Resultats de la cerca
Es mostren 1438 resultats
autarquia
Economia
Situació teòrica d’economia autosuficient respecte a l’exterior.
Malgrat el fet que les economies primitives eren molt sovint necessàriament autàrquiques, així com les societats essencialment agràries posteriors, actualment el mot gairebé és reservat per a descriure l’objectiu genèric d’una sèrie d’instruments de política econòmica aplicats en situacions de fort nacionalisme o defensives de la burgesia local o dels seus grups dominants L’autarquia com a doctrina econòmica exigeix com a fi l’autoabastament en determinats productes, el proteccionisme industrial i la supressió d’importacions, mesures que han estat sovint emprades com a…
hesicasme
Cristianisme
Corrent espiritual que es difongué a partir del mont Athos, al s XIV.
Cercava la unió amb Déu i la contemplació de la llum divina per mitjà del silenci i la calma ἡσυχία Entre les pràctiques hesicastes, que poden ésser relacionades amb corrents espirituals anteriors ss V-VI i fins amb doctrines i pràctiques d’altres religions, cal recordar la pregària consistent a repetir incessantment el nom de Déu, al ritme de la respiració Els principals representants de l’hesicasme foren Gregori del Sinaí i, sobretot, Gregori Palamàs i els principals opositors, el calabrès Barlaam i Nicèfor Gregoràs Les lluites doctrinals entorn de l’hesicasme, i que repercutiren en la vida…
Lluís de Flandes
Història
Lul·lista caputxí d’origen flamenc.
Exercí diversos càrrecs dins l’orde, entre els quals el de provincial de València Proselitista de la doctrina de Ramon Llull, el 1737 pronuncià un famós panegíric d’aquest a la catedral de la ciutat de Mallorca, i el 1740 publicà un Tratado y resumen del caos luliano i un Tratado teológico del sistema luliano 1740 Traduí al castellà el Fèlix 1750 de Ramon Llull En les polèmiques lullianes suscitades per Feijoo en les seves Cartas eruditas 1742, inicià dos caputxins, Marcos de Tronchón i Rafael de Torreblanca, a escriure una Apología de Lulio , i ell mateix intentà de refutar…
Ǧamaḥirija
Història
Nom oficial que rebia el règim establert a Líbia per Moammar al-Gaddafi entre el 1977 i el 2011.
És un concepte encunyat pel coronel Gaddafi en el seu Llibre Verd per definir un sistema de democràcia directa articulat, de dalt a baix, en comitès popular locals assentats sobre les estructures tribals tradicionals, que delegaven els seus representants al Congrés General del Poble poder legislatiu, que, al seu torn, designava els membres del Comitè General Popular poder executiu Dins d’aquesta estructura, Gaddafi es reservava el paper de líder amb una funció de cohesió nacional tanmateix, acabà exercint un poder autocràtic El règim s’inspirava en la doctrina de la “tercera via…
carisma
Cristianisme
En llenguatge teològic, do especial de Déu, destinat a influir socialment en la comunitat eclesial i atorgat a un cristià prescindint del seu grau jeràrquic.
Les lletres apostòliques, sobretot de Pau, són un testimoni de l’existència i de l’abundància dels carismes gr Χάρισμα , chárisma, 'do’, ‘gràcia’ en l’Església primitiva Però ja aleshores el gran problema fou destriar els autèntics dons de Déu de les imitacions i el d’harmonitzar-los amb la disciplina de la comunitat, i es desenvolupà una doctrina del discerniment dels dons de l’Esperit Segons el Concili Vaticà II, que ha reconegut que els carismes formen part de l’estructura més essencial de l’Església, el judici sobre llur autenticitat i llur bon ús pertany a les seves…
Genaro Estrada
Història
Literatura
Política
Escriptor i diplomàtic mexicà.
Fou ministre d’afers estrangers 1930-32, representant de Mèxic a la Societat de Nacions 1931 i ambaixador a Espanya i a Turquia Fundà l’Academia Mexicana de la Historia i escriví Visionario de la Nueva España 1921, Pedro Galín 1926, Un siglo de relaciones internacionales de México 1928 i Genio y figura de Picasso 1936 Formulà la teoria de dret internacional coneguda com a doctrina Estrada 1930, la qual considera la negativa a reconèixer els sistemes polítics sorgits d’una revolució com una intromissió en els afers interns del país afectat i com un greu atemptat a la seva lliure…
Michael Baius
Cristianisme
Nom llatinitzat amb el qual és conegut Michel de Bay, teòleg flamenc, professor de la Universitat de Lovaina i director del Col·legi Standonk.
És considerat un precursor del jansenisme Poc temps després del 1550 s’uní a Jan Hessels i professà doctrines teològiques sobre la gràcia i el pecat, jutjades poc ortodoxes Interpretant a la seva manera l’ensenyament antipelagià de sant Agustí, afirmà que Déu no podia negar a l’home els dons de l’estat original i que el pecat original implica una mutilació de la natura, la qual en tot moment resta sotmesa a la concupiscència Pius V butlla Ex omnibus afflictionibus, 1567 condemnà 79 punts de la seva doctrina, condemnes repetides per Gregori XIII 1579 i Urbà VIII 1641 Baius escriví…
Robert Torrens
Economia
Història
Militar
Economista, militar i polític irlandès.
Pertanyent a l’escola clàssica, elaborà una doctrina del comerç internacional basada en els costs comparatius 1815, precedent immediat de la teoria de David Ricardo, així com una teoria del valor-treball i dels rendiments marginals decreixents Durant la discussió de la Bank Act o llei Peel 1844 es mostrà partidari de la regulació automàtica de l’emissió de bitllets i abonà el principi de les contrapartides metàlliques, que recollí la llei, segons la qual hom exigeix la plena cobertura dels bitllets bancaris Publicà Essay on the External Corn Trade 1815, An Essay on the Production…
Temisó de Laodicea
Metge sirià.
Deixeble d’Asclepíades de Prusa, residí a Roma al temps d’August Fou el fundador de l’escola metòdica, oposada a l’empírica, la qual proposava la recerca de les causes de la malaltia en el mateix organisme Introduí la concepció dels communia , segons els quals les malalties poden explicar-se per l’excés o pel defecte de tonicitat i, doncs, per l’astringència o la dilatació dels porus dels teixits d’aquí que hom distingís entre remeis relaxants banys calents, sagnies, foments, etc i astringents aigua freda, foscor, herbes diverses, etc Tant els seus Libri periodici com les altres obres s’han…
Joseph-Arthur Gobineau
Filosofia
Pensador i escriptor francès.
Diplomàtic de professió, recorregué diversos països Estudiós de les llengües i civilitzacions orientals, publicà treballs d’erudició i narracions de caire stendhalià també la novella Les Pléiades , 1874, però l’obra que el féu famós és l' Éssai sur l’inégalité des races humaines 1853-55, on basteix una interpretació de la història humana fonamentada en el concepte de raça, la qual determina, segons ell, una forma més o menys elevada de civilització A partir d’aquesta idea postulà una pretesa superioritat de la raça blanca o ‘ària’, com ell l’anomenà Tot i el seu caràcter pseudocientífic,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina