Resultats de la cerca

El lloc fou ocupat per una gran villa de l’alt imperi, completament refeta durant el s IV dC a aquesta segona fase de la villa pertanyen unes termes Hi fou bastit al damunt el mausoleu, aprofitat durant l’època medieval com a capella dedicada a sant Bartomeu, i després com a casa de pagès fins el 1958 La primera referència a les restes romanes és del 1572 Ponç Icard, però els mosaics no foren descoberts fins el 1877 Antoni Gallissà, Gudiol i sobretot Domènech i Montaner en feren els primers estudis, del 1901 al 1909, encara que la publicació del darrer aparegué el 1931 Hom l’…

El costum de fer grans fogueres la nit o revetlla de sant Joan festes de Sant Joan, antiquíssim i propi de tot el món occidental foc, és estès arreu dels Països Catalans hom n'encén de familiars a les masies i les cases aïllades o de collectives als barris i els pobles aquest costum s’ha estès també a unes altres revetlles, com la de Sant Pere Des de fa uns quants decennis hom encén una foguera al cim del Canigó, des d’on hom porta la flama a diverses poblacions catalanes per tal d’encendre les fogueres de Sant Joan això ha donat origen a la creació de l’organització de caràcter patriòtic Els…

L’estirp coneguda és Pere de Ferrera mort en 1393-1400, ciutadà de Barcelona, casat amb Francesca El seu fill Felip de Ferrera mort en 1443-44, també ciutadà parent de l’abat de Santes Creus Guillem de Ferrera, fou un dels fundadors de l’Escola Lulliana del carrer del Carme de Barcelona, posseí una magnífica biblioteca i comprà llibres per a Pere III, Joan I i Martí I, fou conseller de Barcelona 1407 i 1423 i es casà vers el 1399 amb Serena Sacosta neta de Pere Sacosta, batlle general de Catalunya El seu fill Felip de Ferrera i Sacosta mort el 1472 a Montpeller fou mercader i…

Aconsellava els consellers i els oficials reials en casos referents a la utilitat i la defensa de la ciutat, el seu territori i, més tard, també les seves possessions Derivava de la reunió general de veïns o consell ple, convocat pel veguer sense limitació de nombre El 1258 Jaume I el limità a dos-cents prohoms, elegits pels consellers, el veguer i el batlle amb nombre gairebé igual de ciutadans honrats i menestrals, i una vintena de mercaders, i el 1265, a cent persones, forma que perdurà molt de temps i donà nom a la institució Tanmateix, ja durant el s XIV els prohoms o jurats…

A la primera meitat del segle XII vivia Guerau de Rupià, que signà, l’any 1128, un document comtal, relacionat amb la revolta del comte Ponç II d’Empúries Quan el comte d’Empúries es tornà a revoltar, deu anys més tard, apareix novament esmentat aquest Guerau de Rupià Sembla que aquest senyor havia perdut uns drets arran de la revolta del comte empordanès El document del 1138 diu que “ Gerallus de Rupiano recuperet suum alodium de villare Sancti Mathei” En aquest moment de guerra, s’havia produït un enfrontament entre Guerau i un tal Bernat Guifre, que havia motivat aquesta pèrdua En un…

Situació Vista d’un dels murs exteriors de la domus , amb la porta on hi ha una ferramenta romànica M Anglada Aquesta domus es troba situada damunt una mena d’altiplà que hi ha al nord-oest de Santa Eulàlia de Riuprimer i cavalcada sobre una penya, sobre el mas de la Codina Domina tot l’altiplà Aquesta domus figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 31,3 —y 39,9 31 tdg 313399 Per arribar-hi cal anar per la carretera de Vic a Moià i Calaf per Súria al km 8,2, a mà esquerra, hi ha el camí que amb un recorregut de 800 m…

El castell medieval del Morell s’aixecaria costat per costat de l’actual església parroquial, dedicada a sant Martí sobre els seus fonaments Plàcid de Montoliu bastí, al segle XVIII, el casal dit “el Castell”, un edifici de planta quadrada de grans dimensions, amb un jardí adjacent El terme del Morell era comprès dins l’extens territori del Codony, el desmembrament del qual prengué un fort impuls amb les iniciatives colonitzadores de l’arquebisbe Bernat Tort i el comte Ramon Berenguer IV sobre el Camp de Tarragona a partir del 1150 Clouria aquesta desintegració la tardana donació del Morell,…

L’església parroquial de Sant Feliu de Cabrera s’alça en el centre del poble És esmentada per primera vegada en un document del 1025 pel qual els comtes de Barcelona Berenguer Ramon I i Guisla i la comtessa mare Ermessendia venen a Guadall els feus i les franqueses de Sant Vicenç exclòs el castell, incloent-hi sancti felici simul cum subienctis suis ecclesiis idem sancti Cipriani sanctique Johannis Pel que fa al topònim Capraria terra de cabres, apareix per primera vegada en un document del 1037, en la venda d’un alou, consistent en casa i terres dins la vila de Cabrera i altres termes…

Aquesta església, avui desapareguda, fou la capella del castell de la Suda Degué ésser bastida dins el recinte d’aquesta fortificació immediatament després de la conquesta feudal de Tortosa l’any 1148 Una de les primeres mencions d’aquest temple es troba en un document sense data que fa referència a l’any 1149 i que conté el repartiment de la ciutat un cop conquerida segons aquesta escriptura, en la divisió especial que es féu del castell de la Suda, s’establí que l’església de Sant Joan fos un edifici d’ús comú per als genovesos i per a Guillem Ramon de Montcada, als quals s’havia atorgat…

Vida S’inicià als escenaris catalans, estudià a l’Institut del Teatre, formà part del Teatro Español Universitario TEU i es perfeccionà a la Universitat de les Nacions de París El 1957 es traslladà a Madrid com a professional del teatre, i debutà amb La Celestina En cinema es donà a conèixer en Tres de la Cruz Roja 1961, Fernando Palacios Actriu d’una gran naturalitat, encarnà un cert tipus de personatges, preferentment en comèdies i films humorístics, als quals aportà un peculiar toc d’humanitat Només pels seus tres únics papers protagonistes, No somos de piedra 1967, Por qué te engaña tu…