat a la campanya anticomunista organitzada als EUA pel senador Joseph R. McCarthy
.
Tingué lloc els anys 1950-54 en un moment de fortes tensions derivades de la guerra freda, i fou concebuda per a descobrir i inhabilitar professionalment els sospitosos d’ésser comunistes o simpatitzants, o contraris a la política nord-americana La campanya, que afectà sobretot intellectuals i artistes, produí un clima de pànic però pocs resultats concrets i fou portada a la pràctica sobretot pel Comitè d’Activitats Antiamericanes Destacaren, com a fets importants, el procés d’Alger Hiss i l’execució dels esposos Rosenberg
afer Dred Scott
Història del dret
Problema sorgit pel març del 1857 per causa de la decisió del tribunal suprem dels EUA que establia que un esclau no deixava d’ésser-ho pel fet que residís en un estat no esclavista.
L’acord afectà l’esclau negre Dred Scott, que havia estat traslladat pel seu amo a Illinois, on no existia l’esclavatge Aquesta decisió motivà un gran escàndol i radicalitzà la polèmica esclavista
finale
Música
En l’òpera dels s. XVIII i XIX, peça final d’un acte o de l’obra, que es caracteritzava pel fet de reunir en escena tots els personatges i pel fet de prescindir de recitatius.
Mozart i Rossini portaren el finale a una complexitat extraordinària Durant el Romanticisme tendí a desaparèixer, pel seu caràcter convencional
singlet
Química
Dit de l’estat dels àtoms o molècules que tenen tots llurs electrons aparellats, representat pel símbol S
.
Pel que fa als àtoms, i d’acord amb la regla de Hund de la màxima multiplicitat, només són singlets en llur estat fonamental aquells elements que presenten una configuració electrònica de capes o subcapes tancades en són exemples els gasos nobles i els metalls alcalinoterris Pel que fa a les molècules, una gran majoria presenten estats fonamentals singlets, que hom designa S o Són possibles estats singlets excitats, designats S 1 , S 2 ,, que hom pot aconseguir mitjançant irradiació de molècules singlets en llurs estats fonamentals fotoquímica
amīr al-umarā’
Història
Títol militar, que significa ‘emir dels emirs’, portat pel cap de la guàrdia turca a la cort de Bagdad.
A partir de les diverses concessions de caràcter financer i administratiu que el califat abbàssida es veié obligat a fer al seu exèrcit turc, anà consolidant-se el règim que hom pot anomenar dels amīr-umarā’ El califa al-Muqtādir 908-931 el concedí per primera vegada a l’eunuc Mu'nis després que aquest el salvà en la lluita pel califat que sostingué amb el seu cosí, el príncep i poeta Ibn al Mu'tazz Mu'nis, autèntic senyor del califat, nomenà i destituí visirs i àdhuc califes durant vint-i-cinc anys, fins que el nou califa al-Qāhir, que arribà al califat gràcies a Mu'nis, el féu executar 933…
triplet
Química
Estat dels àtoms o de les molècules que tenen dos electrons desaparellats; és representat pel símbol T
.
Pel que fa als àtoms, són triplets aquells que presenten dos electrons de valència en un sistema d’orbitals atòmics degenerats p , d o f , i en són exemples tots els àtoms la configuració electrònica dels quals presenta com a darrer terme p 2 , d 2 o f 2 , per sobre d’un sistema de capes tancades Pel que fa a les molècules, hi ha una correspondència biunívoca entre l’estat triplet i el caràcter diradicalari Hi ha poques molècules que presentin un estat fonamental triplet T o presenten, en general, una reactivitat molt elevada, i en són exemples els carbens i nitrens D’altra banda, les…
policia
Militar
Dret administratiu
Cos o força que vetlla pel compliment d’aquests reglaments.
Coneguda en la majoria de societats des de l’antigor, ha respost als principis morals del poder que l’ha organitzada, participant de la seva ideologia Per això, hom considera que, dintre un estat just, té el deure de garantir les llibertats i els drets individuals i collectius, i només, amb vista a aquest fi, pot exercir les coaccions imprescindibles Les seves funcions, hom sol considerar-les distribuïdes en tres branques policia administrativa , encarregada de fer complir les lleis i els reglaments dels serveis públics policia portuària, sanitària, militar, etc, policia de seguretat , amb…
Bellpuig

Carrer porxat de Bellpuig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell.
Situació i presentació S'estén pel pla de Ponent, a la plana regada pel canal d’Urgell Limita amb els municipis de Barbens N, Ivars d’Urgell, Castellnou de Seana i Vilanova de Bellpuig W, pertanyents a la comarca del Pla d’Urgell, Belianes S i Anglesola, Preixana i Vilagrassa E, amb els quals forma una unitat estructural El territori és lleugerament ondulat i inclinat vers ponent seguint el suau pendent de tot el pla vers el Segre El sòl és terciari, de roques sedimentàries argiloses i margoses, al descobert als costers dels turons i als talls de marges Diverses rieres solquen el terme, les…
Astorga

Vista exterior de l’absis de la catedral d’Astorga
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, drenat pel riu Jerga.
Centre agrícola cereals, vinyes, ramader bestiar oví i industrial Seu episcopal Anomenada pels romans Asturica Augusta , la ciutat esdevingué seu episcopal al segle III Conquerida pels àrabs a la fi del segle VIII, fou definitivament reconquerida i repoblada pels cristians a mitjan segle IX Entre els seus monuments sobresurten la catedral 1471-1704, que conté el gran retaule de Gaspar Becerra 1562, obra cabdal de l’escultura renaixentista castellana, i la casa de la vila de la fi del segle XVII Façana del palau episcopal, obra d’Antoni Gaudí, a la ciutat d’Astorga © Arxiu Fototecacat El palau…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina