Resultats de la cerca
Es mostren 6615 resultats
Una apiàcia endèmica balear
Imatge general d’una gespa de Naufraga balearica , emergint de les escletxes de la roca, amb un brot florit a baix Joana Cursach Naufraga balearica és un dels endemismes més emblemàtics de les Balears És una petita planta herbàcia de la família de les umbellíferes que viu en unes poques localitats de la serra de Tramuntana de Mallorca Els anys vuitanta també va ser trobada a Còrsega, però aquesta població es va extingir pocs anys més tard Estudis genètics d’aquesta població corsa van generar seriosos dubtes que realment fos una població natural Avui en dia, mentre no apareguin noves…
Serp blanca
Morfologia La serp blanca Elaphe scalaris presenta quan és jove a dalt un dibuix característic, de barres fosques transverses damunt d’un fons clar l’escala a què es refereix el seu nom científic, que és progressivament substituït pel dibuix de l’adult a baix dues línies longitudinals fosques al llarg de tot el cos Oriol Alamany i Javier Andrada El cos d’aquesta serp és robust, però no massa gruixut, i pot arribar fins a uns 150 cm de longitud El seu cap és petit, arrodonit i poc diferenciat del coll, però presenta el musell una mica afilat Posseeix una escata preocular vertical estreta o…
Colobreta cega
Morfologia La colobreta cega Blanus cinereus , l’únic representant de la seva família a Europa, s’ha adaptat molt bé a la vida subterrània, com ho demostra la reducció dels ulls a dos puntets foscos sota la pell L’aspecte de l’animal, que al nostre país només es troba present a terres meridionals, és totalment vermiforme Javier Andrada La colobreta o serpeta cega té aspecte de cuc de terra El mascle mesura fins a 25 cm de longitud, les femelles són una mica més petites El color, uniforme, és de vi, violaci o rosat fosc, o bru castany, en l’animal viu El cap és petit i arrodonit, el …
Els cetacis: balenes i dofins
Dels inicis de l’Eocè mitjà ens han arribat restes d’uns mamífers de vida aquàtica i forma hidrodinàmica que sembla que van evolucionar a partir d’un grup d’insectívors próxim als ungulats Aquests mamífers primitius, coneguts amb el nom d’ arqueocets , es van extingir, probablement, a finals de l’Eocè o a principis de l’Oligocè En canvi, un o més tàxons encara no identificats actualment i d’evolució semblant, peró independent, a la dels arqueocets van evolucionar i donaren lloc als cetacis actuals Avui en dia, aquest procès evolutiu no és encara aclarit i es discuteix si els dos subordres de…
la Teixonera
Barri
Barri de Barcelona, dins l’antic municipi d’Horta, format principalment per cases unifamiliars, moltes d’autoconstrucció, i situat en un petit turó al costat del passeig de la Vall d’Hebron i de la muntanya de la Creueta del Coll.
Es formà en 1915-30 amb el nom de Colònia Teixonera
Saltèguet

Bosc d’avets de Saltèguet, prop de la collada de Toses
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya), a la capçalera de la vall d’Alp, al peu del coll de Mercer, que comunica l’Alta i la Baixa Cerdanya, sota l’avetar de Saltèguet (que pertany al municipi de Puigcerdà).
El lloc és esmentat ja el 839 i encara existia al segle XV la parròquia era dedicada a sant Martí Al segle XIV és esmentat el castell de Saltèguet
Salga Aguda
Cim
Cim (1 172 m alt.) de la serra que, a llevant de la de Picancel, separa les valls de Borredà i de la Portella, dins el municipi de la Quar (Berguedà), a ponent del coll de la creu de Salga
.
els Oms
Santuari
Santuari (la Mare de Déu dels Oms) del municipi de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), situat a 1 180 m alt., al SW del poble, en un coll que separa les aigües de les rieres de Merlès i de Borredà.
L’església fou construïda al s XVIII La imatge de la Mare de Déu és advocada per a les trencadures i les malalties del bestiar
el Montalt
Muntanya
Contrafort (595 m) de la Serralada Litoral, termenal dels municipis de Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Dosrius i Arenys de Munt, que s’uneix a la serra del Corredor a través del coll de la creu de Rupit.
Hom troba esmentat l’antic castell de Montalt el 1016 hi ha restes d’una construcció antiga i primitiva al cim, amb un extens terme que comprenia el sector del Maresme entre les rieres de Caldes d’Estrac i la capçalera de la d’Argentona fins a la mar
Campdorà
Poble
Poble del municipi de Girona, situat en un coll que uneix les serres de Sant Miquel i de Tramont, a la dreta del Ter (a la part interior del meandre que forma entre Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis).
A la plana alluvial de vora el riu pla de Campdorà , on passa la carretera de Girona a la Bisbal i el ferrocarril de Barcelona a Cervera de la Marenda del qual té estació, hi ha una part important del poblament L’església parroquial Sant Jaume, en part romànica segle XII, depengué, fins al començament del segle XIX, de Santa Eulàlia de Sacosta, de Girona Fou agregat a Girona el 1974