Resultats de la cerca
Es mostren 45722 resultats
torre de Ventallols
Castell
Petit castell medieval de l’antiga Olèrdola (Alt Penedès) l’emplaçament del qual ha estat identificat amb l’església parroquial de Sant Cugat Sesgarrigues .
El lloc correspon a l' Antistiana romana, parada important de la Via Augusta, de la qual prové el nom Ventae locus Antistianae La seva identificació forma part de la que hom ha fet d’un tram de la Via Augusta que, pel que sembla, es dirigia per Sant Sebastià del Gorgs, Sant Cugat Sesgarrigues, Ferran, Sant Pere Molanta i la Plana Rodona a les proximitats del castrum d’Olèrdola i baixava per ponent cap a la Sanabra, can Llopart de les Masuques i la Gornal, vers el Vendrell i Tarragona Destruït el castell pels almoràvits 1107, les ruïnes foren utilitzades en el redreçament de l’església i el…
pentecostal
Cristianisme
Membre d’un moviment carismàtic protestant, la primera manifestació important del qual s’esdevingué als voltants del 1830, dirigida pels anglesos E.Drumond i E.Irwing.
A la primeria del s XX, el pastor Barrat, en tornar d’Amèrica, va voler introduir el do de llengües a la seva comunitat, però aquesta no el seguí i ell hagué d’anar-se'n Alguns fidels adoptaren els seus punts de vista i fundaren noves comunitats a Anglaterra La finalitat pentecostal és d’assolir, per la manifestació de l’Esperit Sant, una vida més santa, bé que no exempta d’imperfeccions La característica principal és la pràctica de la glossolàlia i la guarició de malalts per la intervenció de l’Esperit Sant, la qual no s’oposa pas a la medicina Els cultes es distingeixen per una…
comissió mercantil
Economia
Dret mercantil
Contracte mitjançant el qual un individu (comissionista) efectua per compte d’un altre (comitent), en nom propi o aliè, un acte de comerç i rep en canvi una retribució.
El codi espanyol de comerç considera comissió aquell mandat que té per objecte un acte o operació de comerç i el comitent o el comissionista del qual són comerciants o agents intermediaris de comerç
tresor
Dret civil
Dret romà
Qualsevol objecte de preu, amagat o colgat des de temps, del qual, en el moment d’ésser descobert, ningú no pot demostrar el darrer propietari.
El dret romà el considerà res nullius ‘cosa de ningú’, susceptible d’ocupació mitjà normal d’obtenir-ne la propietat, llevat del cas que hom el descobrís en predi aliè o en propietat estatal o pública, en el qual cas calia distribuir-lo meitat i meitat entre el propietari i el descobridor El dret actual conserva bàsicament la mateixa legislació, bé que en cas que l’objecte posseeixi un valor històric, arqueològic, artístic o científic, l’estat es reserva el dret de comprar-lo a just preu i de continuar les excavacions en una propietat privada
Ornette Coleman

Ornette Coleman
© Geert Vandepoele
Música
Nom amb el qual és conegut el saxofonista de jazz nord-americà Randolph Denard Ornette Coleman.
Començà a tocar el saxòfon alt a catorze anys, i rebé nocions de música i de jazz durant l’educació secundària, però la seva formació fou bàsicament autodidàctica Adoptà el saxòfon contralt com a instrument principal i del 1949 al 1953 tocà en bandes de rhythm-and-blues i d’altres gèneres El 1953 anà a Los Angeles i, a partir del 1959, s’establí definitivament a Nova York, on les seves idees revolucionàries causaren sensació i controvèrsia Innovador i experimentador constant, desenvolupà una forma d’improvisació basada en la melodia i no en les pautes harmòniques típiques del jazz Qüestionà…
,
deducció
Lògica
Raonament mitjançant el qual hom conclou rigorosament d’una o més proposicions (premisses) una altra que n’és la conseqüència (conclusió), en virtut d’unes regles lògiques.
Identificada sovint, tot i que no pugui ésser-ho, amb el sillogisme, n'és la forma més usual Com a mètode cognoscitiu, sol ésser contraposada a la inducció Hom distingeix la deducció constructiva o demostració, en la qual la conseqüència deduïda suposa un avanç per al pensament, de la simple deducció formal , en què la conclusió —implícitament continguda en les premisses— no hi afegeix res de nou
burgesia
Interior, obra del pintor holandès Pieter de Hooch (1629-1684), que fou un gran retratista de la burgesia del seu país
© Corel Professional Photos
Història
Sociologia
Estrat social els membres del qual són posseïdors del capital industrial i financer.
Concepte associat al sistema capitalista de divisió del treball i de relacions de la propietat que sorgí a Europa a mesura que anava desapareixent l’estructura social medieval en estaments, fins a la formulació de la teoria marxista, hom entenia per burgesia el conjunt de ciutadans de la classe mitjana urbana mercantil o industrial d’una societat burgès Encara que Hegel havia ja emprat el terme de societat burgesa o civil bürgerliche Gesellschaft per a designar un nivell de la vida social on es troben els interessos particulars i privats dels individus, distint del nivell públic o estat,…
anamnesi
Cristianisme
En el cristianisme, acte de culte en el qual els creients, tot recordant i donant gràcies per una acció històrica de Déu, supliquen la seva actualització.
Ja en l’Antic Testament, al sopar de la festa de la Pasqua, els jueus recordaven i donaven gràcies per l’alliberament de l’esclavatge d’Egipte En el Nou Testament, els cristians recorden la mort, passió i resurrecció de Crist, en l’Eucaristia, que n'és el memorial En sentit més estricte, l’anamnesi és l’oració de la missa que normalment ve després de la consagració, en la qual hom fa memòria del Senyor i dels misteris de la seva vida
cartoral (o cartulari)
Historiografia catalana
Recull de còpies de documents creats per una persona física o moral a la qual anaven adreçats, com esglésies, municipis, hospitals, senyorius, universitats, etc.
Els més antics daten del selge X, però foren abundants durant els segles XII i XIII, i arribaren fins a l’època moderna La possibilitat que els documents originals es poguessin deteriorar o perdre impulsà a fer-ne aquestes còpies –normalment en còdexs, però també en rotlles–, a vegades no d’una manera íntegra sinó també en forma de resums Aquestes còpies eren destinades a l’ús intern i a la seva consulta, però especialment a l’administració dels béns propis El valor històric dels cartularis consisteix en el fet que proporcionen una sèrie homogènia de documents i són d’un gran valor per a l’…
polifonia sobreentesa
Música
Tècnica per la qual una sola línia melòdica es construeix com a resultat de la combinació successiva del moviment de dues o més veus d’una suposada textura polifònica.
JS Bach Suite per a violoncel en sol M , BWV 1007, Allemande , compassos 21-22 © Fototecacat/ Jesús Alises Apareix amb gran freqüència en la música per a instrument sol, en la qual resulta un recurs essencial els exemples suprems es troben en les obres per a violí, violoncel o flauta de JS Bach Però res no impedeix que, en una composició a dues o més veus, una o més d’una estiguin escrites amb aquesta tècnica, de vegades anomenada també ‘polifonia immanent' Vegeu, per exemple, els compassos 14-17 de la Fuga en mi ♭ M del primer llibre d' El clavicèmbal ben temprat la veu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina