Resultats de la cerca
Es mostren 1901 resultats
agulla de fons
Ictiologia
Peix de l’ordre dels anguil·liformes, de cos molt allargat acabat en una cua filiforme, que viu a força profunditat (800 m).
La mandíbula superior és una continuació del vòmer, i això no li permet de tancar la voca, que té la forma d’un llarg bec S'alimenta de petits crustacis
Necròpoli propera al mas Albesa (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Necròpoli formada per, almenys, catorze sepultures, cinc de les quals són excavades a la roca les restants foren fetes amb lloses És situada al cim d’un petit pujol, a l’extrem d’un serrat proper al mas Albesa o Obesa de la parròquia de Viver Aquesta necròpoli figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 00,9 —y 43,3 31 TDG 009433 Sepultura de lloses situada a migjorn de la necròpoli Cal destacar la forma com s’acaba el peu d’aquesta tomba J Bolòs Sepultura de lloses molt estreta Hi manca la llosa de tancament de la…
estany de Salses
Estany
Estany, el més septentrional i extens dels Països Catalans (del Rosselló), bé que parcialment occità.
És una gran albufera de prop de 14 km de N a S i 7 d’E a W, amb una profunditat sempre inferior a 5 m La superfície, aproximadament piriforme, presenta irregularitats, com les Dindilles, a l’E de l’illa sorrenca del Dos, i, ja en aigües llenguadocianes, la badia del Paurell La comunicació amb la mar, que manté el nivell hídric i la salinitat, és regulada pels graus del Sant Àngel, al N del Barcarès, i de Leucata, al NE Entre un i altre hi ha una llarga fletxa sorrenca, veritable lido , recentment agençat amb vista al turisme Allí s’ha establert, a més d’una carretera excellent,…
golf de Roses

Badia de Roses
© Fototeca.cat
Golf marí
Golf de la costa de l’Alt Empordà, obert entre la península del cap de Creus (cap de Norfeu) i el massís de Montgrí (cap de Montgó), que constitueix la sortida natural al mar de la comarca.
L’Oligocè que arriba fins a Figueres és recobert des d’aquesta ciutat a la mar pels alluvions de la Muga i del Fluvià, que desemboquen al centre de la llarga platja d’Empúries que ocupa tot l’interior del golf, a 3 km un de l’altre Havia estat una zona pantanosa, actualment en gran part dessecada i convertida en zona de conreus en un principi d’arròs en bona part Té una obertura de 15 km 18 a l’interior i una profunditat de 7 km Antic lloc obert a les relacions marítimes les poblacions gregues de Rodes a la badia de Roses i d’Empúries establertes als dos extrems del golf han estat succeïdes…
vall d’Hostoles

Aspecte de la vall d'Hostoles
© Fototeca.cat
Vall tectònica de la Serralada Transversal Catalana, solcada pel riu Brugent, fins a l’aiguabarreig amb el Ter.
Orientada de NW a SE, enllaça al NW per un llindar, divisòria amb la conca del Fluvià, amb la plana d'en Bas, part de la fossa tectònica d'Olot La tanquen la plataforma estructural del Cabrerès W, el massís hercinià de les Guilleries, on comença la serralada Prelitoral SW, i el horst de la baixa Garrotxa serres del Corb, de Finestres i de Rocacorba E La vall és formada per materials eocènics fortament plegats que empasten una gran falla de direcció armoricana NW-SE, però d'edat alpina, que enfonsà el horst de la baixa Garrotxa Això originà una activitat volcànica que aplanà la vall reblint-ne…
fonògraf

Fonògraf
Electroacústica
Música
Aparell que reprodueix per mitjans mecànics els sons enregistrats en un cilindre.
Thomas A Edison fou el primer a aplicar 1877 la idea que un so transmès a un diafragma proveït d’una agulla podia ésser gravat damunt una superfície cilíndrica —recoberta amb una capa d’estany— en forma de traç espiral, de tal manera, que en girar el cilindre, una agulla enganxada a una membrana sotmesa a vibracions sonores en gravava la superfície El solc així obtingut era d’amplada i profunditat variables, segons la intensitat i la qualitat del so Per a la reproducció, una altra agulla, connectada a una trompa o megàfon, en tornar a recórrer el solc format tornaria a vibrar com amb el so…
,
latimèria
Ictiologia
Peix osteïcti crossopterigi de l’ordre dels celacantiformes, de la família dels celacàntids, que ateny d’1,20 a 1,70 m i pesa de 30 a 80 kg.
La principal característica anatòmica és la possessió d’una articulació intracranial Habita a una profunditat de 100 a 400 m, a les aigües de l’arxipèlag Comores Darrerament es discuteix sobre la possibilitat de l’existència d’una nova espècie de latimèria D’aquesta espècie de peix, que s’anomenaria Latimeria menadoensis , l’any 1997 fou capturat un exemplar, en aigües indonèsies, a prop de l’illa volcànica de Manado Tua Alguns anys enrere ja fou notícia la captura d’un exemplar de Latimeria chalumnae en aigües de les illes Comores, a l’oceà Índic, quan se suposava que aquesta…
guèiser

Guèiser
© Fototeca.cat-Corel
Geologia
Surgència d’aigua calenta i de vapor d’aigua, emesa violentament i periòdicament per una xemeneia especial.
Els guèisers són en relació amb els fenòmens volcànics i abunden a Islàndia, els EUA Parc Nacional de Yellowstone i Nova Zelanda Per a la formació d’un guèiser cal que els conductes per on ascendeix l’aigua siguin corbats, ramificats o irregulars, a fi que no es formin corrents de convecció que impedirien l’escalfament brusc de l’aigua, i que existeixi un focus calorífic, generalment d’origen volcànic, a pocs centenars de metres de profunditat, no lluny d’una deu subterrània d’aigua amb la qual s’ha de posar en contacte Si coexisteixen aquestes condicions, l’aigua de la deu…
Eduardo De Filippo
Teatre
Dramaturg, actor i director teatral italià.
Fill de Luisa De Filippo i d’Eduardo Scarpetta, un dels actors italians més cèlebres del seu temps Al llarg de la seva vida treballà com a actor, primer en la companyia familiar De Filippo i posteriorment en companyies pròpies que tingueren gran èxit de públic a Itàlia Entre la seva extensa producció dramàtica destaquen les obres Natale in Casa Cupiello 1931, Questi fantasmi 1946, La grande magia 1948, La paura numero uno 1951, Mia famiglia 1953, Bene mio, core mio 1956, Sabato, domenica e lunedì 1959, L’arte della commedia 1964, Il contratto 1967, Il monumento 1970 o Gli esami non finiscono…
corball
Ictiologia
Peix perciforme de la família dels esciènids, bentònic, propi dels fons de sorra i fang, que ateny els 70 cm de llargada i presenta dues dorsals, la primera, curta, i la segona, llarga, i una barba gruixuda i curta com una berruga.
La coloració del cos presenta unes conspícues bandes laterals, obliqües i ondades, de color daurat sobre fons blau Viu a la Mediterrània, a la mar Negra, a l’Atlàntic oriental i a la mar Roja, sovint en els deltes dels rius A les costes catalanes sol ésser pescat al tremall, i la seva carn és molt estimada un nom alternatiu és el de corball de sorra , que el distingeix de dues altres espècies de la mateixa família El corball de fang Umbrina ronchus Sciaena ronchus és semblant a l’anterior, però no té barbilló i la seva coloració és grisa verdosa, i les bandes, brunes o rogenques és de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina