Resultats de la cerca
Es mostren 7390 resultats
John Hilton
Música
Músic i compositor anglès.
Pare de John Hilton el Jove Fou contratenor a la catedral de Lincoln almenys des del 1584 i fins al 1594 El 1593 participà com a supervisor dels cors en la producció de dues comèdies El 1594 es traslladà a Cambridge, on fou organista al Trinity College El 1604 vivia a la parròquia del Sant Sepulcre de Cambridge És difícil de precisar quines obres religioses pertanyen a John Hilton el Vell i quines al seu fill L’única obra d’adjudicació segura és Call to remembrance Tan sols se’n coneix una composició profana, el madrigal Fair Oriana, Beauty’s Queen , publicat a la collecció The…
Richard Edwards
Música
Compositor, poeta i autor teatral anglès.
Es formà a Oxford, on ingressà vers el 1540 i on set anys més tard hi obtingué la graduació El 1561 es convertí en el responsable del cor d’infants de la capella reial anglesa, en la qual havia ingressat alguns anys abans Una bona part de la seva producció dramàtica fou escrita per a nens cantors Tan sols s’ha conservat una d’aquestes obres També cultivà la poesia, gènere en què destacà per la publicació pòstuma de la collecció The Paradyse of Daynty Devises 1576 Fou un dels primers compositors anglesos que conreà el madrigal La seva obra musical coneguda inclou dues peces de…
Hans Nielsen
Música
Compositor i llaütista danès.
L’any 1599 es traslladà a Venècia, juntament amb un grup de músics danesos, per estudiar al costat de Giovanni Gabrieli, i hi retornà els anys 1602 i 1604 El 1604 passà a ocupar un lloc com a llaütista de la cort reial danesa Entre el 1606 i el 1608 efectuà una nova estada de formació, aquest cop a Wolfenbüttel, a la Baixa Saxònia, per estudiar amb Gregory Huet Quan la capella musical de la cort fou suprimida l’any 1611, s’inscriví a la Universitat de Heidelberg Ocupà diferents càrrecs en diverses institucions de Copenhaguen Tan sols es coneix una obra seva, un llibre de…
Kaspar Hassler
Música
Organista, compositor i editor musical alemany.
Fill de l’organista Isaak Hassler i germà dels compositors Hans Leo i Jakob Hassler, rebé la primera formació musical del seu pare El 1586 esdevingué organista de l’Egidienkirche, i més tard, de l’església de Sant Llorenç, de Nuremberg Es mantingué en aquest lloc fins que el 1616 ocupà el mateix càrrec a Sant Sebald Tingué molta fama com a organista i com a orguener Dedicat també a l’edició musical, publicà diverses colleccions amb obres religioses de mestres italians com els Gabrieli o Luca Marenzio, del seu germà Hans Leo i d’altres compositors alemanys De la seva faceta com a compositor…
Diego Durón
Música
Mestre de capella i compositor espanyol.
Era fill de Sebastián Durón, sagristà de l’església de Brihuega, i germanastre del compositor del mateix nom, amb el qual ha estat confós sovint Inicià els seus estudis musicals amb Alonso Xuares a Conca, i el 1676 es traslladà a Las Palmas de Gran Canària, on li fou confiat el càrrec de mestre de capella de la catedral, que exercí durant cinquanta-cinc anys, fins a la seva mort El seu llegat compositiu consta de 460 obres, la major part de les quals pertanyen a la música de romanç Pel que fa al seu estil, respon al llenguatge habitual del Barroc hispànic del segle XVII, en certa manera més…
Juan de Cabezón
Música
Organista i compositor castellà, germà d’Antonio de Cabezón.
Formà part de la capella reial de Felip II de Castella des del 1546 com a músic de tecla Acompanyà el rei en diversos viatges per Europa Tan sols es coneix una peça atribuïda a Juan de Cabezón i que fou recollida pel seu nebot, Hernando de Cabezón, en l’edició de les obres del pare d’aquest, Obras de música para tecla, arpa y vihuela de Antonio de Cabezón Madrid, 1578 Es tracta d’un glosado a cinc veus sobre la cançó Pues a mí, desconsolado Alguna altra peça anònima del recull podria ser igualment obra d’aquest autor Antonio de Cabezón el nomenà hereu…
Jean Henri Pape
Música
Constructor de pianos d’origen alemany establert a França.
Format a Londres, s’establí a París, on collaborà amb IJ Pleyel i, el 1815, obrí el seu propi taller de construcció Durant el segon quart del segle XIX adquirí una justa reputació com a constructor refinat i gran innovador, ja que es dedicà incansablement a experimentar amb els seus propis invents, no sempre reeixits i que acabaren provocant la fallida de l’empresa Entre les seves patents que prosperaren destaquen el recobriment de feltre per als martells i el pianino , primer piano vertical de petites dimensions, amb encreuament de cordes Tot i que la firma no tingué continuïtat, fruí d’una…
growl
Música
Efecte de grunyit, emprat per instrumentistes de vent de música jazz a imitació dels sons guturals dels cantants de blues.
Els instrumentistes ho aconsegueixen, bé transmetent als llavis una vibració gutural, amb oscillacions de la llengua, o bé cantant una nota i tocant-ne una altra Els cantants emeten un to grunyit amb subtils manipulacions de la gola, la cavitat bucal i els llavis Els primers que desenvoluparen el growl instrumental foren el trompetista Bubber Miley i el trombonista Tricky Sam Nanton, ambdós de l’orquestra de Duke Ellington, tal com mostren els enregistraments del 1927, Black and Tan Fantasy i Creole Love Call Entre altres cantants de blues , Bessie Smith utilitzà el growl vocal…
certesa
Filosofia
Estat d’esperit d’aquell qui dóna l’assentiment a un judici sense por d’equivocar-se ( dubte
).
Hom considera també que aquest judici ha d’ésser vertader veritat Objectivament hom parla de certesa referint-se al judici mateix i al seu caràcter de cert La filosofia tradicional sol distingir tres tipus de certesa física sobre fets d’experiència, metafísica sobre enunciats que no poden ésser negats sense contradicció i moral Hom qualifica de moral la certesa que té per objecte judicis que són tan probables que no fóra raonable de negar-los l’assentiment, o són considerats amb fonament suficient per a regular la vida pràctica, o són condicionats per certes disposicions morals…
vultúrids

Voltor torgos (Torgos tracheliotus), a Uganda
© Xevi Varela
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels falconiformes, que comprèn 10 gèneres i 14 espècies, de règim específicament necròfag.
Els vultúrids fan de 59 a 150 cm de llargada i de 145 a 287 cm d’envergadura, tenen les potes febles i relativament adaptades a la marxa, les urpes fortes però poc desenvolupades, el cap i el coll més o menys desproveïts de plomes llevat del trencalòs i coberts de plomissol, el bec fort i almenys tan llarg com el cap, i les ales llargues, amples, amb els extrems arrodonits i perfectament adaptades al vol planat Aufrany Neophron percnopterus © Lluís Prats Són necròfags, i les seves postes consten d’un únic ou Comprèn 14 espècies, repartides entre 10 gèneres, que habiten a les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina