Resultats de la cerca
Es mostren 1330 resultats
pavelló
Heràldica
Armament exterior de l’escut, generalment de color porpra, consistent en una mena de baldaquí que cobreix les armories dels reis i prínceps sobirans.
És compost del cim i les cortines cortina
tortuga
Formació en tortuga
Etrusia - Roman History (CC BY-SA 3.0)
Història
Militar
Formació dels legionaris romans consistent a apinyar-se amb l’escut sobre el cap per protegir-se en acostar-se a la muralla enemiga.
terrassa
Heràldica
Nom donat al sòl, el qual és generalment a la punta de l’escut i que serveix de base a plantes, animals, edificis, etc.
Hom parla de terrassa isolada quan deixa un espai buit a tot el seu entorn
hoplita
Història
Soldat de l’exèrcit grec armat amb armes pesants: escut, cuirassa de metall o de cuir revestit amb metall, elm, llança, espasa i gamberes.
Aquesta panòplia s’imposà en introduir-se les armes de ferro, per la necessitat de cercar una defensa per a tot el cos, puix que els hoplites, amb llur tàctica característica, constituïen una autèntica força de xoc, poc mòbil, però gairebé irresistible
peso
Economia
Unitat monetària principal de Guinea-Bissau des del febrer de 1976 en ésser substituït l’escut, que hom adoptà a la independència el 1973.
Dividit en 100 cèntims, el 1997 fou substituït pel franc CFA
estaferm
Jocs
Ninot de fusta giratori armat amb un escut a la mà esquerra i a la dreta amb una corretja amb boles o saquets de sorra; els cavallers, tot corrent, havien de colpejar l’escut amb la llança, amb la destresa suficient per no rebre el cop del ninot en giravoltar sobre ell mateix.
Aquest joc, d’origen italià, és documentat en justes i torneigs als Països Catalans, especialment a Mallorca, als s XVII i XVIII
Carèlia
Llacs de la regió de Carèlia
© Fototeca.cat
Regió de la Fennoscàndia, que s’estén des dels llacs Ladoga i Onega fins a la mar Blanca.
Geomorfològicament, forma part de l’escut bàltic, i és formada essencialment per granit i gneis, molt afectats per la glaciació, que hi ha dipositat barreres de dipòsits que separen conques ocupades per llacs i aiguamolls Els sòls són pobres d’humus, de poca potència i sovint podzòlics El país és ocupat, en gran part, per llacs i àrees pantanoses, els més importants dels quals són el P'aozero, el Topozero, el Leksozero, el Pielinen i el Höytiäinen, a més del Ladoga, l’Onega, l’Orivesi i el Puruvesi, que són fronterers Els rius són de curs torrencial, a causa dels nombrosos…
Castell de Pradell (Preixens)
Art romànic
Una de les primeres mencions documentals del castell de Pradell data de l’any 1086, quan els esposos Guillem Bernat i Adelaida feren donació a Santa Maria d’Urgell del castell de Quermançó, dit també Pradell “ castrum quod dicitur Kermancon alioque nomine Pradelli ”, el qual era emplaçat dins el terme del castell d’Artesa, al comtat d’Urgell D’altra banda, segons l’escriptura, aquest castell els venia per donació de Ponç Guerau I de Cabrera i del seu fill Guerau Ponç II Com és sabut, la nissaga dels Cabrera, vescomtes d’Àger, detenien la senyoria del castell d’Artesa per la donació que…
Santa Margarida d’Agulladolç (Mediona)
Art romànic
Situació Vista de la capella després de la seva acurada restauració ECSA - J Cruanyes i LI Claver La capella de Santa Margarida d’Agulladolç és situada al costat de la masia del mateix nom Un xic abans del quilòmetre 16 de la carretera de Vilafranca a Igualada surt, a mà dreta, una carretera que mena a la caseria de Canaletes i segueix cap a Cabrera La capella es troba a uns 3 km a mà esquerra del començament d’aquesta carretera JCR-LICS-JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF904935 Història Poques són les notícies històriques conegudes sobre aquesta església romànica Apareix documentada per primera…
Joan Serra i Constansó
Literatura catalana
Periodista, polític, escriptor i empresari.
De família humil, hagué de treballar des dels dotze anys i, a través de nombroses lectures, aconseguí una formació totalment autodidàctica La seva activitat periodística, cívica i política es localitzà sobretot a la seva ciutat natal El 1879 ingressà a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, i s’hi involucrà a fons, iniciant-se en l’activitat periodística, com a escriptor i com a dibuixant als setmanaris manuscrits La Antorcha 1880 i La Colmena de Igualada 1880-82, òrgans de la institució, i posteriorment en El Porvenir de Igualada 1882-83, El Ateneo 1885-98 i 1904-11 i L’Ateneu 1911-34, entre…
,