Resultats de la cerca
Es mostren 1458 resultats
Sant Serni de Coborriu (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació L’església de Sant Serni de Coborriu vista per la banda nord-est ECSA - E Pablo Aquesta església és situada no gaire lluny de Santa Maria de Talló, en entrar a la vall d’Ingla Mapa 35-10216 Situació 31TCG998898 És a uns 2,5 km de Bellver per la carretera local que surt d’aquesta mateixa població en direcció S i passa per Talló RMAE Història La menció més antiga d’aquesta antiga església parroquial, sota la forma Caput rivi , es troba en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document que pretén ésser del 819 però que sembla que es redactà vers la segona meitat del segle X L’…
Sant Quirc de Colera (Rabós d’Empordà)
Art romànic
Situació A uns 5 km al nord-est del municipi de Rabós d’Empordà i vora el vell camí del coll de Banyuls, s’aixequen les ruïnes de l’antic monestir benedictí de Sant Quirc o Sant Quirze de Colera Aquest important cenobi, fundat a la capçalera de la vall de la riera de Sant Quirc o la Requerada, que neix a la carena de l’Albera, prop del coll de la Perdiu, ofereix encara un aspecte impressionant i les seves restes presenten vestigis d’èpoques diverses Es trata d’un dels monuments medievals més notables de l’Empordà i, sens dubte, de tot el país Vista de conjunt del monestir des del costat sud-…
L’organització eclesiàstica i cultural sota els visigots
Aspecte de l’amfiteatre romà de Tarragona, lloc de martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi ECSA - F Tur Les dades de què disposem per a l’estudi de l’organització eclesiàstica de la Península Ibèrica amb l’arribada dels visigots semblen prou clares per poder assegurar una continuïtat de la xarxa provincial d’època romana tardana Tot i que es faran modificacions, com veurem, l’evolució de l’organització eclesiàstica sembla que obeeix a un procés normal de l’antiguitat tardana, comú també a altres regnes germànics Els arquebisbats perpetuen, en línies generals, les…
Ramon de Penyafort
Historiografia catalana
Eclesiàstic i canonista.
Vida i obra Era fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort, i de Saurina Format, molt probablement, a redós de la catedral de Barcelona, l’any 1204 en fou clergue i scriptor El 1218 anà a la Universitat de Bolonya, on estudià cànons i exercí també el professorat fins el 1222 Escriví una Summa Iuris Canonici , redactada, sembla, entre el 1218 i el 1221 De nou a Barcelona 1223, fou canonge i paborde de la seu Renuncià molt aviat aquests càrrecs i ingressà en l’orde dels frares predicadors, fundat per sant Domènec, orde que havia conegut a Bolonya Seguiren uns…
Santa Maria de Senterada o de Santa Grata
Art romànic
El primer document conegut referent al monestir de Senterada és un precepte de l’emperador Lluís el Pietós, emès a Frankfurt el 21 de juny de l’any 823, a precs del comte Matfred d’Orleans, pel qual rebia sota el seu domini, defensa i tuïció el monestir de Santa Maria, dit de Santa Grata, que havia fundat el bisbe Possidoni d’Urgell successor del bisbe Fèlix en virtut d’una concessió que el mateix emperador havia efectuat quan era rei d’Aquitània, és a dir, abans de l’any 814, junt amb la cella de Sant Fruitós de Balestui Alhora li confirmà la lliure elecció d’abat sota la regla de Sant Benet…
Sant Marçal del Montseny
Art romànic
Situació Vista de ponent de l’església de l’antic monestir M Anglada Petit priorat benedictí en una vall del Montseny J Tous L’església de Sant Marçal del Montseny, adossada a l’antiga casa del priorat, convertida en hostal, es troba a uns 1 100 m d’altitud, sota el coll del mateix nom, travessat per la carretera de Viladrau a Sant Celoni i prop del punt on coincideixen les comarques del Vallès Oriental, de l’Osona i de la Selva, o els municipis de Montseny, Viladrau i Arbúcies, a l’indret conegut com “la Taula dels Tres Bisbes”, perquè hi coincideixen també tres bisbats Mapa L37-14364…
Santa Maria de Tortosa
Art romànic
Situació La catedral de Tortosa, actualment un edifici bàsicament gòtic, és emplaçada al mateix indret on hi hagué la catedral romànica, al peu del turó de la Suda, al sud-oest, prop del riu CPO Mapa 32-20 522 Situació 31TBF913213 Història El recinte actualment ocupat per la catedral tortosina i les construccions de l’antiga canònica correspon a un sector important de la ciutat des de la seva fundació Les prospeccions arqueològiques permeten assegurar que aproximadament en aquest lloc es trobava el fòrum romà Posteriorment, sembla que s’hi van aixecar també un temple cristià altmedieval i la…
nombre racional
Matemàtiques
Conjunt de fraccions equivalents que representen una mateixa quantitat, entera o no.
Dues fraccions a / b , c / d són equivalents o iguals si, i només si, els parells de nombres enters que les constitueixen compleixen la relació ad = bc Cada classe de fraccions equivalents en aquesta relació d’equivalència és un nombre racional Si la fracció que defineix un nombre racional té numerador múltiple del denominador, és a dir, a = kb k ∈ℤ, la fracció a / b és equivalent a k/ 1, que hom acostuma a escriure en la forma k/ 1 = k En aquest sentit hom pot dir que els nombres enters són un subconjunt dels racionals Entre els nombres racionals hom pot definir les…
Castell de Malpàs (el Pont de Suert)
Art romànic
El poble de Malpàs es troba al sud del terme, a la part baixa del riuet de Peranera, i és visible des d’altres llocs de la vall Malauradament no hi ha gaires referències documentals del lloc de Malpàs Vers l’any 1090, en la rememoració dels greuges que presentà el comte Ramon IV de Pallars Jussà contra Artau II de Pallars Sobirà, es diu que aquest havia trencat la Treva del Senyor ad Mala , que tant podria tractarse de Malpàs com de Malavella Des de la segona meitat del segle XII, el lloc i castell de Malpàs formaren part de la baronia d’Erill Així, Marina d’Erill deixà en…
Sant Esteve de Covengos o Coneges (Perpinyà)
Art romànic
El 876 la villa Covengos i la seva església de Sant Esteve formaven part dels dominis alodials donats al comte Radulf germà de Guifré el Pilós i de Miró el Vell i a la seva esposa Ridlinda probablement neboda seva per Anna, filla de difunt Alaric, comte d’Empúries, i de la comtessa Rotrudes ella mateixa filla del comte Berà I de Rasès i de Barcelona Nogensmenys, el 14 de juny del 899, la villa Codincus i la seva església, curiosament, són compreses entre els nombrosos predis confirmats al pròcer narbonès Esteve espòs de la susdita Anna pel…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina