Resultats de la cerca

Viu a les vores dels camins, etc, a la part més temperada de la regió mediterrània, no lluny de la mar En medicina popular hom l’empra en infusió com a diürètic, i contra el mal de pedra

Creix en llocs pedregosos o sorrencs, a la regió mediterrània

Té cinc pètals dentats, purpuris, blancs o vermells, i deu estams que s’han transformat en pètals en les formes conreades La forma silvestre es dóna espontània en alguns rocalls molt agrests del sud de les penínsules Ibèrica i Itàlica i de Sardenya i Sicília El tipus ornamental fou portat de l’Àsia Menor, on era conreat pels àrabs, a Europa pels croats al segle XIII, i el seu conreu hi fou generalitzat durant els segles XIV i XV Gaudeix d’una gran estima com a planta ornamental, sobretot de test, i hom la conrea extensament per la flor, el clavell , una de les més apreciades en floristeria Hi…

Desprèn una olor forta viu en llocs rocallosos, sobretot de conglomerats, a la Serralada Prelitoral i als Pirineus

Biblioteca Apostoliva Vaticana Ms Lat 5 730 Expositio epistolarium Pauli apostoli Foli 67v, amb una caplletra “P” Les primeres notícies sobre la presència a la Biblioteca Apostolica Vaticana d’aquest exemplar del Comentari a les Epístoles de sant Pau, atribuït a sant Agustí, són degudes a Anselm Albareda * Pot ésser considerat amb força seguretat procedent de l’escriptori ripollès, si tenim en compte la presència al foli 233v d’una còpia del document de confirmació d’una llarga llista de propietats del monestir, avalat per l’emperador Lotari, a sollicitud de l’abad Sunifred La mà que…

Sembla que l’origen dels gasterosteïformes es remunta a l’Eocè inferior i que constitueixen un grup altament especialitzat dels acantopterigis Molts peixos d’aquest ordre presenten un cos típicament allargat i cobert de plaques òssies, i una boca petita que sovint s’obre a l’extrem d’un tub, com en els singnàtids L’aleta dorsal es constituïda de dues parts perfectament separades la porció espinosa i la segmentada Les aletes pelvianes s’insereixen en una posició abdominal o subtoràcica i moltes espècies hi tenen radis espinosos La majoria són peixos marins però, tanmateix, alguns són…

Els pasturatges i la collita espontània El món vegetal del desert és certament pobre però, tot i això, disposa d’un bon nombre de plantes que els humans utilitzen com a pastura per als seus ramats, com a aliment, com a agents remeiers, com a condiment o com a combustible La vida del desert, que es desenvolupa lluny dels centres habitats, obligà els nòmades a buscar en el seu entorn aquelles plantes que els podien ser útils i els ajudaven a sobreviure en una vida gens fàcil A més de les plantes utilitzades per a menjar i curar, els habitants del desert fan servir moltes plantes per a adobar la…

Situació Vista aèria del conjunt del monestir des del seu sector occidental TAVISA-J Todó Vista des de llevant del cenobi amb les restes del seu antic clos fortificat TAVISA-J Todó El monestir de Sant Cugat del Vallès és situat al centre de la població a la qual dóna el nom, i la seva església és, actualment, la parròquia del poble Les dependències del monestir són ocupades pel Centre de Restauració de Béns Culturals Mobles de la Generalitat JAA Mapa 36-16420 Situació 31TDF237919 Història Els orígens antics L’arqueologia, molt més que la documentació, ha demostrat els fonaments antics sobre…

Creix en boscs i matolls de sòl humit i humífer, als Pirineus

Creix en pastures de muntanya, i és freqüent a tota l’Europa mitjana