Resultats de la cerca
Es mostren 11899 resultats
tradició
Cristianisme
Material transmès que l’Església accepta com a expressió genuïna de la fe i que constitueix el dipòsit de la fe
.
Afirmada la seva validesa per l’Església antiga —Ireneu, Tertullià, Agustí, etc, hi fonamentaren llurs arguments contra els heretges—, la seva definició clàssica prové de Vicenç de Lerins “En l’Església catòlica cal retenir allò que ha estat cregut arreu, sempre i per tothom" Per a poder-hi distingir què cal acceptar com a expressió genuïna de la revelació, la teologia parla d’una tradició divinoapostòlica , el contingut de la qual es basa en el testimoniatge dels apòstols, i d’una tradició eclesiàstica , formada per tots els elements introduïts després de l’era apostòlica Quant a la seva…
filosofia islàmica
Filosofia
Filosofia desenvolupada en el món islàmic.
La filosofia aparegué en el món musulmà com una disciplina essencialment estrangera L’estricta ortodòxia de l’islam sunnita només concebia el coneixement de Déu des d’un punt de vista fonamentalment jurídic Això no obstant, i amb l’ajuda de les traduccions d’obres científiques i filosòfiques gregues, directament de l’àrab o a través del siríac Gondēšāpūr, fou introduïda l’especulació filosòfica, sovint en un difícil equilibri per no caure en l’heterodòxia Així, els traductors Ḥunayn i el seu fill Iṣḥāq, entre altres, assimilaren erròniament Aristòtil al neoplatonisme D’altra…
semita
Història
Individu d’un dels pobles que constitueixen una unitat etnicolingüística que ocupa una regió limitada al N pel Taure i l’Antitaure, al s. per l’oceà Índic i la mar d’Aràbia, a l’E per l’altiplà irànic i a l’W per la mar Roja i la Mediterrània.
Successives migracions han estès les llengües semítiques a Etiòpia i a l’Àfrica septentrional El mot fou usat per primer cop per ALSchlözer el 1781 per a designar un grup de llengües arameu, hebreu, àrab i fenici parlades per pobles que un passat bíblic Gènesi feia, en llur majoria, descendents de Sem, fill de Noè És impossible d’establir quin és el primitiu poble semític i el lloc on habitava En època històrica, pobles de parla semítica anaven penetrant en onades successives als països civilitzats del Pròxim Orient i de Mesopotàmia A partir d’aquesta migració constant és legítim de…
estat sòlid

Diamants, exemple d’estat sòlid
(CC0)
Física
Estat de la matèria en què les molècules que la componen, a causa de les forces de cohesió, tenen un moviment entre elles molt restringit, limitat a una vibració entorn d’una posició d’equilibri fixa.
Quan un sòlid és format per molècules repartides regularment en l’espai, de manera que és possible de definir un vector constant que permet de passar d’un punt a un altre d’anàleg, hom diu que el sòlid és un cristall o que és cristallitzat quan hi ha un cert ordre, bé que no hi ha una regularitat en la xarxa, hom parla de quasicristall D’altres, però, tenen llurs components escampats aleatòriament per la massa que constitueix el cos i són anomenats amorfs , com és el cas del vidre, la fusta, el niló, etc De fet, només els cossos cristallins són considerats sòlids en l’estudi d’aquest estat d…
motor dièsel

Secció d’un motor dièsel d’injecció directa (a l’esquerra) i esquema del seu funcionament (a la dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Motor de combustió interna en què el combustible és injectat a la cambra de combustió, on hi ha aire que ha estat comprimit pel pistó.
La compressió augmenta la temperatura de l’aire fins a uns 900°C, per la qual cosa el combustible, que entra vaporitzat mitjançant la injecció , s’inflama espontàniament Els motors dièsel poden funcionar amb cicles de dos temps i de quatre, idèntics als dels motors d’encesa per guspira La diferència més notable entre els motors dièsel és la forma en què el combustible i l’aire són barrejats En un motor amb injecció directa el combustible és injectat dins el cilindre, on la part superior del pistó, proveïda d’un buidat, constitueix una cambra de combustió El broquet d’injecció ha d’ésser…
bromatometria
Química
Part de la volumetria que inclou els mètodes d’anàlisi en els quals el reactiu valorant és una solució de bromat de potassi.
