Resultats de la cerca

Àrea de nidificació del gaig blau Coracias garrulus als Països Catalans Carto-tec, original dels autors Aquest ocell és característicament estival només visita les nostres terres per efectuar la reproducció o com a migrador durant els seus llargs viatges cap als seus llocs d’hivernada que es localitzen al S d’Àfrica, o des d’ells Es troba com a nidificador local a la Catalunya Nord, a la resta del Principat i al País Valencià, i només com a migrador irregular i escàs a les Balears no hi ha cap observació a Andorra És un migrador poc nombrós, que es detecta amb més freqüència a la primavera…

Situació i presentació S’estén a la riba esquerra del Ter, des de la riera de Sant Climent fins a la ciutat de Girona El 1974 hom li va segregar el sector més pròxim a la ciutat 3,5 km 2 , amb el nucli de Sant Ponç de Fontajau, i part dels antics termes parroquials de Taialà i Domeny, amb els quals assolia 52,8 km 2 El límit meridional del terme coincideix amb el curs del Ter, que el separa dels municipis de Bescanó i Salt a llevant confronta amb Girona, Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, al N amb Palol de Revardit del Pla de l’Estany i amb Canet d’Adri, i a ponent el límit…

Els components d’Els Setze Jutges, O Maspons, 1964 AOM Ens calen cançons d’ara és el títol del text que es reconeix com a primera expressió pública del futur moviment Aparegué el 1959 a “Germinabit”, predecessora de “Serra d’Or”, i el signava Lluís Serrahima, un dels futurs membres d’Els Setze Jutges El moment coincidia amb la gestació dels primers conjunts espanyols mimètics del pop anglosaxó, que començarien aviat a sonar a les emissores de ràdio i a les primeries de la televisió A l’origen d’aquest vast fenomen sociomusical hi ha diverses iniciatives disperses i un sentit pragmàtic que les…

Vida Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i s’inicià en el cinema com a crític i redactor en el "Diari de Sabadell" i com a realitzador de curts independents en 8 mm 1963-69 El primer d’aquests curts, Coses que passen 1963-64, amb Tomàs Pladevall, rebé un premi del CEC Installat a Barcelona, dirigí per a Vértigo els curts comercials Catherine 1970 Semejante a Pedro 1970 La mano de Belgrado 1971 i Farigol 1971, amb Josep Maria Vallès Realitzà l’episodi "Terror entre cristianos" del llarg Pastel de sangre 1971, amb J M Vallès, Emilio Martínez-Lázaro i Jaime Chávarri i, en…

Els autors àrabs l’anomenaren lisan al-'aǧam i, més concretament, 'aǧamīyya ‘llengua dels estrangers’ L’heterogeneïtat etnicocultural i lingüística de la península Ibèrica motivà que no fos uniforme el llatí vulgar que s’hi propagà, diversitat que s’accentuà encara pel fet que no hi hagué cap pauta cultural durant la dominació sarraïna No hi hagué, doncs, una llengua mossàrab peninsular, sinó diversos dialectes regionals La societat mossàrab fou afectada de diglòssia, puix que, per bé que colloquialment emprés un parlar romànic, mai no l’escrivia, i totes les vivències culturals les rebia en…

Fill i successor del vescomte Jofre V Tingué una participació destacada en la guerra dels Dos Peres, tant en els aspectes militars com en els diplomàtics Després de lluitar el 1357, el 1361 anà a Castella amb el vescomte Bernat II de Cabrera i el baró Gilabert VI de Cruïlles per signar una pau que resultà efímera es distingí tot seguit combatent a Aragó Caranyena, 1363 i al País Valencià Aiora, 1364 i assistint a la signatura de la pau de Sos amb Navarra 1364 L’ajusticiament del gran privat Bernat II de Cabrera 1364, amb el qual l’unia una gran amistat junts havien lluitat contra els comtes…

Una línia romangué al Donasà, que senyorejà fins el 1711, quan Lluís XIV l’incorporà a la corona per cessió de Louis d’Usson forma francesa de So , marquès de Bonac A una altra línia pertangué Estefania de So , filla d' Arnau I de So i germana d' Arnau II de So , castlans de So i de Queragut, els quals succeí Fou casada amb Bernat de Llo o d’Alió i foren pares d' Arnau III de So mort el 1308, que el 1260 rebé del rei Jaume I les senyories d’Évol, Saorra, Estavar i Eus i la castlania de Puigbaladó i el 1266 en propietat, però sota la senyoria dels vescomtes de Castellbò, So i Queragut …

Distribució dels paràsits cuaample Stercorarius pomarinus i cuapunxegut Stercorarius parasiticus a la Catalunya peninsular i presència ratllat i abundància nombre d’individus, en negre de gavines de mida mitjana o petita i de xatracs, ocells marins que són atacats amb més freqüència pels paràsits Noteu que als sectors dels deltes del Llobregat i de l’Ebre hi ha els valors més alts de gavines i també d’observacions de paràsits números en blau l’absència de número indica una sola observació El cas de la badia de Roses es pot explicar pel fet que la majoria de les seves gavines sobretot, la…

Les calàbries són ocells cabussadors de grans dimensions, de plomatge molt semblant en totes les espècies a l’hivern, però diferenciat i característic a l’època nupcial La calàbria petita Gavia stellata ateny 56 cm i en plomatge hivernal a dalt a l’esquerra es reconeix principalment per la forma del bec, fi i lleugerament boterut de baix, mentre que a l’estiu la la dreta és característica per la taca verme/losa del coll La calàbria agulla Gavia arctica ateny 64 cm i en plomatge hivernal al mig a l’esquerra és difícil de reconèixer, mentre que a l’estiu al mig a la dreta és…

Fills d’una família de militars d’ascendència flamenca Residiren a Madrid i a Mondoñedo Galícia abans de tornar a Barcelona on, encara infants, formaren part del cor del teatre del Liceu Miquel s’inicià com a aprenent al taller d’escultura industrial de Josep Bofill, i passà, al cap de poc, a la foneria Masriera i Campins, on aviat ingressà Llucià Allà tractaren els principals escultors de l’època i el jove Manolo Hugué, que també hi treballava Parallelament, foren deixebles de Josep Montserrat Freqüentaren el grup d’El Rovell de l’Ou Animats per Josep Llimona, es presentaren a l’Exposició de…