Resultats de la cerca

Començà estudis de filosofia, que abandonà pels de cinematografia, i l’any 1962 es graduà en direcció al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma, i amplià estudis a Londres Entre la segona meitat de la dècada dels anys seixanta i l’inici de la dels setanta milità en un grup d’extrema esquerra de tendència maoista Les seves dues primeres produccions cinematogràfiques I pugni in tasca, 1965 La Cina è vicina, 1967, premi especial del jurat del Festival de Venècia, mostren aquest decantament Sense abandonar mai del tot el to de denúncia, en els films posteriors amplià la seva…

Després de combatre en l’exèrcit de la Segona República i de passar pels camps de refugiats de França, tornà a Barcelona, on es llicencià en químiques i es doctorà en biologia per la Universitat de Barcelona A la dècada de 1950 fou director de l’Instituto de Ciencias del Mar de Isla Margarita Veneçuela, actualment Estación de Investigaciones Marinas de Margarita EDIMAR, on creà el laboratori oceanogràfic de la Fundació La Salle Fou president del Comitè d’Oceanografia Química del CIESM de Mònaco Convidat pel Reial Institut de Ciències Naturals de Bèlgica, l’any 1966 participà en una…

El lloc de Peralta, avui despoblat, degué ésser colonitzat, igual com Renau, al segle XII El seu castell fou bastit entre els segles XII i XIII per la família Montoliu, nissaga que conservà la senyoria sobre l’indret fins el 1447, any en què Joan Gabriel de Montoliu llegà el castell i lloc de Peralta al monestir de Santes Creus Malgrat les notícies antigues sobre l’indret de Peralta, no es disposa de referències sobre la seva església, que era dedicada a Santa Maria, tot i que és possible que la seva construcció inicial correspongués al segle XIII Hom sap que era sufragània de l’…

Es tenen poques referències directes d’aquest castell, avui desaparegut, que en altre temps presidí el poble d’Alió La primera referència documental del lloc d’Alió és de l’any 1154, quan en la butlla promulgada pel papa Anastasi IV en què es confirmaven les propietats de l’església de Tarragona surt esmentada ja l’església d’Alió Tot i això, a mitjan segle XII aquesta zona encara no devia estar completament repoblada, atès que el lloc d’Alió fou cedit l’any 1174 per l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Torroja, a Ponç de Bruguera per tal que el repoblés El 1205 un fill de l’esmentat Ponç s’…

Aquest castell, avui desaparegut, sorgí dins el terme del castell d’Alforja, del qual Riudecols formava part El terme d’Alforja fou concedit l’any 1158 a Ramon de Ganegod per part del comte Ramon Berenguer IV El topònim Riudecols és conegut des del 1170, que apareix entre les afrontacions del terme del castell d’Escornalbou El senyor del castell d’Alforja, Ramon de Ganegod, subinfeudà el lloc de Riudecols a Pere de Puig l’any 1182 Aquest degué alçar un castell tot seguit i començà la repoblació del terme El seu fill I hereu Guillem de Puig, degué adoptar el cognom Riudecols, cognom que també…

El lloc de Llavorsí és documentat des de l’any 1149, tot i que la força no ho és fins al segle XIII Segurament Llavorsí havia format part en el seu origen del terme del castell de Gilareny, molt properal poble Llavorsí fou un terme de jurisdicció comtal La primera referència de la força de Llavorsí és produeix en el context de les guerres del Pallars al final del segle XIII L’any 1298 Roger Bernat III, comte de Foix i vescomte de Castellbò, és negà a lliurar els llocs i els castells de Tírvia, Glorieta, Biuse i Arestui, empenyorats per la comtessa vídua Blanca de…

Presidint el poble de Cambrils, i al cim d’un turó de la serralada del Bartoló Vell, hi ha situat el castell de Cambrils Les ruïnes que ens n’han arribat, bé que testifiquen el lloc on es trobava aquest castell, no semblen pas pertànyer a l’època romànica El 3 de juliol de l’any 1039, el bisbe d’Urgell Eribau donà a Ricard Altemir les parròquies d’Alinyà, i li imposà com a condició que sempre li fes, juntament amb el vescomte Folc, host i cavalcada amb set cavallers i que li prestés els serveis feudals que havia de fer al seu senyor, el castlà de Cambrils Segons un document de l’…

L’antiga ermita de Sant Climent del Flequer, de la qual queden tan sols petites restes, es trobava situada just al mig de l ‘actual demarcació entre el mas Flequer i i el mas del Perer de Planes L’ermita deu el seu nom al mas Flequer, que apareix documentat per primera vegada el 1410 com en Flaquer No obstant això, en diferents compra-vendes de terres se’ns parla d’un lloc anomenat Planes Podria ser que, dintre d’aquesta demarcació, perfectament organitzada ja al final del segle XI, es construís l’ermita de Sant Climent i servís de centre religiós per als habitants dispersos de muntanya No…

Història Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell de Montmaneu Molt aviat començà a exercir les funcions de parròquia del terme, i encara les conserva en l’actualitat Les primeres notícies del lloc corresponen a l’any 1063, ja que en el seu testament sagramental Miró deixà a Ramon Eromir i a la seva muller Belisen la torre amb l’alou i les vinyes que eren a Montmaneu anomenades Claravalls in Monte Ma del que vocant Clares Vals L’església apareix documentada per primera vegada l’any 1065, en el testament del castlà del castell anomenat Alemany…

Tot i que un document del 999 sembla esmentar-la, la primera menció directa de l’església és del 1029, any en què Gigo i els seus fills permuten amb el monestir de Sant Cugat del Vallès un alou al terme de Lavit, dins el comtat de Barcelona, que limita a ponent amb terra de Sant Julià, la qual cosa dona a entendre l’existència en aquesta data de la capella Torna a aparèixer documentada l’any 1093, en un establiment que feu el monestir de Sant Cugat als germans Guilamany, Albert i Mir d’un alou situat al terme de Lavit, prop de Sant Julià L’església pròpiament dita s’…