Resultats de la cerca

Féu els estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona Ordenat de prevere l’any 1954, exercí el seu ministeri sobretot en ambients obrers Destinat successivament a Sant Miquel del Port de la Barceloneta, a la parròquia de Llefià Badalona i a la parròquia de Sant Isidre l'Hospitalet de Llobregat, afegí a la tasca pastoral la de consiliari de moviments com Acció Catòlica  i la Joventut Obrera Cristiana  Present en moltes de les iniciatives de renovació del clergat català sorgides després del concili II del Vaticà, entre les quals la fundació de l Nova Terra, Editorial ’, mantingué…

Vida i obra Membre de la cancelleria reial des del 1342 El 1343 ja era escrivà i, més tard, fou secretari reial 1351-60 com a compensació per la seva labor, obtingué el nomenament de batlle del rei 1359 El 1365 succeí Mateu Adrià com a protonotari de Pere el Cerimoniós , càrrec que conservà fins el 1375 En diferents arxius de l’antiga Corona d’Aragó es conserven diverses cartes reials i nombrosos documents relacionats amb la seva activitat administrativa, redactats per ell o per ordre seva Entre el 1367 i el 1374 elaborà la traducció completa al català de la versió medieval de la guerra de…

Com els anys anteriors, l’any 2010 va ser testimoni de la renovació del mandat de la Missió Integrada de les Nacions Unides al Timor Oriental Al febrer, mitjançant la Resolució 1912 2010, el Consell de Seguretat va estendre la missió per un any i va emfasitzar la necessitat de continuar la reforma del sistema de justícia i la formació del personal de la policia amb l’objectiu de facilitar la transferència definitiva de les competències policials al llarg del 2011 Així mateix, va reiterar la importància de vetllar pel bon funcionament de les institucions públiques Concretament,…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i després direcció amb Hans Swarowsky a Viena L’any 1958 obtingué el premi Koussevitzky i el 1963 el Dimitri Mitropoulos L’any 1960 debutà a la  Scala de Milà , teatre del qual fou director musical 1971-77 i director artístic 1977-86 Director principal de les orquestres Filharmònica de Viena 1971-79, que dirigí per primera vegada l’any 1965, Simfònica de Londres 1979-88 i de la Staatsoper de Viena 1986-91, l’any 1989 succeí Herbert von Karajan  com a director de l’ Orquestra Filharmònica de Berlín , càrrec que ocupà fins el 2002 Fou també…

Format a Màntua, rebé la influència de l’obra tardana de Mantegna, suavitzada pel sentimentalisme religiós de Lorenzo Costa i Francesco Francia La seva obra s’enriquí també amb el sfumato de Leonardo da Vinci i amb el colorisme venecià A aquesta època pertanyen la Madonna di San Francesco 1514-15, Dresden i els Místics Desposoris de Santa Caterina Galleria di Capodimonte, Nàpols Anà segurament a Roma 1518, on estudià l’obra de Rafael i de Miquel Àngel la seva obra experimentà una renovació expressiva i esdevingué més complexa Féu les pintures murals de l’església de San Giovanni…

Un cop d’estat, encapçalat pel general António Indjai, va acabar el 12 d’abril amb el procés que havia d’elegir el president de la república El cop es va perpetrar entre les dues voltes d’unes eleccions anticipades arran de la mort del president Malam Bacai Sanhá el 8 de gener en un hospital de París, on va ser traslladat perquè el tractessin d’una malaltia El cop, un més en la història de l’excolònia portuguesa, va estar motivat pels bons resultats del candidat del Partit Africà per la Independència de Guinea-Bissau i Cap Verd PAIGC, Carlos Gomes Júnior, que plantejava seguir endavant amb un…

La presidenta interina de la República Centreafricana, Catherine Samba-Panza, va mantenir una intensa activitat internacional en la foto, trobada amb el president de Ruanda, Paul Kagame per a facilitar el procés de restabliment de les institucions i de reconciliació del país © Paul Kagame / Flickr Amb la celebració de les eleccions presidencials i legislatives, la República Centreafricana hauria de donar per acabada la transició encapçalada per la presidenta, Catherine Samba-Panza A les presidencials, posposades en diverses ocasions, es van presentar 30 candidats en la primera volta,…

La mort del president, João Bernardo Nino Vieira, en un atemptat el 2 de març, va provocar una crisi institucional greu que va amenaçar l’estabilitat de la petita república exportuguesa de l’Àfrica occidental Nino Vieira va ser mort unes hores després de l’atac que havia costat la vida al cap de l’estat major de l’Exèrcit, el general Batista Tagmé Na Waie Els dos personatges havien combatut contra els portuguesos durant la guerra colonial en el si del Partit Africà per la Independència de Guinea-Bissau i Cap Verd PAIGC, però es van distanciar a partir del 1985, quan Nino Vieira, ja president…

És situada a l’extrem SE de la península del cap Mayor, dominant l’entrada de la badia de Santander , que comença a la peninsuleta de La Magdalena, extrem E de la ciutat, i que li serveix de port natural Primera ciutat de la façana cantàbrica, fou frenada per la pèrdua de les colònies americanes i desbancada per Bilbao a mitjan segle XIX i per Sant Sebastià i Gijón el decenni 1940-50, en què un incendi destruí 1941 bona part de la ciutat, que s’estancà 101 793 h 1940 102 462 h 1950 Hom en millorà la urbanització i installà fora la indústria pesant El Astillero, Camargo, Torrelavega La ciutat…