Resultats de la cerca

La catedral i les altres esglésies de la ciutat de Lleida Lleida el 1563, segons un dibuix del pintor flamenc Antoon van den Wijngaerde Hi podem reconèixer la xarxa d’esglésies i convents de l’època del gòtic La Seu Vella, al capdamunt del turó de la Suda, amb l’imponent campanar, presideix la ciutat A l’esquerra de la catedral s’alça l’església parroquial de Sant Andreu En un segon nivell, els campanars permeten localitzar els temples parroquials de Sant Llorenç, Sant Martí, Sant Joan –a la falda del turó, prop del pont– i Santa Maria Magdalena A l’esquerra d’aquesta darrera parròquia s’…

Les races autòctones de mamífers domèstics mereixen, si més no, una menció aquí En primer lloc, pel seu evident interès pel que fa al sosteniment de l’home, en segon lloc, per la seva condició de patrimoni biològic com a reserva genètica, palesada a través de la diversificació en ecotipus locals, i finalment perquè el bestiar de peu forcat i de peu rodó, especialment en règim extensiu, és un important modelador del paisatge i, per tant, un factor ecològic de primer ordre en determinades zones les àrees de muntanya, per exemple Els artiodàctils i els altres ungulats en general s’han manifestat…

Façana sud de la ronda Universitat Barcelona Ramon Manent En parlar de l’època del Modernisme hem de distingir, pel que fa a l’arquitectura, dues manifestacions estilístiques que conviuen i es desenvolupen alhora, però que parteixen de plantejaments estètics diferents No tot el que es construeix en aquest període es pot adscriure a l’estil que va irrompre amb força en el paisatge urbà, tot marcant una moda que venia a renovar la fesomia de les ciutats i que va arrelar entre els petits i grans promotors, de manera que no hi ha eixamples nous o transformacions de ciutats velles en què el…

Les dades documentals de l’artífex Les notícies conegudes de l’escultor Bartomeu de Rubió abasten del 1360 al 1379 i el vinculen laboralment a la catedral de Lleida, on actua al llarg d’aquest període com a mestre d’obres Com a tal va assumir responsabilitats arquitectòniques, tot i que l’àmbit artístic en el qual la historiografia li reconeix un paper destacat és l’escultòric El retaule major de la catedral iniciat el 1360 i enllestit pels volts del 1362 és la realització clau dins el seu catàleg i el referent obligat a l’hora d’abordar-ne la biografia artística La seva direcció i…

Situació i presentació Limita amb Banyeres del Penedès N, Bellvei E, el Vendrell S i Albinyana W El municipi comprèn, a més, l’enclavament de l’Albornar entre els termes de Banyeres del Penedès, Albinyana i la Bisbal del Penedès El terreny és quaternari diluvial, predominantment travertínic Hi ha una petita elevació al NE la Serra, 120 m, de natura miocènica, i una altra a ponent les Pedreres, de natura cretàcia la resta de les terres són generalment planes, amb una inclinació de NE a SW, amb abundosos aqüífers subalvis La riera de Banyeres drena la part central del terme, i la de la Bisbal,…

Situació i presentació És situat al sector de la dreta del Segre, sense que arribi, però, a tocar el riu El municipi limita al N amb les terres de Noves de Segre, a l’E amb l’enclavament de Baridà del Pla de Sant Tirs, Fígols i Alinyà i amb Organyà, al S ho fa amb Coll de Nargó i Abella de la Conca, i a ponent amb Conca de Dalt, aquests dos últims municipis de la comarca del Pallars Jussà Dit antigament Caboet o la Vall de Cabó, el terme comprèn gairebé tota la vall de Cabó, drenada pel riu de Cabó i els seus afluents, el principal dels quals és el barranc d’Inglada Només el sector més baix…

Situació i presentació El terme municipal de Farrera, de 61,85 km 2 , en contacte amb l’Alt Urgell, és al sector NE de la comarca Limita al N amb Alins, a l’E amb Anserall, al S amb Montferrer i Castellbò ambdós de l’Alt Urgell, a l’W amb Llavorsí i al NW amb Tírvia El sector NW del terme comprèn gairebé tota la coma de Burg, voltada per altes muntanyes i drenada pel torrent de Burg, o riu de Glorieta, format als vessants SE del pic de Màniga i als vessants orientals del de Montesclado El riu corre en direcció E-W i aflueix a la Noguera de Cardós, ja dins el terme de Tírvia rep al curs mitjà…

De la litúrgia visigòtica, unificada el 633, es conserven uns vint còdexs amb música escrits a partir dels segles X i XI, en una notació neumàtica illegible encara avui El més important és l’antifonari de Lleó segle X, amb neumes visigòtics de final del segle X i de començament del segle XI, gairebé totalment anotat El ritu visigòtic es mantingué a Castella fins a mitjan segle XI litúrgia visigòtica Les formes tropades, les seqüències i els drames litúrgics foren conreats des dels primers temps, com ho demostren els còdexs de Silos segle XI Des del segle X es difongué el Cant de la Sibilla…

Situació Una vista exterior de l’església des de migjorn Hom hi pot veure l’arc de la porta d’entrada, rebaixat i a migjorn el massís mur que feia de base a un campanar d’espadenya de mides considerables F Tur L’antic poblat de Baussitges era format per masies disperses per terres de l’Albera, a l’alta vall de la Regarda o riera de Sant Genís —afluent de l’Orlina—, a la part de tramuntana del terme municipal d’Espolla, sota les altres carenes dels colls de la Maçana i de la Carbassera Mapa 220M781 Situació 31TEG003998 Per visitar l’església de Sant Martí de Baussitges ens hem de situar a la…

Situació Sector ponentí de l’església, obra probable del segle XII, la part més antiga de l’edifici actual ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria és a la part alta del poble de Visalibons Mapa 32-10 213 Situació 31TBG999938 S’accedeix al poble de Visalibons per una pista de 2 km que surt de la carretera de la vall de l’Isàvena, a l’altura del quilòmetre 24 JAA Història El primer esment del lloc de Visalibons és de l’any 1030, en què, en presència dels preveres Radolf i Garcia, Borrell va vendre a Guillem i a la seva muller un casal, un canemar i mig noguer a Visalibons pel preu de sis sous…