Hom aprofita analíticament les propietats oxidants d’aquest compost potencial normal de reducció = +1,45 eV de dues maneres diferents per a valorar directament substàncies reductores o per a generar quantitats controlades de brom elemental per tal d’efectuar la bromació de substàncies orgàniques En el primer cas, hom fa la determinació volumètrica en medi àcid fort, en el qual la semireacció de reducció del bromat és la següent la qual serveix per a valorar reductors com ara arsènic III, antimoni III, estany II, coure I, ferro II, talli I, nitrit, selenit, iodur, monoclorur de iode i molts d’…
blocatge
Dret internacional
Operació per la qual les forces navals, i eventualment les aèries i les terrestres, d’un estat intercepten les comunicacions amb el territori d’un altre estat..
Des del punt de vista jurídic el blocatge pot ésser bèllic o pacífic Segons el dret internacional tradicional, el blocatge bèllic ha d’ésser declarat prèviament per l’estat belligerant que l’exerceix, precisant límits territorials i temporals, ha d’ésser notificat als estats neutrals i aquests han d’observar-lo sempre que sigui efectiu, és a dir, dut a terme per l’estacionament real de les forces que exerceixen el blocatge enfront de les posicions enemigues, i sempre que sigui imparcial, és a dir, afectant igualment qualsevol altre estat En el cas de trencament del blocatge bèllic, el país…
acumulació
Economia
Procés de transformació d’una part de la plusvàlua en capital, que constitueix la força motriu del desenvolupament capitalista.
La competència entre les empreses en el mercat capitalista fa absolutament necessari el progrés tècnic o les innovacions , com diu Joseph A Schumpeter Per tant, la tècnica del procés de producció està sotmesa a constants transformacions Aquesta demanda d’innovacions que constitueix una veritable necessitat social, exigeix l’acumulació de capitals Tot capitalista es troba sotmès a una pressió envers l’acumulació L’origen de l’acumulació rau en la producció de plusvàlua beneficis, interessos, rendes, etc Una part —generalment la major— de la plus vàlua esdevé capital addicional, i és acumulat…
inflació
Economia
Increment generalitzat i persistent dels preus de les mercaderies i els serveis, que implica, per tant, una reducció del poder adquisitiu del diner.
L’existència de la inflació i la reducció de la capacitat adquisitiva de la moneda són mesurats mitjançant els índexs de preus sobretot l’índex de preus a l’engròs i l’índex del cost de la vida Des d’un punt de vista econòmic, la determinació de la taxa d’increment dels preus a partir de la qual hom pot parlar d’inflació era bastant fàcil abans de la Segona Guerra Mundial la inflació era llavors un fenomen intermitent i agut, però el creixement de les economies occidentals des dels anys cinquanta ha suposat un increment de preus gairebé constant, bé que moderat la major part del…
escut
Diverses formes d'escuts (d'esquerra a dreta i de dalt a baix): caironat; cap de cavall; losanjat; ovalat; pell de toro carlí; pell de toro alemany; pell de toro polonès; quadrat; quadrilong hispànic; quadrilong alemany; quadrilong francès; quadrilong anglès; rodó; triangular; ogival; suís.
© Fototeca.cat
Heràldica
Representació simbòlica d’una persona, família o llinatge, d’una autoritat, de poblacions i països, i, per extensió, de corporacions, entitats, etc, formada per una superfície entre línies, dita camper
, on hom representa els elements heràldics o càrregues.
Té l’origen en les representacions que hom posava com a distintiu als escuts de guerra dels cavallers heràldica En general l’amplària serva una relació amb l’alçària de 5/6 El camper pot ésser dividit mitjançant una partició o una repartició Els punts o les parts de l’escut o espais imaginaris de què hom se serveix per a definir la situació dels elements heràldics són abisme, cap, punta, flanc, cantó, centre del cap, centre de la punta, punt d’honor, llombrígol i vora Les formes més generalitzades són l’escut caironat l’escut de cap de cavall , que té la forma d’un cap de cavall…