El lloc de Peralta, avui despoblat, degué ésser colonitzat, igual com Renau, al segle XII. El seu castell fou bastit entre els segles XII i XIII per la família Montoliu, nissaga que conservà la senyoria sobre l’indret fins el 1447, any en què Joan Gabriel de Montoliu llegà el castell i lloc de Peralta al monestir de Santes Creus.
Malgrat les notícies antigues sobre l’indret de Peralta, no es disposa de referències sobre la seva església, que era dedicada a Santa Maria, tot i que és possible que la seva construcció inicial correspongués al segle XIII. Hom sap que era sufragània de l’església del Catllar fins que l’any 1572 l’arquebisbe Gaspar Cervantes de Gaeta la separà de la parròquia del Catllar i la uní a la parròquia de Renau, de la qual esdevingué sufragània.
L’església es troba avui dia totalment arruïnada. Es tracta d’un edifici del segle XIV, d’estil gòtic, d’una sola nau i capçalera carrada. En un dels seus murs hi havia la data del 1324. Al mes de novembre del 1948 foren descobertes i arrencades de la paret unes pintures murals al tremp, del segon quart del segle XIV, i passades sobre tela; actualment es troben al Museu Diocesà de Tarragona. També s’hi serva el retaule dels Goigs de la Benaurada Verge Maria, pintura sobre taula del Mestre de Peralta (1479-1519). L’any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, fou destruïda a l’església de Renau la imatge de la Marededeu de Peralta, de fusta policromada, obra del segle XVII.