Resultats de la cerca

David Cameron, en els pocs mesos que ocupava el càrrec de primer ministre, va acomiadar mig milió de treballadors públics, va triplicar les taxes universitàries i va aplicar les retallades socials més grans des del Govern de Margaret Thatcher, sense que la seva popularitat es ressentís en les enquestes I el principal responsable d’aquest èxit va ser el seu cap de comunicació, Andy Coulson, antic director del diari sensacionalista i conservador News of the World NWO, expert en el laberint del poder mediàtic Tanmateix, els primers mesos del 2011 es va destapar el que potser ha estat un dels…

Fill del pintor Xavier Valls i Subirà , bé que visqué des de molt jove a França i estudià història a la Universitat de París I, no es naturalitzà francès fins el 1982 Ingressà al Parti Socialiste  a disset anys, i fou un estret collaborador de Michel Rocard  en organitzacions estudiantils Dins del partit, el 1988 fou elegit primer secretari de la Federació Socialista, entre el 1993 i el 1997 fou secretari nacional de comunicació, i els anys 2003-04, de coordinació i del consell nacional Des del 1993 és membre del consell nacional Parallelament a la seva carrera en el partit, ha ocupat…

De nom de soltera Theresa Brasier, estudià a la Universitat d’Oxford, on es graduà en geografia 1977 Posteriorment fou consultora financera a la City de Londres, i entre altres entitats treballà al Banc d’Anglaterra Adherida des dels anys d’estudiant universitària al Partit Conservador , el 1997 obtingué per primer cop l’escó a la Cambra dels Comuns Dins l’oposició tingué càrrecs en els diversos governs a l’ombra, entre els quals el de portaveu de l’oposició 2005-09 Els anys 2002-03 fou la primera dona en la presidència del Partit Conservador En guanyar els conservadors les eleccions, el…

En les eleccions generals de l’abril del 2008, fou la primera força de l’oposició, amb 239 escons a la Cambra dels Diputats i el 37,5% dels vots Després de la dimissió de Silvio Berlusconi el novembre del 2011, el PD prestà suport extern al govern tècnic de Mario Monti i, després de les eleccions generals del febrer del 2013, fou la força més votada i Enrico Letta, un dels líders del partit, esdevingué primer ministre al capdavant d’un govern de coalició de centre En les eleccions al Parlament Europeu del 2009 aconseguí 22 diputats, que augmentà a 30 el 2014 En aquesta cambra forma part del…

Té com a objectiu la creació d’un estat islàmic, i els seus líders principals són Abbasi Madani, Alí Belhadj i Rabah Kebir D’implantació sòlida, en les eleccions municipals del 1990 obtingué una clara victòria, que repetí en la primera volta de les eleccions generals del juny del 1991 Després de cancellar la segona volta de les eleccions, el govern algerià illegalitzà el FIS març del 1992 i empresonà Madani i Belhadj L’organització inicià aleshores una campanya contra el govern que conduí a una guerra civil no declarada El 1994, el FIS consensuà amb altres forces d’oposició una plataforma de…

Es formà en acadèmies militars de les antigues colònies franceses de Costa d’Ivori i del Senegal, i el 1955 s’allistà a l’exèrcit francès, amb el qual lluità a la guerra d’Algèria 1957 Integrat després de la independència 1958 a l’exèrcit de Guinea, el 1971 en fou nomenat capità en reconeixement a la seva actuació per a impedir un intent d’enderrocar Ahmed Sekou Touré l’any anterior El 1975 fou promogut a adjunt del cap d’estat major i els anys següents participà en algunes missions internacionals Diputat de l’oficialista Partit Democràtic de Guinea 1980, després de la mort de Sékou Touré…

Doctor en dret i format en el camp radical, fou membre de l’assemblea constituent del 1946, i també senador Formà part, entre el 1947 i el 1957, de diversos governs de la Quarta República i, en constituir-se el renovat Parti Socialiste 1971, passà a ésser-ne secretari general Candidat a la presidència de la república el 1965 i el 1974, el 1981 assolí el càrrec, amb el suport del conjunt de l’esquerra Aplicà un programa de caràcter accentuadament socialitzant nacionalització de grans empreses i institucions financeres, augment de les mesures de protecció social, que fou en part revisat el 1983…

Fill d’un alt funcionari del tribunal suprem d’origen gallès, es llicencià en dret el 1943 Exercí la docència, entre d’altres, a la Universidad Nacional i a la Pontificia Universidad Católica Al final dels anys quaranta s’afilià al partit catòlic i conservador Falange Nacional, que presidí en 1950-51 El 1957 fou cofundador del Partido Demócrata Cristiano PDC, que presidí des de l’any següent President del Senat sorgit de les eleccions del 1970 que donaren el govern a la Unidad Popular presidida per Salvador Allende , s’oposà frontalment al programa socialitzador d’aquest Donà suport al cop d’…

Als 4 anys d’edat ingressà en una escola islàmica de Qom i fou deixeble de l’aiatollà  Khomeynî , del qual esdevingué un fidel seguidor en el moviment islamista d’oposició clandestina a la monarquia Pahlawi Durant l’exili de Khomeynî 1964-78 fou un dels dirigents que el representaren a l’Iran, i per aquest motiu fou empresonat diverses vegades Instaurat el règim islàmic 1979, fou president del Majlis Parlament en 1980-89, i en 1988-89, cap de les forces armades, càrrec des del qual, amb l’aprovació de Khomeynî, promogué els acords de pau amb l’Iraq després de la mort de Khomeynî, fou elegit…

Estudià per a mestre a la Universitat de Dublín Afiliat de molt jove al Fine Gael , l’any 1975 substituí el seu pare al Dáil Parlament arran de la mort d’aquest, i des d’aleshores ha estat reelegit en les successives convocatòries A mitjan anys vuitanta representà el seu partit en el fòrum angloirlandès per a Irlanda del Nord, i posteriorment a l’Associació Parlamentària angloirlandesa Fou ministre d’Educació 1986-87 i de Comerç 1994-97 L’any 2002 rellevà Michael Noonan com a líder del partit i fou cap de l’oposició fins al març del 2011, en què, després d’obtenir una clara majoria, el Fine…