Resultats de la cerca
Es mostren 1774 resultats
punk
Música
Estil de rock simple, sorollós i de ritme ràpid on l’actitud és més important que el virtuosisme tècnic i la creativitat musical.
A la meitat de la dècada dels anys setanta, influïdes per grups i músics de rock com MC5, New York Dolls, Velvet Undergound i Iggy Pop and the Stooges, aparegueren les primeres formacions punk Es tractava bàsicament de mostrar dalt de l’escenari la ràbia d’una generació de joves que no veia cap perspectiva de futur Sorgí precisament en un moment en què el rock progressiu dominava l’escena musical moderna, amb cançons interminables i solos de guitarra per a lluïment de músics Als Estats Units destacaren The Ramones, i al Regne Unit els grups més notables foren Sex Pistols,…
The English Concert
Música
Conjunt britànic format per una orquestra de cambra i un cor.
Fundat pel director i clavicembalista Trevor Pinnock el 1973, és un dels conjunts de més prestigi en l’àmbit internacional pel que fa a la interpretació de música antiga amb criteris historicistes S’ha especialitzat en compositors com H Purcell o GF Händel, però el seu repertori inclou també obres de J Haydn, WA Mozart, JS Bach, A Scarlatti i A Vivaldi Regularment ofereix cicles de concerts a Londres i ha actuat arreu del món El 1985 tocà per primera vegada al Japó, i l’any 2000 efectuà una gira per aquest mateix país També el 1985 actuà a Nova York, on es presentà amb una òpera de Händel,…
Enderrock
Música
Publicacions periòdiques
Publicació de música popular en català.
Nasqué el 1993 amb periodicitat bimensual, editada per Josep Pons i dirigida per Lluís Gendrau A partir del 1997 esdevingué mensual i es convertí en la publicació de referència de l’escena musical creada en català El 2005, l’activitat editorial de la revista s’inserí dins del Grup Enderrock , que s’obrí a continguts extramusicals, alhora que nasqué el web Enderrockcat , que el 2011 es reformulà com a diari digital, renovat de nou el 2017 L’abril del 2008, la revista Enderrock arribà al número 150 i celebrà els quinze anys al quiosc amb una edició especial i el gran concert +…
Sean O’Casey
Literatura
Escriptor irlandès.
Nascut en un suburbi de Dublín, la seva infantesa fou pobra i difícil Milità en el moviment per la independència del seu país i participà en la lluita sindical Bé que ja havia escrit de jove, li costà de fer-se conèixer fins que l’Abbey Theatre li estrenà les primeres obres Per a escriure-les utilitzà material irlandès ambientat en la classe obrera, expressat a través d’un humor violent i irònic i amb un llenguatge teatral molt ric The Shadow of a Gunman 1923, Juno and the Paycock 1924, melodrama sobre la guerra civil i la seva obra més rellevant, i The Plough and Stars 1926 Amb l’intent de…
Georges Bizet
Música
Compositor francès.
Estudià amb Antoine François Marmontel, Jacques François Halévy i Charles Gounod, el qual influí en les seves primeres obres, com la Simfonia en do major 1855 Amb la cantata Clovis et Clotilde guanyà el premi de Roma 1857, on compongué l’òpera bufa Don Procopio i la suite simfònica Roma Es dedicà principalment a la música escènica Posat de moda l’exotisme musical per Félicien David, molts dels llibrets que li oferiren reflectien ambients orientals o llunyans Dins aquest estil compongué Les Pêcheurs de Perles 1863, relativament ben acollida, La Jolie Fille de Perth 1867, no tan reeixida, i…
Algernon Charles Swinburne
Algernon Charles Swinburne
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Admirador dels prerafaelites, mostrà de seguida un estil propi Seguint les inquietuds romàntiques, viatjà al continent, i en tornar s’establí a Chelsea amb DGRossetti i GMeredith Sota els cànons d’un Romanticisme militant, donà a conèixer The Triumph of Time 1862 Després d’un llarg viatge a Europa, publicà Atalanta in Calydon 1865, sota les normes de la tragèdia grega, obra en la qual un profund estudi del llenguatge ja manifestava la riquesa d’imatges i la genialitat expressiva de Poems and Ballads 1871 i d’una gran part de la seva obra Amb aquest llibre marcà una actitud de rebellió enfront…
Fedra
Mitologia
Literatura
Música
Heroïna grega, filla de Minos i muller de Teseu.
S'enamorà d’Hipòlit, el seu fillastre, que la rebutjà Teseu conegué el conflicte i desitjà l’infortuni del seu fill, que morí, i Fedra se suïcidà Aquest mite apareix en Sòfocles i, dues vegades, en Eurípides En la segona tragèdia sobre aquest tema Hipòlit, 428 aC, Eurípides transformà l’heroïna en una dona sensible, que amaga un desig vergonyós que la corseca els dos protagonistes finalment s’esfondren irremeiablement Sèneca tractà aquest tema amb un realisme sense precedents i influí sobre la Phèdre 1677 de Racine —obra molt superior a les altres tragèdies homònimes franceses—, sobre la…
Yolanda Pallín Herrero
Teatre
Dramaturga i directora teatral castellana.
És llicenciada en filologia i art dramàtic Forma part de la generació d’autores sorgida durant la dècada dels noranta, que orienten la creació dramàtica cap a noves possibilitats del discurs textual Entre les seves obres destaquen Los restos de la noche premi María Teresa León 1995, Los motivos de Anselmo Fuertes premi Calderón de la Barca 1996, DNI 1999 i Las Manos premis Ojo Crítico i La Celestina 1999, primera entrega de la Trilogía de la Juventud , escrita conjuntament amb JRFernández i JYagüe El 1995 fundà Noviembre Compañía de Teatro, amb la qual ha dut a escena obres com…
Marcos Ordóñez
Teatre
Escriptor i crític teatral.
Professor de l’Àrea d’Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra des del 1994, és també collaborador, especialment com a crític teatral, a la premsa diària ABC , El Observador , Avui , etc Des del 2001 la seva columna setmanal “A pie de obra” al diari El País es convertí en un referent per al món de l’escena El 2003 publicà amb aquest títol un recull de les seves crítiques, i sobre teatre ha publicat també Telón de fondo Algunas cosas que aprendí en el teatro 2011 Com a escriptor, la seva ficció té un acusat component autobiogràfic Destaquen les novelles Signo de los tiempos…
Joan Matabosch i Grifoll
Música
Director artístic d’òpera i periodista.
Llicenciat en sociologia, inicià la seva vinculació professional al món líric com a crític d’òpera, música, teatre i dansa a diverses publicacions nacionals i internacionals El 1993 fou nomenat director artístic adjunt del Gran Teatre del Liceu, al costat d’Albin Hänseroth, i el 1996, dos anys després de l’incendi que destruí completament el teatre, n’assumí la titularitat artística Des del seu càrrec, ha estat el gran impulsor de la renovació viscuda pel Liceu, tant des del punt de vista artístic com social Afavorí la creació de noves produccions amb directors d’escena catalans…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina