Resultats de la cerca
Es mostren 3930 resultats
Surveyor
Astronàutica
Sèrie de sondes lunars nord-americanes d’aterratge suau, els objectius fonamentals de les quals foren de desenvolupar i comprovar la tècnica de l’aterratge suau amb retrocoets, de fornir dades referents a la compatibilitat del mòdul lunar de l’Apollo amb les condicions del sòl i d’augmentar els coneixements sobre la Lluna.
De les set sondes llançades en el període comprès entre el maig del 1966 i el juliol del 1968, en funcionaren correctament cinc A més dels aparells de televisió, que forniren en conjunt més de 65000 imatges, foren efectuades anàlisis físiques i químiques del terreny Els Surveyor tenien una massa d’uns 1000 kg
Europa
Imatge del satèl·lit Europa copsada pel Voyager 1
© Fototeca.cat
Astronomia
Satèl·lit de Júpiter que es mou a una distància de la superfície de Júpiter de 670.800 km seguint una òrbita circular i essent el seu període de revolució de 3,5 dies.
Descobert per Galileu, el 1610, el seu diàmetre és de 2830 km i la seva massa 2,5 deumillèsimes de la terrestre La seva albedo molt elevada, d’un 70%, i la seva densitat relativament baixa, 3,03 g/cm 3 , permeten de suposar que l’aigua en estat sòlid o líquid deu constituir una part important del satèllit Algunes teories suposen que pot constituir una part tan elevada com un 20% de la seva massa total Les imatges transmeses a la Terra per les sondes Voyager el mostren com un cos amb una superfície de color blanquinós, totalment coberta per un complex mosaic de ratlles i bandes que es creuen…
grup Troià

Grup Troià
© fototeca.cat
Astronomia
Conjunt d’asteroides que tenen òrbites semblants a la de Júpiter, i les posicions dels quals relatives a aquest darrer no varien amb el temps.
Els asteroides d’aquest grup són situats entorn de dos punts l’un precedeix Júpiter en el seu moviment, i l’altre el segueix Aquests dos punts, units amb Júpiter i el Sol, formen dos triangles que tenen un costat comú, que és la recta que uneix Júpiter amb el Sol L’existència d’aquests punts d’equilibri fou predita per Lagrange en estudiar un cas particular del problema de tres cossos el cas en què un dels cossos té una massa negligible en comparació de la massa dels altres dos punts de Lagrange El primer asteroide d’aquest grup fou descobert l’any 1906 per Max…
picnòmetre
Física
Recipient de capacitat i massa conegudes usat en la mesura de densitats de líquids, a partir de la determinació de la massa, per pesada, del líquid que hi cap a dins.
Un gran bloc de gel es desprèn de l’Antàrtida
Una gran massa de gel de 5800 km2 es desprèn de l’Antàrtida És el bloc de gel més gran que s’ha separat del continent des que hi ha registres L’equip de científics que fa el seguiment del fenomen, previst des de feia mesos, dubta que es pugui relacionar directament amb el canvi climàtic
limitador
Electroacústica
Radiotècnia
Dispositiu o circuit electrònic destinat a evitar que un senyal (corresponent a un so, a una imatge de televisió, etc) sobrepassi un nivell determinat, la qual cosa provocaria un funcionament incorrecte dels circuits o aparells de les etapes posteriors.
Basat en el mateix principi de funcionament que el compressor, se'n diferencia perquè, mentre que aquest actua d’una manera progressiva, el limitador ho fa bruscament quan el nivell del senyal comença a ésser massa alt Els limitadors són emprats en els sistemes d’enregistrament de so, en els receptors de FM, en el radar, etc
partícula alfa
Física
Una de les partícules emeses en la desintegració de determinats nuclis radioactius (radioactivitat).
La seva composició és idèntica al nucli d’un àtom d’heli per això, hom l’anomena a vegades helió és un conjunt de dos protons i dos neutrons íntimament lligats La seva càrrega elèctrica és dues vegades la de l’electró, però de signe positiu la seva massa és de 6,7 x 10 - 2 4 g
equació de Navier-Stokes
Física
Expressió matemàtica de l’equilibri dinàmic d’un element de fluid, que en el cas particular d’un corrent de fluid newtonià (viscositat cinemàtica constant), en règim laminar, pren la forma
.
v essent la velocitat, F la força activa aplicada a la unitat de massa, ρ la densitat, p la pressió, γ la viscositat cinemàtica, i ∇ l’operador diferencial nabla D’aquesta fórmula hom pot deduir l’equació fonamental de la hidroestàtica, en fer γ = 0 fluid perfecte i ∂ν/∂ t = 0 fluid en repòs o en moviment continu
interferències electromagnètiques
Electrònica i informàtica
Estudi de la pol·lució electromagnètica creada per un equip electrònic.
Forma part dels estudis de compatibilitat electromagnètica La procedència de les interferències electromagnètiques pot ésser múltiple, però principalment s’estudien les interferències conduïdes per cables o per circuits impresos, i les radiades Quan les mesures d’un equip no compleixen la normativa, la solució més habitual és la de redissenyar els apantallaments i les connexions a massa
Io
Astronomia
El més interior dels satèl·lits galileians de Júpiter, descobert per Galileu el 7 de gener de 1610.
El diàmetre és de 3630 km, té una massa quasi igual a la de la Lluna, el període de revolució sideral és d’1,77 dies i la distància entre el satèllit i el centre de Júpiter és de 422000 km Fou estudiat a bastament per les sondes Voyager , les quals hi evidenciaren una forta activitat volcànica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina