Resultats de la cerca
Es mostren 2877 resultats
Wilhelm Robert Worringer
Art
Crític i historiador alemany de l’art.
Metodològicament partia de la “pura visualitat” reine Sichtbarkeit de l’escola de Viena, i sobretot de les posicions de Heinrich Wölfflin, però aviat es decantà cap a la teoria de l' Einfühlung o empatia postulada per Theodor Lipps els anys 1903-06, tot integrant-la al concepte d' abstracció en una dialèctica de tipus binari La seva tesi doctoral Abstraktion und Einfühlung ‘Abstracció i empatia’, 1908, amb una especial atenció a l’art egipci, oriental, bizantí i gòtic, estudiava les formes com a expressió de certs substrats psicològics de cada cultura per a documentar-ne l’…
neologisme
Lingüística i sociolingüística
Unitat lèxica nova, formalment o semànticament, introduïda en una llengua.
Pot designar un objecte, un fruit, no coneguts piolet, guaiaba , o un concepte nou fonema Els neologismes formals es basen en la prefixació preromà , la sufixació alfabetitzar , la composició pesacartes , l’abreujament auto , automòbil, la sigla CNT i el manlleu a una altra llengua bluf, xamfrà, etc Els neologismes semàntics adapten un significant vell, per metàfora, etc, a un nou significat catapulta , dispositiu que, als portaavions, serveix per a impulsar la sortida dels avions Per a la formació de neologismes en vocabularis tècnics, hom recorre sovint al grec i al llatí hom també…
elogi
Literatura
Discurs en lloança d’una persona viva o difunta (panegíric) o bé d’objectes o conceptes abstractes.
A Grècia i a Roma, era una inscripció fúnebre redactada en metres diversos hexàmetres, dístics elegíacs Es destaquen els dels Escipions, de Plaute i d’Enni Més tard fou un pretext per a fer exercicis retòrics brillants i també certs escrits importants elogi de l’amor al Banquet de Plató A causa del seu càracter solemne i ampullós se'n produïren de seguida paròdies burlesques, molt imitades posteriorment La variant més estesa de l’elogi fou la fúnebre Elogi fúnebre dels atenesos, de Tucídides Conreat a Roma, amb el cristianisme adoptà, juntament amb el to de lloança, unes formes…
dislèxia
Psicologia
Dificultat d’identificar, comprendre i reproduir els símbols escrits.
Els símptomes que presenta són la confusió de les lletres que tenen semblances gràfiques trastorn òptic o fonètiques trastorn acústic i l’anormalitat en l’agrupació de les lletres en formar les paraules alteració de la funció de globalització o síntesi Hom ha parat especial atenció en les dislèxies en el camp de la pedagogia en apreciar la dificultat d’un bon nombre d’infants per a l’aprenentatge de la lectura Bé que pot derivar de pertorbacions cerebrals o nervioses, unides sovint a un cert desequilibri, alguns autors moderns veuen també la causa d’aquella dificultat en certs…
baró | baronessa
Història
Persona que posseeix el títol de baró.
El títol de baró, amb la categoria de par, fou establert a França i a Anglaterra a partir del segle XIV al segle XVI l’emperador Carles V l’introduí als seus regnes, i tot seguit esdevingué utilitzat a la majoria dels països europeus Als Països Catalans, però, ja des del segle XIV foren concedits títols de baró a certs nobles posseïdors de terres senyorials d’alguna extensió, els quals ocupaven el darrer lloc dins la noblesa titulada catalana tanmateix, no fou fins a l’any 1798 que aquest títol fou equiparat als altres del regne El títol de baró fou atorgat més fàcilment després…
assegurador | asseguradora
Economia
Persona que assumeix el cobriment de riscs de tercers.
En el llenguatge professional sol ésser anomenat assegurador directe, en contraposició amb el reassegurador En general, és una persona jurídica —companyia mercantil o mútua—, bé que també hi ha casos en què ho són persones individuals Lloyd’s En certs països la funció asseguradora és exercida per organismes públics, sigui amb exclusivitat, sigui en concurrència amb d’altres asseguradors en alguns llocs un important sector és nacionalitzat A l’Estat espanyol, juntament amb les societats anònimes privades i les associacions mútues, uns organismes de caràcter públic especialitzats…
Nicolas-Edme Restif de la Bretonne
Literatura francesa
Escriptor francès.
Personatge estrany i de costums llicenciosos, reflectí les seves experiències sobre la vida camperola i de París en multitud d’obres en total, uns 250 volums, com Le pied de Fanchette 1769, La fille naturelle 1769, Le paysan perverti 1775, La vie de mon père 1779, Les contemporaines en 42 volums, 1780-85, etc Possible confident de la policia treballà a les oficines de la Sûreté durant el Directori, recollí un immens material amb què compongué les Nuits de Paris 1783 Escriví també les seves memòries amoroses Monsieur Nicolas 1794-97 D’estil molt desigual, és, en certs moments, un…
intoxicació
Malaltia provocada per l’acció de substàncies tòxiques sobre l’organisme.
La introducció del tòxic dins l’organisme és sobretot per via digestiva, respiratòria o cutània L’organisme hi reacciona de distintes maneres eliminació del producte per via digestiva vòmits, diarrea, respiratòria per als productes volàtils o urinària tot i que el tòxic pot lesionar els tubs urinífers i provocar una nefropatia El fetge té una gran importància en la neutralització del tòxic oxidació, reducció, hidròlisi, etc Entre els diversos tipus d’intoxicació cal destacar la intoxicació alimentària , produïda per la ingestió d’aliments tòxics, en mal estat o bé contaminats per certs…
cheng
Música
Instrument de corda pinçada xinès.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon de la família de les cítares Considerada la més important de les cítares xineses, consta d’una caixa rectangular amb la tapa harmònica de forma lleugerament convexa El model tradicional té setze cordes de fils de seda actualment de metall, les quals s’afinen per mitjà d’uns petits ponts mòbils individuals Es toca pinçant les cordes amb les ungles d’una mà mentre els dits de l’altra, variant la pressió sobre les cordes, produeixen certs tipus d’ornaments vibrato i d’altres L’evolució i la modernització d’aquest instrument han…
acta
Dret
Document formal que constata un fet, una convenció, una obligació, una deliberació, un acord o una manifestació de voluntat a fi que en quedi constància.
Les lleis regulen diferents tipus d’actes, amb diverses formalitats per a cada una d’elles Així, han de constar en acta els acords i les deliberacions dels organismes públics parlament, consell de ministres, consell municipal, entitats públiques, etc i dels privats societat mercantil, associació, jurat per a atorgar un premi, tribunal d’oposicions, consell de família, etc hom estén també acta dels fets transcendents per a l’estat civil de les persones naixement, matrimoni, emancipació, defunció, etc consten també en acta el pagament de la indemnització causada per una expropiació, les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina