Resultats de la cerca
Es mostren 807 resultats
Hàbitat pastoral d’Enveig
Art romànic
Situació Aspecte de l’àmbit excavat de la cabana 22 d’aquest hàbitat situat a més de 2 000 m d’altitud C Rendu Aquest hàbitat pastoral, del segle XI, és situat al N del municipi d’Enveig, en una zona muntanyosa a uns 2 240 m d’altitud Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 12” N - Long 1° 53’ 30” E Partint d’Enveig amb cotxe, cal agafar la carretera que es dirigeix vers Bena, Feners i Brangolí Al darrer revolt abans d’arribar a Bena, es pot deixar el cotxe en un petit aparcament, des d’on surt un camí per on cal continuar a peu Després de caminar un quart d’hora, un cop s’ha travessat la primera…
Colobreta cega
Morfologia La colobreta cega Blanus cinereus , l’únic representant de la seva família a Europa, s’ha adaptat molt bé a la vida subterrània, com ho demostra la reducció dels ulls a dos puntets foscos sota la pell L’aspecte de l’animal, que al nostre país només es troba present a terres meridionals, és totalment vermiforme Javier Andrada La colobreta o serpeta cega té aspecte de cuc de terra El mascle mesura fins a 25 cm de longitud, les femelles són una mica més petites El color, uniforme, és de vi, violaci o rosat fosc, o bru castany, en l’animal viu El cap és petit i arrodonit, el coll no…
ramapitec
Antropologia
Zoologia
Gènere de primats fòssils, descrit per Lewis el 1934, inclosos en sediments del Miocè superior o del Pliocè inferior, amb una antiguitat d’uns 12-15 milions d’anys, trobats a l’Índia, a la República Federal d’Alemanya, a Kenya i a la Xina.
Els individus d’aquest gènere representen la baula que enllaça la línia dels pòngids amb la dels primers homínids, al capdamunt dels quals hi ha l’home actual Morfològicament presentaven uns caràcters certament homínids, com la reducció dels ullals i de les incisives la qual cosa suggereix l’alliberament de les extremitats superiors, de les quals se serviren per a menjar, i que els situa en la transició cap al bipedisme, i, bé que no n'hi cap evidència fòssil, és possible que caminés erecte Aquestes característiques l’entroncarien amb la línia de l’australopitec, que ja gaudia de la postura…
diplodoc
Paleontologia
Nom donat a uns rèptils fòssils, de l’ordre dels saurisquis, caracteritzats per unes grans dimensions (uns 25 m de llargada per 4 m d’alçada), un cap petit (d’uns 30 cm), amb un cervell minúscul, i un pes enorme (unes 20 tones).
Eren de règim herbívor i habitaven en zones pantanoses i llacs Visqueren durant el Juràssic i el Cretaci Les darreres investigacions els situen al final del Juràssic fa uns 150 milions d’anys a l’oest dels EUA Les seves restes han estat trobades a la Formació Morrison de Colorado i Utah Malgrat superar els 20 m de llargada, el Diplodocus era relativament gràcil El crani era relativament allargat i les dents estretes i cilíndriques
Breu història del sistema viu
Els orígens de la vida Per a poder afrontar el problema de l’origen de la vida hem de tenir ben present les condicions ambientals que hi havia a la Terra immediatament després de la seva formació, fa uns 4 500 milions d’anys Aquestes condicions eren profundament diferents de les actuals Amb el pas del temps, les contínues transformacions han portat a unes condicions geològiques i atmosfèriques determinades i essencials per al naixement de la vida Per què la Terra és apta per a la vida La Terra és, pel que sabem fins ara, l’únic planeta del sistema solar que allotja organismes vius, és a dir,…
zoologia
Zoologia
Ciència biològica que té per objecte l’estudi dels animals.
El seu camp té un abast molt ampli, que inclou tots els éssers vius, llevat dels organismes vegetals, estudiats per la botànica, i els bacteris, objecte d’estudi de la microbiologia Dins el sistema modern de classificació de la biologia o ciències biològiques, hom inclou la zoologia dins la biologia d’organismes que fóra la ‘biologia clàssica'', nivell d’integració superior al de la biologia molecular i la biologia cellular i inferior al de la biologia de poblacions i al de la biologia d’ecosistemes o ecologia Pel seu caràcter de ciència global, la zoologia se serveix del suport d’una sèrie…
Els haptòfits
Característiques del grup Haptófits 1 Chrysochromulina parva a/b visions ventral i lateral x 1800 2 Prymnesium parvum a visió frontal x 1800 b aspecte d’un cist x 1800 3 P saltans a cèllula nedant lliurement x 1800 b cist x 1800 4 Pavlova lutheri a visió frontal x 1800 5 Phaeocystis poucheti a colònia gelatinosa integrada per nombroses cèllules integrades en lòbuls susceptibles de separar-se i de generar així formes vegetatives de reproducció x 20 6 Acanthoica aculeata a visió lateral x 1800 7 Coccolithus huxleyi a cèllula amb coccòlits ben desenvolupats ix 1800 b cèllula amb coccòlits poc…
Les turbidites carboníferes i els materials associats del Priorat com a exemple de la geologia herciniana
Les turbidites carboníferes i els materials associats del Priorat, en un esquema cartogràfic en el qual s’han indicat les principals unitats litostratigràfiques i els eixos de plecs entre els quals destaca el nucli de l’anticlinal vergent cap al sud, on afloren els materials més antics Javier Génova, original d’Alberto Sáez La majoria dels materials paleozoics que afloren al Priorat són d’edat carbonífera És justament en aquesta regió on el Carbonífer assoleix, en els Països Catalans, el seu gruix màxim, i en particular hi és ben desenvolupada la sèrie terrígena superior, la sèrie "culm" A la…
La serra de Santa Pola, el Clot de Galvany i l’albufera d’Aigua Amarga
Magnífica duna de la zona de l’Altet Ernest Costa La serra de Santa Pola, el Clot de Galvany i l’albufera d’Aigua Amarga 116, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El litoral entre Alacant i Santa Pola està format per un conjunt d’unitats molt diverses des del punt de vista ambiental, com són la serra de Santa Pola, la depressió dels Bassars-Clot de Galvany, l’albufera d’Aigua Amarga i el cordó dunar que recorre tot aquest sector entre la serra dels Colmenars i el cap de Santa Pola Aquesta diversitat d’ambients en un espai relativament reduït fa que hi hagi una…
monoplacòfors
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mol·luscs amfineures, tots els representants de la qual són fòssils del Cambrià i del Devonià, excepte dues espècies del gènere Neopilina, descobertes l’any 1952 per l’expedició del Galathea prop de les costes mexicanes del Pacífic, a una gran profunditat.
Llur organització és molt simple, i presenten simetria bilateral i disposició perfectament metamèrica de tots els òrgans La cara dorsal és recoberta per una conquilla circular, d’àpex lleugerament corbat la cara ventral és semblant a la dels poliplacòfors, amb la boca en posició anterior, prop de la qual hi ha dos grups de petits tentacles Els sexes són separats i la fecundació és externa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina