Resultats de la cerca
Es mostren 1109 resultats
anseriformes

Oca del Canadà, exemple d’aanseriformes
© Corel
Ornitologia
Ordre de la classe dels ocells, que comprèn la majoria dels ocells que antigament es reunien en el grup dels palmípedes.
Són ocells aquàtics, de tíbia curta Els dits anteriors de les potes són units per una membrana, més o menys totalment, que els ajuda a impulsar-se dins l’aigua El dit posterior és lliure i és implantat més amunt que els altres la seva mida varia segons les espècies El bec és, en els uns anàtids , ample i pla, amb les vores proveïdes pel costat intern de fines làmines còrnies són lamellirostres en els altres anímids és fort i curt, semblant al de les gallines El plomatge és dens i abundant Molts tenen una glàndula sebàcia prop de la cua l’animal recull amb el bec el greix que segrega, i se…
Els coraciformes: blauets, puputs i abellerols
Els coraciformes del nostre país són bons representants de les característiques d’aquest grup d’ocells tropicals, especialment pel que fa a la vistositat del seu plomatge Efectivament, tant en el blauet Alcedo atthis com en l’abellerol Merops apiaster , a dalt, el gaig blau Coracias garrulus i la puput Upupa epops , a baix, de la qual veiem un detall del cap, trobem tonalitats i combinacions de colors de les més riques de la nostra avifauna Marcella Chinchilla i Lluís Solé Els coraciformes Coraciiformes constitueixen un grup ben divers d’ocells tropicals o subtropicals de colors vius…
Perdiu
La perdiu Alectoris rufa és un dels ocells més típics dels conreus i erms, sedentari a casa nostra, ben conegut tant pel que fa a la seva morfologia com als seus hàbits, especialment pel fet d’ésser una peça preuada de caça A les zones de muntanya, no obstant això, pot ésser confosa, especialment els individus joves, amb la perdiu xerra Perdix perdix , de la qual es diferencia pel color blanc de la gola i el color vermell del bec i les potes, caràcter que s’observa a la fotografia Xavier Palaus La perdiu és una espècie sedentària que es troba ben representada arreu dels Països…
Aligot
L’aligot Buteo buteo és un ocell gros ateny 56 cm, de vol pesant i silueta poc esvelta ales amples, cua grossa i arrodonida i coll curt Les motes del plomatge són molt variables, però és distintiva la ratlla fosca de la cua i els tarsos de les potes, que són nus i grocs, com s’observa a l’exemplar de la fotografia, presa a Calders Bages Jordi Muntaner Espècie sedentària en una gran part dels Països Catalans algunes parelles abandonen els seus territoris durant els mesos hivernals, però hi retornen cap al febrer L’aligot nidifica en arbres i, més escassament, en cingleres, cosa que s’ha…
Talpó pirinenc
El talpó pirinenc Microtus pyrenaicus costa molt de diferenciar externament del talpó comú M duodecimcostatus Per fer-ho, cal recórrer a trets dentaris i craniomètrics Les mesures corporals són les següents 94-104,5 mm de cap i cos, 27,5-34 mm de cua, 15-16 mm de peu posterior, 7,5-8,5 mm d’orella el pes és de 18-24 g Servei de Fotografia/Román Montull És un talpó petit, de cap arrodonit, ulls molt petits i orelles amagades pel pelatge, les potes proporcionalment curtes i la cua també molt curta La coloració a la meitat del dors va de marró groguenc a marró vermellós i la part ventral és…
coraciformes
Ornitologia
Ordre molt heterogeni d’ocells grimpadors que tenen les potes amb tres dits dirigits endavant, units parcialment per una membrana, i el quart, cap endarrere.
El bec és llarg i fort, i en general presenten un plomatge escàs, dur i de colors vistosos Són depredadors i nien en cavitats excavades als troncs, als murs o a les roques Habiten a les regions subtropicals i tropicals Representants més importants de l'ordre dels coraciformes Subordre dels coracioideus Família dels coràcids Coracias garrulus gaig blau Família dels upúpids Upupa epops puput Subordre dels alcedinoideus Família dels alcedínids Alcedo atthis blauet Dacelo gigas cucaburra Família dels momòtids Momotus momota motmot Subordre dels meropioideus Família dels meròpids …
assegut | asseguda
Heràldica
Dit dels animals salvatges estintolats sobre les potes del darrere, i dels esquirols, els conills i les llebres, en la posició ordinària quan no corren.
calamistre
Anatomia animal
En els araneids, òrgan en forma de pinta situat a les potes de les femelles, que fila la seda produïda per les glàndules del cribel.
apterigiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn individus terrestres, de la mida d’una gallina, que no volen (corredors), amb les ales atrofiades i les potes robustes.
Actualment aquest ordre només comprèn tres espècies vivents, conegudes amb el nom de kiwis kiwi, propis de Nova Zelanda Aquest grup és molt pròxim de l’ordre dels dinornitiformes, que comprèn només individus fòssils, els moas moa, també propis de Nova Zelanda
bitzac
Guitza, acció d’alçar i llançar violentament enrere una de les potes posteriors (dit especialment d’un cavall, d’un ase, d’un mul, etc).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina