Resultats de la cerca
Es mostren 1335 resultats
el Pont de Vilomara
Poble
Poble i cap del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), a l’esquerra del Llobregat, al límit amb els termes de Manresa i de Mura.
El poble del Pont de Vilomara es formà aigua avall del pont, en un pendent esglaonat fins a tocar del riu Modernament s’ha anat estenent pel sector de la car-retera de Rocafort, on hi ha l’antiga església de Santa Magdalena, i també, amb una zona residencial, en direcció al Marquet Paradís La primera referència documental de Villa Amara és del 902 La vila rural, les seves terres i el molí depengueren sempre dels senyors de Rocafort Cal destacar l’església de Santa Magdalena del Pla —avui capella del cementiri—, construcció romànica tardana, de la qual abunden les notícies de llegats…
Alberta

Llac Louise (Alberta, Canadà)
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Província del Canadà.
La capital és Edmonton El migjorn és constituït per roques primàries i mesozoiques i cobert de dipòsits glacials que formen un sòl fèrtil, amb una capa superficial de terra negra, ocupat per praderies altes El territori és drenat pels rius North Saskatchewan, Red Deer i Peace El NE forma encara part de l’escut canadenc, plataforma de roques granítiques arcaiques arrasades per les glaceres quaternàries i amb llacs abundosos Athabasca, Claire, rius Athabasca, Peace i el parc nacional de Buffalo Terres baixes i grans planures formen l’interior de la província Ocupen l’W les…
Mato Grosso
Divisió administrativa
Regió del centre-oest del Brasil.
És dividit entre els estats de Mato Grosso i Mato Grosso do Sul, i ocupa una àrea de prop d’1 250 000 km 2 Fisiogràficament, més de les dues terceres parts, al N, el S i l’E, corresponen a les terres altes de l’escut brasiler, de relleu amb predomini d’altiplans Les serralades Roncador, Apiacas, Norte, Maracajú, Chapada dos Parecís no superen els 1 000 m d’altitud El sector sud-occidental és ocupat per les terres baixes del Pantanal Matogrossense, on conflueix el curs baix de diversos rius Paraguai, Miranda, Cuiabá, Taquari, que forma una extensíssima àrea d’aiguamolls La meitat nord és…
Santa Magdalena de la comanda del Temple (Aiguaviva)
Art romànic
Aiguaviva tingué un establiment de l’orde del Temple, de poc o gens interès des del punt de vista casteller, ja que des del seu origen fou una mansió agrícola Encara avui subsisteix amb el mateix servei al mas conegut per la Casa del Temple o el Temple Sofrí notables reformes als segles XVI i XVII De la fàbrica primitiva es conserva la porta principal, sobre la qual hi ha esculpit un escut partit en dos quarters i a sota una inscripció gòtica, illegible de fa anys Bé que l’orde del Temple tingué inicialment una funció exclusivament militar, cal considerar la casa d’Aiguaviva una…
Sant Jaume del castell de Vilademany (Aiguaviva)
Art romànic
Situació L'absis de l’antiga capella del castell, que sobresurt del sector llevantí del mas Forroll, bastit sobre les ruïnes de la fortalesa F Tur A 8 km de Girona, per la carretera que porta a Santa Coloma de Farners, surt la carretera que duu a Salitja, d’uns 3 km davant d’aquesta població surt una pista forestal, en direcció est, que porta a l’antic castell de Vilademany, actual mas del Forroll Mapa L38-13333 Situació 31TDG798412 JAA-MLlC Història Tot i que el lloc de Vilademany ja apareix documentat l’1 de març del 948 en una permuta de terres situades al comtat de Girona, a l’extrem de…
El frontal del cardenal Margarit
Art gòtic
Part central brodada del frontal del Cardenal Margarit Encomanada per aquest prelat vers els anys 1474-77, probablement al brodador de Perpinyà resident a Girona, Antoni Guàrdia, mostra una interessant iconografia amb el comitent acompanyat de cinc àngels i agenollat davant la Mare de Déu i el Nen entronitzats BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras El frontal d’altar dit del cardenal Margarit, conservat al Museu de la Catedral de Girona, és una obra brodada a Girona a la dècada de 1470 Joan Margarit i de Pau va néixer en aquesta ciutat el 1422 La seva família paterna estava…
La castellanització de la moneda
En iniciar-se l’edat moderna el sistema monetari català entrà en un ràpid procés de castellanització que afectà sobretot les monedes d’or i argent Aquest fenomen no és pas visible si s’estudien només les monedes emeses a l’època sinó que es fa evident amb l’anàlisi del circulant monetari Per a entendre quina fou la causa d’aquesta transformació es fa del tot imprescindible traçar breument abans els antecedents que expliquen la situació de la moneda a Catalunya en començar aquest procés Llibre de la seca de Mallorca, Palma de Mallorca, 1650, BC El sistema monetari català s’anà forjant al…
napoleó
Numismàtica i sigil·lografia
A Catalunya, escut de cinc francs, que el 1833 equivalia a 19 rals de billó, és a dir, un ral menys que els duros espanyols.
movent
Heràldica
Dit de la part d’una figura —generalment un braç armat— que surt de qualsevol part de la vora de l’escut, que cal indicar.
cantó
Heràldica
Cadascun dels quatre espais buits deixats sobre un escut per la creu o el sautor o per dues figures posades en creu o en sautor..
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina