Resultats de la cerca

El lloc d’Àreu, com d’altres pobles de la Vall Ferrera, era format per la vila closa o fortalesa i la vila baixa de cases sense emmurallar Si bé en viles com ara Araós o Alins l’església de la vila baixa era la que gaudia de la categoria de parròquia, en el cas d’Àreu fou l’església de la vila closa, Sant Feliu, la que exercí aquesta funció, en detriment de l’església de la vila baixa, és a dir, de Sant Joan Això, és clar, tenint en compte que les ruïnes que actualment es coneixen com a Sant Joan siguin les restes de l’església esmentada per Pere Tragó en el Spill  del vescomtat de …

Situació Les restes d’aquest gran despoblat, encara notables, s’esglaonen en un pendent de muntanya ECSA - A Roig A 1,5 km abans d’arribar a Llavorsí per la carretera que ve de Rialb, surt una pista, enfront mateix de les ruïnes de l’Hostal del Rei, que s’enfila per un dret coster, sobre la riba esquerra de la Noguera Pallaresa Després de 4,9 km de forta pujada s’arriba al santuari barroc de la Mare de Déu de Biuse, que s’alça sobre les ruïnes del castell i despoblat, disperses per tot el rodal en terrasses graonades ARD Mapa 34-10215 Situació 31TCH533044 Història El primer esment conegut del…

El lloc de Ciutat, situat en un turó que domina l’aiguabarreig dels rius Segre i Valira, i tota la plana de l’Urgellet, des del congost del Baridà fins al de Tresponts, és habitat des de molt antic segons les geografies de Plini i Estrabó, era la Civitas Orgellia , capital dels ceretans, emplaçada al lloc del poblat d’Arse-Durgui Cal assenyalar que, tot i aquesta relació amb el mon romà, en aquesta època la seva importància és secundària amb relació a Llívia lulia Ubica que era el principal establiment romà de la regió aquesta és la versió històrica tradicionalment admesa, però fins ara no…

El primer vescomte conegut és Adalelm, mencionat el 862 El 913 ho era Ramon I, i el 925 l’hauria succeït Remesari, fill de Guilesinda, parenta del comte Miró II Els comtes cerdans tenien semblantment delegats i lloctinents elegits per ells en els pagi de Conflent i de Berguedà A la segona meitat del segle X el vescomtat de Cerdanya esdevingué hereditari i vinculat a un patrimoni familiar El títol i el feu foren transmesos des d’aleshores d’una manera regular de pares a fills en l’ordre següent Bernat I 966-~983, Sunifred 983-1032, Bernat II 1035-d 1067 i Ramon II 1078-1130/34 Pel matrimoni de…

Amb la seva germana Constança restà sota la tutoria de la mare i de llurs cosins Ramon de Perellós i Ferrer de Marimon i de Manresa 1390 El rei els comprà la castellania de Rodés i, en canvi, els vengué el lloc de Llo en alou Quan els cosins tutors es disposaven a anar a Sardenya amb el rei, aquest nomenà tutor l’altre cosí germà Ponç de Perellós, en lloc d’ells Per vincle del testament patern, Elionor prometé a Ramon de Perellós que, en cas de morir sense fills, li lliuraria els seus dominis de Jóc, Finestret i Saorla, la meitat dels quals tenia pel vescomte de Castellbò, i el…

El lloc i el castell de Padrinàs són coneguts des del començament del segle XIV És documentat que l’any 1313 el procurador del noble Ot de Montcada, el cavaller P de Santa Eulàlia, constituí procurador especial el cavaller Berenguer de Torrents per a requerir al comte d’Urgell que tornés al noble Ot de Montcada, entre altres, els següents castells Sisquer, Montargull força de “Montarguyl”, Padrinàs “castro et vila de Padrinaç” , de l’Espluga de Lavansa “ castro et villa d’Espluga de Lavança” , Josa, Fórnols, Ossera i altres castells i llocs posseïts en feu del comte Ot era el tutor del seu…

Situació Vestigis dels murs del castell, d’un aparell extremament bast ECSA – A Villaró Es troba en un serrat al nord del poble de Miravall Mapa 34–11253 Situació 31TGC583874 Un cop arribats a Miravall, cal prendre la pista que, des de l’entrada del poble, s’enfila cap a les bordes de la serra A 1 km, aproximadament, un revolt molt tancat marca l’inici d’una roureda Cal prendre des de la pista mateix un caminet perdedor que s’enfila cap amunt A uns 200 m es troba una roca amb les restes de la construcció Història No hi ha dades certes sobre el castell de Miravall, possiblement una…

Els primers esments del lloc de Montenartró daten del 1034 i el 1060, en què se cita com a límit dels termes de Santa Eulàlia, Sant Julià, Sant Martí i Sant Pere, de Romadriu El lloc formava part del vescomtat de Vilamur La parròquia de Montenatró, Montano Hortone , és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell En les dècimes papals del 1279 apareix com a cap del deganat de Montenartró, que en aquesta relació sols inclou la parròquia d’Estac Gràcies a la visita realitzada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona als diferents deganats del bisbat d’Urgell, entre els anys 1314 i…

Els castells de Colomers i Serret i la vila de Romadriu foren separades dels dominis vescomtals l’any 1034 per Isarn i la seva muller Quíxol per dotar llur filla Ermengarda, muller d’Arnau Dacó L’any 1060 Arnau Dacó llegà el patrimoni als seus fills Ramon, Tedball i Guillem Aquest darrer, que havia esdevingut ardiaca de l’església d’Urgell i posteriorment bisbe electe, féu donació els anys 1087 i 1093 dels castells de Romadriu, Castellarnau, Colomers i Serret, entre d’altres, a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica La seva mort obrí una etapa de relacions conflictives entre els seus…

El lloc de Romadriu o Riumadriu, amb el nom de Rio matrice , és esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell L’any 1034, la vila de Romadriu i els castells de Colomers i Serret, als termes de Santa Eulàlia, Sant Martí, Sant Julià i Sant Pere, són donats pel vescomte Isarn i la seva muller, a Arnau Dacó i la seva esposa, Ermengarda, que l’any 1050 deixava en el seu testament sacramental els castells de Romadriu, Colomers i Serret al seu marit Arnau Dacó Tot i que les notícies sobre el castell de Romadriu són molt abundoses fins el 1300, cal esperar al començament del…