Resultats de la cerca

Situació La vella parròquia de Sant Martí de Puigbò es troba situada al costat nord-oriental del terme municipal, al cim d’una alta vall d’un afluent del riu — Merlès, al peu de la Tossa de Puigbò, a uns 100 m del mas Puigbò i a 1 120 m d’altitud Mapa 255M781 Situació 31TDG236757 Una vista des de l’exterior de l’absis central, al mur del qual hi ha obertes un parell de finestres M Anglada Un aspecte des de l’interior de les ruïnes de la capçalera de l’església, amb l’absis central i l’absidiola del costat de tramuntana M Anglada S’hi accedeix per una pista que surt del poble de Gombrèn, pel…

Situació Porta original de l‘església, al mur de ponent, una obra destacada de l’“escola de Lleida” ECSA-M Anglada L’església parroquial de Santa Maria és situada al costat del castell, en un indret limitat per un desnivell emmurallat on s’orienta la capçalera del temple i des d’on s’albira una àmplia panoràmica vers la vall del Cercavins Mapa 33-15 389 Situació 31TCG454085 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent XSB-RBC Història Poc temps després de la conquesta del lloc de Verdú vers l’any 1056 per part del comte Ramon Berenguer I de Barcelona,…

El bisbat d’Urgell a la zona meridional Mapa de les esglésies de la Noguera anteriors al 1300 C Puigferrat Ben consolidat i organitzat des de centúries enrere, amb els diferents ardiaconats que configuraven les primitives demarcacions eclesiàstiques, el bisbat d’Urgell s’eixamplà vers el S a mesura que el procés de conquesta de noves terres, Segre avall, es féu possible D’ençà del segon terç del segle XI, però, l’empremta i la repercussió que tingueren en el bisbat d’Urgell les regles canonicals i l’expansió benedictina deixaren en mans d’alguns cenobis o canòniques bona part del control…

Situació Façana de ponent de l’església, on són visibles les diferents reformes que ha sofert aquest notable edifici ECSA - A Roura Capçalera de l’església des del costat sud-est, amb l’absis i el tram presbiteral ECSA - A Bonnery L’església parroquial de Santa Maria és al centre del poble de Formiguera, capital del Capcir Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 36′ 56″ N - Long 2° 6′ 12″ E Formiguera, en plena plana capcinesa, es comunica amb Montlluís per la carretera D-32 Hom hi arriba també per la Llaguna i Matamala a través de la D-118 CPO Història Poques esglésies catalanes poden enorgullir-se…

Les sèries Entre les ciutats europees que disposen d’un major llegat epigràfic cal destacar Tortosa Ha estat justament aquest llegat el que hem inventariat, ordenat i classificat per tal de sotmetre’l a estudi per primera vegada Precedents d’aquest estudi es poden trobar en Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa , obra que va escriure Cristòfor Despuig a la segona meitat del segle XVI, i en la Historia de la antigua Híbera , editada per Francesc Martorell a l’inici del segle XVII sota les indicacions de Miquel Macip al segle XVIII s’hi incorporà Antoni Cortès, i després seran Manuel…

Situació Una vista del conjunt, tal com era al començament del segle XX L’actual església de Sant Salvador de la Vedella té l’origen del seu topònim controvertit, puix que, així com alguns creuen que aquest topònim no ha d’ésser la Vedella o Vadella, sinó l’Abadella, és a dir, petita abadia, d’acord amb la realitat històrica del monestir, de l’any 1268 data un document referent a una avinença entre el bisbe d’Urgell i l’abat de Tavèrnoles, que diu “ et de Sancto Salvatore de Sa Vedera ” L’any 1291 apareix en un document amb el nom de Zavedera , i en aquesta mateixa època en altres documents…

Introducció El convent de Santa Caterina ha estat el model –en molts aspectes encara l’és– que s’ha fet servir en la historiografia de l’art català per a explicar el procés d’implantació de l’arquitectura gòtica meridional al nostre país, amb l’aparició de formes que semblaven prou allunyades de la tradició i els models arquitectònics usuals Es tractava d’un exemple d’edificació singular i innovadora dins d’un paisatge tradicional de l’arquitectura medieval, que permetia entendre una revolució primerenca, dins de la primera meitat del segle XIII, que obria nous horitzons a l’arquitectura…

Vista general del gran claustre, un dels més bells i elegants de tot el gòtic català ECSA - PVi El monestir de Santa Maria de Pedralbes, a Barcelona, que es va fundar per iniciativa de la darrera esposa de Jaume II, Elisenda de Montcada 1292-1364, és una obra absolutament excepcional, tant pel que té de representatiu dins de l’arquitectura gòtica catalana i mendicant com per les nombroses especificitats que li confereixen una entitat i un interès especials Santa Maria de Pedralbes és un dels monuments gòtics monàstics que ha gaudit d’una fortuna històrica més gran pel que fa a la seva…

El cercle de la Seu Vella de Lleida L’obra de la Seu Vella de Lleida representa l’inici i la màxima expressió d’una forma original d’entendre l’arquitectura, en la qual es combinen les noves formes i tècniques constructives basades en l’ús de les voltes de creueria, els pilars compostos i l’obertura de grans finestrals, i les velles concepcions arquitectòniques que es resisteixen a desaparèixer Així es genera una forma original d’arquitectura i d’ornamentació, que s’estén per les terres de ponent i constitueix l’última expressió creativa de l’arquitectura romànica catalana al segle XIII La…

Façana de la catedral de Messina, amb el portal major La seva decoració va ser encarregada, al principi del segle XV, a Antonio Baboccio da Piperno Es pot atribuir a la mà d’aquest pintor, escultor i orfebre la decoració dels muntants i la Mare de Déu amb el Nen ©2003 Foto Scala, Florència – Fotografica Foglia La investigació sobre la producció escultòrica gòtica a Sicília mostra un panorama dinàmic de mobilitat d’artistes i circulació d’obres que, iniciat el segle XIV, s’integrarà durant el segle XV en les tendències estilístiques del Renaixement italià Durant la primera meitat del…