Resultats de la cerca
Es mostren 5068 resultats
Roses
Roses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Roses té 45,91 km 2 i és situat a la costa septentrional de l’ampli golf de Roses Comprèn les terres del sector SW de la península del Cap de Creus El litoral de Roses va des de Cala Jóncols —al límit amb Cadaqués— fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló, al límit amb Castelló d’Empúries Els altres municipis veïns són el Port de la Selva i la Selva de Mar, a septentrió, i Palau-saverdera a ponent El terme comprèn la vila de Roses, estratègicament situada al fons de la badia del mateix nom, on la costa baixa…
la Baronia de Rialb

Carrer de Gualter
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera, a la riba dreta del Segre.
Situació i presentació El municipi de la Baronia de Rialb, de 145,03 km 2 , és el quart en extensió de la comarca, bé que un dels menys poblats de tota la Noguera Ocupa l’angle NE de la comarca i el seu terme fa un entrant vers les veïnes comarques del Pallars Jussà, amb la qual termeneja pel municipi d’Isona al sector de Benavent de la Conca, al NW, i l’Alt Urgell, amb la que confronta pel terme de Coll de Nargó, al NE, i pels de Peramola i Bassella a l’E Al S, el municipi de la Baronia de Rialb limita amb els termes noguerencs de Tiurana i Ponts, i a l’W amb Artesa de Segre, a través del…
Art 2015
Art
Introducció La crisi va continuar sotragant l'any 2015, a més dels canvis polítics que es van produir en les diferents administracions i les mobilitzacions de collectius del país a favor del procés d'independència, que, d'una manera o d'una altra, van afectar el món de l'art i de la cultura en general Els consellers de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i de Cultura, Ferran Mascarell, juntament amb el degà del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, Lluís Comerón, van presentar el projecte del nou Museu d’Arquitectura i Urbanisme de Catalunya MauC © Dept De Terriotri i Sostenibilitat…
El Garraf
Situació i presentació El Garraf, la segona comarca més petita de Catalunya amb una extensió de 185,28 km 2 , ocupa una franja estreta de terreny a l’extrem meridional de la Serralada Litoral, i és una de les tres comarques que constitueix el territori del Penedès vegeu l’Alt Penedès En el Pla Territorial de Catalunya, el Garraf forma part de l’àmbit metropolità de Barcelona La comarca limita a l’E amb els termes de Begues, Gavà i Castelldefels Baix Llobregat, al sector septentrional amb els municipis meridionals de l’Alt Penedès Olesa de Bonesvalls només en un punt, Avinyonet del Penedès,…
Montagut i Oix
Restes de l’antic castell de Montagut
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la vall alta del Fluvià.
Situació i presentació Confronta amb el municipi de Camprodon, de la comarca del Ripoll NW, la frontera francesa i Albanyà Alt Empordà N, Sales de Llierca i Tortellà E, Argelaguer i Sant Jaume de Llierca SE, Sant Joan les Fonts i Castellfollit de la Roca S, i la Vall de Bianya W Montagut abasta la major part del que es considera Alta Garrotxa i engloba el puig del Ferran 991 m, els cingles de Talaixà, la serra de Santa Bàrbara, el Cós i la vall d’Hortmoier La superfície forestal total és notable Una part del terme és inclosa dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa El terme s’…
literatura xinesa
Gravat de Li Po, una de les principals figueres de la literatura xinesa
© Fototeca.cat
Literatura
Literatura conreada en llengua xinesa.
Els documents més antics conservats daten dels darrers segles de la dinastia shang segles XIV-XII aC, aproximadament Són inscripcions sobre ossos i closques de tortugues Tant aquests com les gravades en vasos cerimonials de bronze són molt breus i no constitueixen documents literaris pròpiament dits Quant a la poesia, la primera antologia és l’anomenada Shijing ‘Clàssic de poesia’, consistent en poemes cantats en temples, corts i pobles, que rebé la forma definitiva aproximadament en temps de Confuci 551-497 aC S'integra en els llibres considerats com a “clàssics confucians”, i ha influït en…
El marc històric del romànic del Gironès
Art romànic
La comarca del Gironès és determinada per la influència de la ciutat de Girona És una zona de transició entre el mar i la muntanya i no presenta cap característica geogràfica i hidrogràfica especial La delimitació actual de la comarca respon a la que establí la Generalitat de Catalunya el 1932, excepte el Pla de l’Estany, i comprèn el sector de Rocacorba, la part occidental de les Gavarres i la Serralada Litoral, llindant amb el Baix Empordà i les planes que voregen el Ter La prehistòria El poblament ibèric La presència de l’home al Gironès és comprovada des de les èpoques més reculades del…
Contenidors per al transport
Taula de les àmfores de la Bètica trobades amb més freqüència a Catalunya A Fonollà Quan parlem de contenidors ceràmics per al transport de productes parlem bàsicament d’àmfores Estudiarem seguidament en diverses fitxes les àmfores antigues tardanes localitzades a Catalunya, bo i classificant-les segons el lloc de procedència També es tractarà un cas de reutilització d’àmfores com a lloc d’inhumació Àmfores de la Bètica Des del començament de l’imperi, la Bètica, el sud de la Península Ibèrica, va subministrar a Roma i a la resta de províncies dos productes fonamentals l’oli i les salaons de…
Peramola
Peramola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat a la part meridional de la comarca, estès a la dreta del Segre El terme confronta a llevant amb el municipi d’Oliana, al S amb Bassella, a ponent amb la Baronia de Rialb Noguera i a tramuntana amb el municipi de Coll de Nargó Des del punt de vista físic, el Segre separa els termes de Peramola i Oliana, i el seu curs constitueix la fèrtil ribera de Peramola, que en part restarà inundada per la cua del pantà de Rialb També el sector més septentrional del curs del riu fou negat pel pantà d’Oliana, la qual cosa feu que desaparegués el congost, o forat, dels…
El Baix Llobregat
Situació i presentació El Baix Llobregat comprèn la vall mitjana i baixa del Llobregat, des del congost del Cairat, al peu mateix de Montserrat, fins a les platges de la Marina Té una forma vagament triangular amb la base al delta, i una extensió de 485,70 km 2 comptant els municipis de Sant Just Desvern i d’Esplugues de Llobregat, que en la divisió territorial de Catalunya del 1936 al 1982 foren adscrits al Barcelonès i que l’any 1990 foren inclosos al Baix Llobregat Els límits N i S de la comarca són prou clars, en canvi els de l’E i l’W no ho són tant Al N, les altures de la Serralada…