Resultats de la cerca

Nascut en una família pobra, es graduà en silvicultura 1985 i, després de treballar en l’explotació forestal, creà una empresa de mobles amb la qual prosperà S’inicià en la vida política l’any 2005 quan, amb el suport del Partit Democràtic, fou elegit alcalde de la seva ciutat El 2012 guanyà les eleccions a governador de Jakarta, i en aquest càrrec, es guanyà una reputació d’honradesa Prestà suport als petits empresaris i dugué a terme una campanya d’erradicació del barraquisme i de construcció d’habitatges L’any 2014 es presentà com a independent a les eleccions presidencials per a succeir…

Després d’estudiar dret, es dedicà al periodisme Des del 1984 treballa al diari Libération , des del 1990 com a cap de la secció d’afers europeus i a partir del 1992 com a corresponsal a Brusselles de la Unió Europea Les seves cròniques i els seus reportatges i articles han aconseguit un gran ressò per la crítica rigorosa i documentada que fa als òrgans i càrrecs rectors de la UE, en particular a l’opacitat, el funcionament sovint poc democràtic, l’esperit corporatiu i els interessos dels estats que en disminueixen la incidència en aspectes cabdals com la immigració o l’aplicació d’…

Fill d’immigrants libanesos, estudià dret a la Pontifícia Universitat Catòlica de São Paulo on, després d’obtenir el doctorat, fou professor de dret constitucional Alt funcionari del departament d’educació de l’Estat de São Paulo 1964, del qual el 1970 fou nomenat fiscal, el 1983, advocat general i el 1984 secretari de seguretat Membre del Partit del Moviment Democràtic del Brasil centredreta, participà en l’assemblea constituent que redactà una nova constitució el 1997, any que fou elegit diputat a la cambra baixa federal, on revalidà el càrrec en les següents eleccions i fou portaveu del…

Llicenciat en medicina el 1969, el 1972 obtingué l’especialització en oncologia i radioteràpia Exercí professionalment la docència i com a metge fou un dels més destacats representants de l’especialitat al seu país Membre del Partido Socialista, del 1990 al 1994 fou alcalde de Montevideo per la coalició d’esquerres Frente Amplio, i en les eleccions del 1994 fou candidat per aquesta formació a la presidència del país, enfrontat a Julio Maria Sanguinetti , del Partido Colorado, càrrec que no obtingué El 1996 substituí Liber Seregni al capdavant del Frente Amplio En les eleccions del 1999 fou…

Fill de camperols molt pobres, hagué de treballar durant la infantesa en oficis diversos Després de completar els estudis secundaris gràcies a la institució nord-americana del Peace Corps, l’any 1966 anà a estudiar a la universitat de San Francisco, on es graduà en economia l’any 1971 Posteriorment, passà a la universitat de Stanford, on es graduà en economia i obtingué un doctorat en economia dels recursos humans 1993 Posteriorment treballà com a consultor en diverses organitzacions internacional L’any 1995 inicià una carrera política com a líder de Perú Posible i candidat a les eleccions…

Se’n feren dues edicions a Montpeller 1886, de 61 pàgines, i a París 1887, de 296 pàgines Al llarg de 16 capítols dissecciona l’Estat espanyol de la Restauració, tant des del punt de vista polític com des del vessant econòmic hi denuncia la venda de les riqueses del país al capital estranger, ataca la corrupció econòmica, blasma contra la manca d’infraestructures públiques que afavoriren la posada en marxa del país vers una trobada amb la resta de països europeus i afirma que el caràcter dels espanyols —mescla de la influència musulmana amb un esperit somiador i poc pràctic— accentua la…

Publicà diverses apologies en favor de la monarquia espanyola contra França el 1634, contra Catalunya el 1640 i contra el Portugal independent el 1642 La Súplica de la muy noble y muy leal ciudad de Tortosa en ocasión de las alteraciones del Principado de Cataluña 1640, 122 f, apareguda anònimament i presumptament escrita per un autor tortosí, però que en realitat fou obra d’Adam de la Parra, segons indica un aviso de José Pellicer, constitueix la primera justificació àmplia del comportament del govern del comte duc d’Olivares, protector i mecenes d’Adam de la Parra tot i que el 1642 aquest…

L'oposició va guanyar les eleccions legislatives anticipades del febrer L'aliança opositora d'islamistes, nacionalistes i independents va obtenir 34 dels 50 escons de la cambra Els islamistes sunnites, que només tenien 9 escons en l'anterior assemblea, en van obtenir 23 La minoria xiïta, el 30% de la població, en va obtenir set el Bloc d'Acció Popular nacionalista, cinc, i els liberals, dos Cap dona no va aconseguir representació Aquestes eleccions van ser convocades després de la dissolució del Parlament al desembre del 2011, arran de la dimissió del Govern motivada per l'onada de…

El president Macky Sall va sortir enfortit de les eleccions legislatives, celebrades a finals de juliol, en les quals la seva coalició, Benno Bokk Yakaar ‘Units per l’Esperança’, en wòlof, encapçalada pel primer ministre, Mahammed Dionne, va obtenir 125 dels 165 escons del Parlament L’aliança Wattu Senegaal, de l’expresident Abdoulaye Wade, en va aconseguir 19, mentre que la coalició Manko Taxawuu Senegaal, de l’alcalde de Dakar, Khalifa Sall, 7 Els restants 14 escons se’ls van repartir entre 11 petites formacions La participació va ser baixa, i tan sols el 54% dels electors van anar a votar…

Malàisia va viure l’any 2018 la fi del mandat de Najib Razak, marcat per diversos casos de corrupció relacionats amb el fons de desenvolupament 1MDB A l’abril, l’ex-primer ministre va dissoldre anticipadament el Parlament, i, al maig, la coalició de govern, Barisan Nasional, va ser derrotada a les urnes per una gran plataforma de forces progressistes, el Pakatan Harapan La formació, constituïda pel Partit d’Acció Democràtica, el Partit de la Justícia Popular, el Partit de la Confiança Nacional i el Partit Indígena Unit de Malàisia, va posar fi, així, al domini absolut del Barisan…