Resultats de la cerca

Estudià a París i als EUA, especialitzat en geografia física Fou professor a Rennes i a Estrasburg Publicà la tesi Le Plateau Central de la France et sa bordure mediterranéenne Étude morphologique , el 1923, i entre les seves obres destaquen L’Amérique Septentrionale , a la Géographie universelle de Pau Vidal de la Blache 1935-36, i un Vocabulaire franco-anglo-allemand de géomorphologie , publicat el 1956

Hi collaboraren escriptors, molts d’ells de gran prestigi, hostils a la política cultural del Noucentisme, entre d’altres Careta i Vidal, Víctor Català i Carreras i Candi, i hi aparegueren obres de Víctor Català 3000 metres , 1918-20, Miquel i Planas, Eduard Girbal, Pin i Soler, Verdaguer, etc Desaparegué el 1926 perquè no volgué subjectar-se a la censura que havia imposat la Dictadura

Es lliura al millor recull de poesia original i inèdit, i no s’admeten obres ja premiades Fou creat el 1950 per l’editor Josep Pedreira , i rebé el nom de premi Ossa Menor , fins el 1958 El 1959 canvià el nom per l’actual en honor al poeta mort aquell mateix any Fins l’any 2021 fou atorgat amb la participació de la Fundació Enciclopèdia Catalana El premi fou entregat durant la  Nit de Santa Llúcia  fins a l’edició del 2024, i el novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la  Nit de les Lletres Catalanes Relació d’obres i autors guardonats 1950 Llengua de foc , de Pere Ribot 1951…

Teòricament, l’ofici era triennal Hi hagué tres vegueries, amb molt poques notícies de llurs titulars Atenes Guillem Sesplanes, 1321 Galceran de Peralta, 1370/71-74 i 1377-79 Bernat de Vic, 1374-77, Tebes Guillem de Puig, 1331 Joan de Lloria, 1359 Albert de Bonacolsis, 1366-69 Nicolau d’Ardonyo, 1369-72 i 1375-78 i Levàdia Guillem d’Almenara, 1366 i 1373-79 Guillem Frederic d’Aragó, 1366 Gilbert Vidal, 1374

Se celebra a Estrasburg la primera sessió de la nova legislatura del Parlament Europeu, que estrena una nova seu, un edifici que porta el nom de la sociòloga francesa Louise Weiss En la sessió inaugural, Nicole Fontaine, diputada per la Unió per la Democràcia Francesa, és elegida presidenta de la Cambra Entre els 14 membres de la nova vicepresidència, hi ha els catalans Aleix Vidal Quadras PP i Joan Colom PSOE

Autor de sarsueles, com Primer jo 1873, Les campanetes 1873, en collaboració amb Eduard Vidal i Valenciano, musicades per Josep Ribera, El somni de la innocència 1895, amb música d’U Fando, etc Adaptà el vodevil Kikirikí 1887, l’opereta Flor de te 1897 i les comèdies La torre dels misteris 1876 i La casa tranquilla 1879, i La làmpara meravellosa 1894 Dirigí el Teatre Tívoli de Barcelona

Treballà a l’Oficina d’Estadística de Stuttgart i fou professor d’economia des del 1864 a Halle, Estrasburg i Berlín El 1899 fou designat membre del senat prussià Marcà una època en el desenvolupament de la ciència econòmica alemanya contemporània Fou famosa l’anomenada Methodenstreit , que l’enfrontà a l’economista austríac KMenger També influí en la formació d’economistes espanyols com Flores de Lemus i Vidal i Guardiola

Membre del Club Deportivo Piscinas, posteriorment passà al Club Esportiu Laietà 1988 Obtingué el Campionat d’Espanya de segona categoria amb Lluís Gombau 1966, 1967 i onze anys el Campionat de Catalunya en paleta de cuir amb José Miguel Legarrea i Jordi Vidal 1955-66 Jutge internacional als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, fou monitor de l’Escola de Paleta de la Federació Catalana de Pilota 1990-95

Amb el Repartiment fou atribuït a Pere d’Altafulla, però després fou recuperat per al-Azraq Des del 1329 fou posseït per Vidal de Vilanova i els seus successors Restes escassos vestigis Dóna nom a la vall de Pop , vall mitjana del riu de Gorgos, pintoresca i amb els típics conreus mediterranis de secà, oberta entre les serres de Laguar i del Carrascar de Parcent Comprèn els termes de Benigembla, Murla i Parcent

Era un partit possibilista, partidari de les reivindicacions immediates, que seguia la línia ideològica tradicional d’ El Obrero El líder fou Josep Pàmies i els membres del comitè central foren Antoni Llardell, Leandre Palència, Benigne Huguet, Josep Ferràndiz, Rossend Pich, Antoni Sagués, Ramon Pujol, Joan Vidal, Artur Guardiola i Miquel René La decadència a partir de 1891 de les Tres Classes de Vapor acabaria provocant també el del partit, que es dissolgué el 1916