Resultats de la cerca

Hom suposa que fou el primer bisbe de Torí Participà en els sínodes de Milà 451 i de Roma 465 Li han estat atribuïdes, sense gaire fonament, diverses obres homilies, tractats, sermons, que palesen punts de vista importants per a l’eclesiologia i la teologia També són interessants les seves notes sobre les condicions socials i religioses de la Itàlia del segle V La seva festa se celebra el 25 de juny

Advocat i redactor de la revista Lille universitaire , es consagrà a la literatura en publicar La maison dans la dune 1932 i, després, Le péché du monde 1934, L’empreinte du dieu 1936, premi Goncourt, Corps et âmes 1943 —l’acció de la qual té lloc en ambients mèdics—, que assolí un gran èxit, La petite Sainte Thérèse 1947, etc Normalment la seva temàtica es basa en els problemes socials d’una societat industrial

L’absència de guerra entre les grans potències europees des del 1870, la llibertat de moviment de persones i mercaderies en el món occidental, l’expansió econòmica a partir del 1895 i les innovacions tecnològiques determinaren la Belle Époque de la burgesia europea, segura de la seva prosperitat i de la solidesa del capitalisme liberal i de la democràcia parlamentària, malgrat la cruesa de les tensions socials i de les formulacions revolucionàries

L’ASNOVA es proposà de donar solucions formals a les noves necessitats socials sorgides del règim socialista Així, definí habitatges collectius d’un nou tipus, clubs obrers, centres industrials acollidors i ciutats diferents de les sorgides del règim capitalista El seu deslligament de la realitat econòmica fou la causa d’una escissió de l’ASNOVA El 1928 hom creà l’ARU Associació d’Arquitectes Urbanistes, totalment lligada a la problemàtica de la planificació

Fou l’intent d’endegar el moviment obrer a les Illes Ideològicament eclèctic a l’inici, es dedicà sobretot a l’educació dels obrers Des del 1884, derivà cap a un pur i simple mutualisme assistencial També impulsà el feminisme mallorquí, que despertà un ampli ressò polèmic En 1885-86 s’encarregà de respondre al qüestionari social de la Comissió de Reformes Socials El seu òrgan de premsa fou Unión Obrera Balear 1882-86

Participà en la Segona Guerra Mundial, i les seves primeres narracions reflecteixen vivències d’aquesta contesa Als anys cinquanta, la seva oposició als postulats del realisme socialista l’enfrontà amb el règim soviètic De la seva producció, bàsicament narrativa i que tracta el vessant conflictiu de temes socials, cal esmentar Padenje Ivana Čuprova ‘La caiguda d’Ivan Čuprov’, 1954, Nenest'e ‘La tempesta’, 1954, Učaby ‘Fang’, 1956 i Zatmenje luny ‘L’eclipsi de lluna’, 1976

En les seves novelles i narracions, de to entre realista i romàntic, enfronta les aspiracions i els desigs de l’individu amb unes normes socials repressives En aquest sentit, a Freund Hein ‘L’amic Hein’, 1902 oposa la rígida atmosfera d’un internat a l’espontaneïtat del protagonista Altres obres són Menschenwege ‘Camins de l’home’, 1899, Der nackte Mann ‘L’home nu’, 1912, Das Riesenspielzeug ‘La joguina gegant’, 1934 i una autobiografia, Ludens 1955

El 1948 es consagrà amb una novella patètica que descriu les dificultats socials del seu país Cry, the Beloved Country Portada a la pantalla en un film dirigit per Zoltán Korda 1952, causà un gran impacte ha estat traduïda al català per R Planes 1964 Paton lluità sempre per la causa liberal amb conferències i articles periodístics apareguts al diari Contact , que foren publicats el 1968 amb el títol de The Long View

Oposat a la poesia contemplativa, dinamitzà la visió poètica amb elements avantguardistes i elements socials La condensació d’imatges i metàfores i un llenguatge disciplinat i innovador són els elements essencials dels seus reculls poètics Śruby ‘Visos’, 1925, W głąb lasu ‘Cap al fons dels bosc’, 1932, Równanie serca ‘Equació del cor’, 1938, Póki my żyjemy ‘Mentre vivim nosaltres’, 1944, Najmniej sołów ‘Mínim de paraules’, 1955 i Kwiat nieznany ‘Flor desconeguda’, 1969

Vida i obra Estudià filosofia i dret a Salamanca i Madrid, on es doctorà el 1851 i on entrà en contacte amb els professors krausistes Fou auxiliar de la Facultat de Dret de Salamanca el 1856 guanyà una càtedra a Santiago, passà a Valladolid i el 1858 es traslladà a València, ciutat on s’establí Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de València 1858-85, i, arran de la reforma dels plans d’estudi, impartí la nova assignatura d’història del dret espanyol entre el 1885 i el 1888, any en què es jubilà anticipadament També exercí d’advocat Krausista i demòcrata, destacà tant per la seva…