Resultats de la cerca
Es mostren 28698 resultats
burro
Jocs
Joc de cartes en què hom dóna tres cartes a cada jugador i cada basa feta té com a premi la terça part de la suma de les postes.
en el cas que un dels jugadors no fa cap basa essent aquest a qui hom diu que ha estat fet burro que ha de pagar dels seus diners els guanyadors de les bases, restant les postes per al joc següent
antena
Construcció i obres públiques
Pal gruixut i llarg format habitualment per un tronc dret, escorçat, plantat a terra verticalment i a l’extrem superior del qual hom fixa una corriola o un ternal.
Serveix per a aixecar alguns elements constructius com és ara jàsseres i encavallades Per a evitar-ne el desplom, hom l’assegura amb vents o tirants lligats a punts fixos de la construcció o bé a estaques clavades a terra
estenotípia
Tecnologia
Màquina per a escriure a la mateixa velocitat que hom parla i que imprimeix els texts en forma simplificada, de tal manera que poden ésser llegits sense cap aprenentatge especial.
Va proveïda d’un teclat, més senzill que el de les màquines d’escriure normals, i hom pot prémer simultàniament diverses tecles per imprimir una síllaba o àdhuc una paraula
burgès | burgesa
Història
A la baixa edat mitjana, a Europa, habitant d’una vila o ciutat (als Països Catalans, hom distingia el burgès, habitant d’una vila, del ciutadà).
El terme burgenses de bon principi designava els ciutadans que gaudien dels privilegis i franqueses concedits a llur ciutat A França hom distingia entre els burgesos de ciutats reials i els de ciutats pertanyents a senyors feudals La condició de burgès implicava l’alliberament de les càrregues feudals i d’algunes taxes eclesiàstiques, i el dret de portar armes i de només poder ésser cridat davant el tribunal de la ciutat En algunes ciutats era una condició molt acostada a la dels nobles
aqueix | aqueixa
Demostratiu que (en contraposició a aquest) designa les coses i les persones que són més a prop de la persona a qui hom parla que de la persona que parla.
Especialment la localitat on es troba aquell a qui hom escriu o els objectes que es troben en aquesta localitat quan no és la mateixa on es troba aquell qui escriu
cafè
El Cafè de les Delícies de Barcelona (segle XIX)
© Fototeca.cat
Art
Economia
Establiment on hom serveix la beguda anomenada cafè, i també licors, refrescs, etc.
L’existència del cafè com a establiment públic és documentada a l’Aràbia des del segle XV D’allà passà a Turquia, des d’on es difongué a Europa a través de Venècia a mitjan segle XVII A Anglaterra, en fou l’introductor el grec Pas Rosee, el qual obrí un establiment a Londres 1652 foren també importants el Saint James i el Rose A Alemanya, el primer lloc on hom obrí un cafè fou a Leipzig 1674, seguit de Ratisbona i de Stuttgart A França fou el sicilià Francesco Procopio dei Coltelli qui obrí 1702, a París, diversos establiments d’aquesta mena, tals com el de la rue de…
quàdrica

Matemàtiques
Dit de la superfície algèbrica de segon grau les coordenades (x, y, z) dels punts de la qual satisfan una equació del tipus la qual hom acostuma a escriure, fent servir notació matricial, .
Si notem la primera matriu associada a les coordenades d’un punt per α, i la segona formada pels coeficients de la quàdrica per β, aleshores l’anterior expressió pot escriure's com α t βα ═ 0, on α t és la matriu transposada de α Dos punts M 0 i M 1 són dits conjugats respecte a una quàdrica quan llurs matrius satisfan α t 0 βα 1 = 0 Un pla és anomenat pla polar d’un punt respecte a una quàdrica quan és format pels punts conjugats del punt considerat Hom anomena centre de la quàdrica qualsevol punt conjugat de tots els punts de l’infinit, i plans diametrals , els plans polars…
via
Cristianisme
Mitjans de reflexió que hom utilitza per a elevar-se de la consideració de les coses creades a la necessitat de l’existència de Déu.
D’ençà de Tomàs d’Aquino hom en distingeix cinc la primera via , que argumenta a partir del moviment del món per tal d’arribar al Motor immòbil la segona via , que parteix de l’anàlisi de la causa eficient la tercera via , que parteix de la contingència del món creat la quarta via , que parteix de la consideració dels graus de l’ésser analogia per a deduir-ne l’existència de l’absolut i la cinquena via , que parteix de la consideració de la finalitat en el món i en dedueix l’existència d’una intel*ligència absoluta
revelador
Cinematografia
Fotografia
Bany a l’acció del qual hom sotmet les emulsions fotogràfiques impressionades per tal de transformar la imatge latent en imatge visible.
El revelador sol consistir en una dissolució aquosa d’un agent reductor, d’una substància conservadora, d’un accelerador i d’una substància retardadora L’agent reductor, que sol ésser metol, hidroquinona o amidol, redueix les sals d’argent illuminades convertint-les en argent metàllic i deixa intactes les que no han estat exposades a la llum La substància conservadora, generalment sulfit sòdic o metabisulfit de potassi, impedeix la ràpida oxidació de l’agent reductor L’accelerador, que pot ésser bòrax, carbonat sòdic o potàssic, sosa càustica, etc, permet de reduir completament les sals d’…
baptisme
Cristianisme
Primer dels set sagrament consistent en un ritu d’ablució unit a unes paraules, en virtut del qual hom esdevé membre de l’Església del Crist i reneix espiritualment.
Els ritus religiosos amb aigua són freqüents en tots els pobles hom els atribuïa efectes de purificació, de reviviscència després de la mort o de canvi de situació en la vida naixement, pubertat, matrimoni Les religions de misteris, procedents de l’Orient i esteses per l’imperi Romà al temps immediatament anterior al cristianisme, contenien ritus de purificació a base d’aigua o de sang, amb sentit d’iniciació en doctrines i cultes secrets Alguns especialistes subratllen llur influència en el baptisme cristià d’altres s’inclinen a favor dels ritus jueus de l’Antic Testament El judaisme…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina