Resultats de la cerca

Definició És anomenat síndrome nefròtica un trastorn de la funció renal que pot ésser causat per diverses afeccions del ronyó i que es caracteritza per l’aparició d’un conjunt d’alteracions, entre les quals destaquen els edemes , o la formació d’acumulacions de líquid per sota de la pell, la proteïnúria massiva , o l’eliminació massiva de proteïnes amb l’orina, i la hipoproteïnèmia , o la davallada del nivell de proteïnes en la sang Causes i tipus L’origen íntim de la síndrome nefròtica consisteix en la producció d’una alteració de la permeabilitat del glomèrul renal, la qual cosa permet el…

Definició La tromboangiïtis obliterant o malaltia de Buerger és una malaltia vascular crònica de causa desconeguda Es caracteritza per la inflamació de les artèries de diàmetre mitjà i petit i de les venes de les extremitats que, progressivament, en produeix l’oclusió i per tant una fallada de l’aportació sanguínia a la zona que n’és afectada Freqüència, edat i sexe Aquesta malaltia no és gaire freqüent, sobretot en l’actualitat, ja que s’ha constatat estadísticament una minva de la seva incidència en els darrers anys Pel que fa a l’edat i el sexe, aquest trastorn afecta sobretot homes joves…

Bacteris per a reparar el formigó Amb la incorporació de bacteris al formigó, es podria aconseguir que aquests reparin el material a mesura que es va degradant © Fototecacat / Gabriel Serra El formigó, la mescla de ciment amb sorra, grava i aigua, és un dels materials de construcció més versàtils que ha desenvolupat la humanitat Una de les seves propietats més apreciades és la durabilitat, de la qual donen testimoni alguns edificis romans que segueixen dempeus 2000 anys després de ser construïts Malgrat les seves excellents propietats de resistència enfront de les condicions ambientals…

Restes d’un bou sencer conservat al fons d’una sitja, Vinferri, Juneda, 1800-1500 aC UdL Els animals depredadors basen els seus sistemes de cacera en les característiques físiques naturals que han desenvolupat, com ara la rapidesa, la força, urpes i dentició poderoses i eficaces, l’instint i certes conductes apreses Tot i així, molts d’ells s’agrupen sovint en sistemes socials complexos per tal de minimitzar els riscos inherents a una activitat que és atzarosa i perillosa Abans de poder arribar a matar una presa tot sovint per asfíxia, han de poder superar les estratègies defensives que han…

Moviments editorials 2006 La indústria editorial no ha deixat de ser un dels sectors clau per a la producció cultural i la difusió de la cultura catalana Els reptes de l’edició en català a l’inici del segle XXI són, però, especialment complexos i múltiples La indústria editorial en català ha d’enfortir la seva singularitat en un context de dependència, més o menys elevada, de la poderosa indústria editorial en castellà per tal d’evitar l’absorció i possibilitar sinergies positives Ha de mantenir la seva qualitat i ha d’aconseguir consolidar l’excellència en el nombre…

Els bolets de tinta s’anomenen així perquè llurs làmines es converteixen en un líquid negre, carregat d’espores, que s’havia emprat com a tinta El més conegut, el bolet de tinta pelut 1 Coprinus comatus , és un excellent comestible quan és jove El dibuix en presenta dues etapes diferents de creixement 1a, 1b en l’exemplar jove 1a , les làmines comencen a madurar per la part baixa 1a’ en secció després 1b el peu s’estira i les làmines es converteixen en tinta El bolet de tinta tòxic o pixacà 2 C atramentarius presenta un barret plisat i amb marge lobulat 2’ secció sagital resulta…

Gobiesòcids, o xucladits, de la Mediterrània 1 Lepadogaster candollei mascle i 1a detall de l’òrgan adhesiu ventral, 2 L lepadogaster mascle, 3 Diplecogaster bimaculata mascle, 4 Gouania wildenowi femella i 5 Apletodon dentatus Noteu, com a característiques comunes, la forma deprimida del cap, amb la boca gran i ben proveïda de dents, els narius tubiformes i els ulls dorsals, i la posició de les aletes dorsal i anal, gairebé simètriques i collocades molt enrere del cos Lluís Centelles L’ordre dels gobiesociformes inclou una única família, la dels gobiesòcids, peixos petits proveïts d’un…

Importants components del plàncton marí, els quetògnats són animals carnívors, que s’alimenten de protozous, copèpodes i larves d’altres animals marins, i alhora constitueixen l’aliment bàsic i principal de molts altres animals marins L’exemplar de la fotografia, del gènere més abundant i ric en espècies, Sagitta concretament, S inflata , permet de notar la forma de sageta del seu cos d’1 a 3 cm, amb el cap ben diferenciat, el tronc i la cua, i la forma de les aletes, transparents i mancades de musculatura Claude Carré Els quetògnats són metazous celomats, enterocèlics i deuterostomats, i per…

Les dinofícies o dinoflagellats són microorganismes unicellulars, proveïts, en les seves formes actuals, de dos flagels de longitud desigual, que permeten el seu desplaçament La majoria són planctònics, d’aigües dolces o marines, bé que n’hi ha alguns que són paràsits Bé que el cicle complet dels dinoflagellats és encara poc conegut, alguns mostren diferents fases vitals una primera fase planctònica que és la més freqüent i la més llarga en la majoria en què l’organisme es troba en estat vegetatiu i mòbil i és format per cèllules haploides envoltades d’una teca cellulòsica proveïda de flagels…

Les conques marines Corba hipsogràfica mundial, que mostra la distribució d’altures i profunditats de la Terra A l’esquerra de la figura, l’histograma horitzontal indica la freqüència de la distribució de les elevacions i de les fondàries en intervals de 1000 metres Biopunt, original de K Jennet Una mica més de les 2/3 parts de la superfície de la Terra són recobertes d’aigua Aquesta proporció no és igual als dos hemisferis a causa de la distribució irregular dels continents, que limiten les conques oceàniques i deixen una proporció més gran de terra a l’hemisferi nord Les tres grans conques…